Curiositats sobre els pops

Els pops són fascinants. El seu curiós físic, la seva gran intel·ligència i la seva forma de reproducció ens deixen bocabadats. Els vols conèixer millor?

Els pops són animals invertebrats, mol·luscos dins de la classe dels cefalòpodes, paraula d'origen grec composta de 'cap' i 'peu'. Els cefalòpodes tenen els braços directament units al cap. Semblen éssers d'un altre planeta, però viuen a la Terra des de fa milions d'anys. El mot pop també ve del grec, en aquest cas de polipus, que significa 'molts peus'. Existeixen unes 300 espècies d'aquest animal.

L'espècie més petita és l'Octopus wolfi, que mesura uns 2,5 cm i pesa menys d'un gram. En canvi, l'anomenat pop gegant del Pacífic és el més gros, amb una mida al voltant dels 5 metres i un pes de 50 kg. Se n'ha trobat algun espècimen que ha batut el rècord, amb 9 metres de llarg i 272 kg de pes. 

Pop gegant del Pacífic



Els braços dels pops estan plens de ventoses i no són tentacles. Mentre que els braços dels cefalòpodes tenen ventoses en tota la seva extensió, els tentacles són més llargs i tenen ventoses només a la part final. Això es pot observar als calamars, que tenen vuit braços i dos tentacles.

No tenen ossos i el seu cos és tou per natura. L'única part dura és la boca, una mena de bec semblant al d'un lloro que fan servir per succionar aliment, i el cartílag que protegeix el cervell. La seva tovor permet que es puguin ficar en tota mena de racons i amagatalls.

El seu sistema nerviós és molt complex. Si un caragol d'aigua dolça tan sols té unes 10.000 neurones, un pop comú en té uns 500 milions, més o menys com els gossos. La seva curiositat i desig d'explorar són característiques pròpies d'aquest animalet. A més, podem dir que a cada braç hi ha un cervell, per què? Més de dos terços de les neurones es troben als braços i no al cervell central situat al cap. 

La seva capacitat de camuflatge ens deixa esbalaïts. Aquesta qualitat s'anomena cripsis i consisteix en canviar de color a voluntat. Ho poden aconseguir gràcies als cromatòfors de la seva pell, unes cèl·lules amb pigments al seu interior que reflecteixen la llum. És com si fessin servir la seva pell per crear imatges tridimensionals dels objectes que els envolten. 

Tenen en total 3 cors: un cor sistèmic format per dues aurícules i un ventricle, que pren la sang oxigenada de les brànquies i la fa circular per la resta del cos; i dos que són anomenats cors branquials, amb la funció d'augmentar la pressió de la circulació per a l'entrada de la sang a les brànquies. La seva sang és blava per causa de l'hemocianina, un equivalent de la nostra hemoglobina més eficaç per transportar oxigen amb temperatures de l'aigua molt baixes.

Quan se senten amenaçats, pam!, llencen un raig de tinta sobre el seu enemic per despitar-lo i fugir. Aquesta tinta té un component tòxic, la tirosinasa, que és útil contra alguns depredadors. I si en un enfrontament o per qualsevol altre motiu perden un braç, el poden generar sense cap problema.

Els pops es reprodueixen només un cop a la seva vida. Els mascles són clarament més petits que les femelles i tenen un sol testicle. Elles també tenen un sol ovari. Quan una femella pon els seus ous, deixa de menjar fins que mor. S'ha documentat alguns casos en què fins i tot comencen a arrencar-se la pell per accelerar la seva fi. Quan neixen els popets, la mare ja és morta. El mascle també morirà desgastat durant els mesos següents, si és que abans la mare no l'ha matat. Aquesta mort programada encara no té una explicació clara.

La còpula pot durar entre 30 i 80 minuts, segons l'espècie. I com es produeix? Els mascles tenen un dels braços que serveix per emmagatzemar espermatozoides i que fa la funció de penis, anomenat hectocòtil. Quan volen copular, el desprenen del cos i ell solet va cap a la femella bellugant-se com un cuc. Entra al sac d'ous de la femella amb l'objectiu de fertilitzar-los. A vegades, una femella pot contenir uns quants hectocòtils, cosa que impossibilita saber qui serà finalment el pare de cadascun d'ells. La quantitat d'ous fertilitzats varia entre 25 i 100.000 de mitjana, depenent de l'espècie. El període de gestació també varia, amb una duració entre 25 i 125 dies.

Els pops poden viure en qualsevol oceà del planeta i en profunditats que arriben als 2.000 metres. La mitjana de vida és de tres anys. Mentre que alguns només viuen uns sis mesos, d'altres duren cinc anys. 

Alguns pops reuneixen pedres i objectes brillants i els arreglen a la sorra del fons, com si practiquessin una mena de jardineria. A més, poden ser entrenats per fer tasques senzilles i són capaços de reconèixer persones.


FONTS

Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

El naixement dels comtats catalans

Els egipcis

Les croades

Introducció a l'edat mitjana

Els cavallers medievals