La curiosa forma de dormir dels nostres avantpassats

"Has de dormir entre set i nou hores seguides". Aquesta és la recomanació habitual, oi? Doncs durant molts segles en absolut la gent dormia d'aquesta manera. El son era bifàsic.


S'han publicat llibres basats en estudis que demostren que durant l'edat mitjana el son es dividia en dues parts durant la nit. Entremig la gent aprofitava per fer algunes tasques. Com era possible?

A principis de la dècada de 1990, l'historiador Roger Ekirch va trobar a l'Oficina de Registre Públic de Londres diversos testimonis estranys. A vegades s'hi parlava que la gent tenia un primer son. Podia implicar l'existència d'un segon son? 

Després de revisar centenars d'arxius, hi va trobar moltes referències a aquest son doble o bifàsic. També en conegudes obres, com Els contes de Canterbury de Geoffrey Chaucer, de finals del segle XVI, o Beware the Cat del poeta William Baldwin, de 1561. Tant en cartes, diaris, llibres de text mèdics, escrits filosòfics, etc, la pràctica del son bifàsic es veu reflectida en referències casuals. Algunes d'aquestes referències eren esgarrifoses, com les que parlaven de persones que aprofitaven el període entre sons per cometre assassinats, com Luke Atkinson.

Des de les nou del vespre fins a mitjanit, més o menys, tenia lloc el primer son. La majoria de la gent dormia en comunitat en matalassos farcits de palla o draps. Els més rics podien tenir més intimitat i els que usaven eren de plomes. Generalment, a les cases pobres hi havia un ordre en la posició: primer les nenes, després la mare i el pare, i tot seguit els nens. 

El despertar no era per cap alarma ni soroll, sinó que es produïa de forma natural i espontània, tal com ho fem ara al matí. Aleshores la gent podia fer diferents activitats, com tirar llenya al foc, prendre medicaments, orinar, fer una ullada al bestiar o, si hi havia intimitat, tenir sexe. Els cristians més devots aprofitaven aquesta estona per fer les seves oracions més elaborades. Els pensadors, poetes, filòsofs i artistes, sovint tenien les millors idees en aquest moment. Un parell d'hores més tard, tothom tornava a adormir-se fins a l'alba. Aquest era el segon son.

Aquesta pràctica està documentada en moltes regions del planeta, no només a diferents països europeus, sinó que també a l'Àfrica, Austràlia, Amèrica del Sud i el Pròxim Orient. Per exemple, segons un relat colonial brasiler de 1555, alguns pobles indígenes sopaven després del primer son. També s'han trobat algunes referències en documents més antics, per tant, és possible que la forma natural de passar les nits durant molts segles fos aquesta, practicant el son bifàsic.

I per què ara dormim diferent? La resposta té a veure amb la Revolució Industrial. La il·luminació artificial va fer que les persones poguessin quedar despertes fins més tard. El seu rellotge biològic actuava diferent. El son es va comprimir perquè l'hora de llevar-se continuava sent la mateixa. A més, la gent en general va deixar de preocupar-se per coses que se solien fer entre els dos sons. Durant el segle XX el son bifàsic va desaparèixer de la vida de les persones i va quedar oblidat. Ara que el coneixem, alguns experts el recomanen en casos concrets, tot i que la vida actual fa gairebé impossible tornar a aquest son doble.

FONTS

Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

El naixement dels comtats catalans

Els egipcis

Les croades

Introducció a l'edat mitjana

Els cavallers medievals