La història de Hollywood

A principis del segle XX, una urbanització als afores de Los Angeles va començar a acollir nombrosos estudis fins a convertir-se en la capital mundial del cinema.


Hollywood significa 'bosc de grèvols'. Aquesta àrea residencial, situada davant de les muntanyes de Santa Monica, tenia un clar objectiu: atraure famílies acomodades. Va ser creada en 1886 i, després d'un breu període com a municipi independent, l'any 1910 va quedar dins de la ciutat de Los Angeles.

El cinema ja havia començat a treure el cap a Europa el 1895 gràcies als germans Lumière. Ràpidament, als EUA es va desenvolupar una petita indústria molt rendible a la zona est. Ciutats com Nova York i Chicago van fer famosos els nickelodeons, les primeres sales d'exhibició de pel·lícules curtes i encara mudes. Es deien així perquè l'entrada costava un nickel (5 centaus).

El primer nickelodeon el va crear John P. Harris i Harry Davis el 1905 a una botiga de Pittsburg. Tres anys després, hi havia als EUA entre 8.000 i 10.000 sales com aquesta. L'any 1910 l'afluència de públic era de 26 milions de persones a la setmana. El programa constava sovint d'un drama, d'una comèdia i d'una notícia d'actualitat. Al final, un cantant actuava amb imatges ja vistes projectades de fons.

Molts migrants arribats d'Europa van veure una gran oportunitat en aquest negoci i van obrir moltes d'aquestes sales. I la cosa va anar força bé; molts d'ells es van fer rics. Aleshores, van començar a desitjar produir ells mateixos les pel·lícules, però aquí la cosa es va complicar. Van topar amb la Motion Pictures Patents Company (MPPC), liderada pel famós inventor Thomas Alva Edison. Aquesta companyia tenia els drets dels invents que feien possible crear cinema. Els productors independents havien de pagar unes bones tarifes per fer servir el seu material, tan altes que era difícil treure benefici de la creació d'una pel·lícula. Així que van començar a traslladar-se a l'altre extrem del país, a la costa oest, on era més fàcil escapolir-se de l'aplicació forçosa de la llei que afavoria Edison. Per tant, en un principi van començar a produir de forma clandestina, fins que el sector es va regularitzar d'una altra manera.

El 1908 es va rodar la primera pel·lícula a Hollywood: El Comte de Montecristo, dirigida per Tom Persons i Francis Boggs, i de 14 min de duració.  El 1914 es va produir el primer gran èxit de taquilla: El mestís, de Cecil B. DeMille i de 74 min de duració.

Fotograma d'El Comte de Montecristo


Entre els patriarques del cinema de Hollywood d'aquella època tenim a Adolph Zukor, un jueu hongarès que va arribar a Nova York amb només 40 dòlars. La seva primera sala d'exhibició va ser creada el 1903. Seria el pare de la Paramount. Carl Laemmle, un jueu alemany que va ser propietari de nombrosos nickelodeons a Chicago, seria el pare de la Universal. Wilhelm Fuchs, un jueu hongarès més conegut com a William Fox, que en un primer moment va fer de pallasso i va dirigir una bugaderia, seria el pare de la Fox. Els germans Warner, jueus polonesos amos d'un negoci de reparació de bicicletes a Ohio, es convertirien en els fundadors de la Warner Bros. Marcus Loew i Samuel Goldfish, jueus alemanys, crearien la Metro Goldwyn Mayer. 

Aquests homes d'origen jueu van aconseguir convèncer els principals actors del moment perquè treballessin amb ells. Així, la MPPC va patir una fuga d'estrelles constant durant anys. El model de negoci consistia en la creació de pel·lícules de manera industrial. Els estudis eren cada cop més grans i comptaven a tots els oficis necessaris, com decoradors, guionistes, fotògrafs, etc. El departament de publicitat tenia una importància de primer nivell. Aquesta manera de treballar s'allunyava molt del món del teatre o d'altres espectacles. Les pel·lícules es fabricaven als estudis com els cotxes a les fàbriques.

En aquestes naus es trobaven molts dels estudis de Hollywood l'any 1922




Com que el cinema va ser mut fins al 1927, es va crear un llenguatge cinematogràfic propi amb imatges en moviment que poguessin explicar qualsevol història. Entre escena i escena, un breu text donava els detalls necessaris per acabar d'entendre-la. Fins i tot persones nouvingudes que no entenien l'anglès eren capaces de comprendre el contingut i l'essència de cada pel·lícula.

Els directors van ser la figura més rellevant durant els primers anys del boom del cinema, i van convertir-se en una figura de prestigi plenament reconeguda. Les sales d'exhibició de pel·lícules cada cop eren més grans, lluny dels petits nickelodeons, amb milers d'espectadors alhora. Les històries que s'explicaven començaven a ser més ambicioses i llargues. Ja es podia parlar de les primeres superproduccions. 

La figura de l'actor també va agafar embranzida. Els agents de publicitat i els amos de les sales van veure l'atracció que produïen a l'espectador i en van treure suc. L'actor o l'actriu principal es convertiria així en el principal reclam per a la gent. D'aquesta forma naixia un nou estatus, el d'estrella del cinema, creat pels estudis per fer més diners. Per mitjà de revistes, clubs de fans i altres recursos, les estrelles de Hollywood eren el centre d'atenció de tothom. 

Durant la Primera Guerra Mundial la producció cinematogràfica de Hollywood va arribar a unes quotes altíssimes. Era, sens dubte, una indústria molt rendible. Hollywood va participar activament en la propaganda de guerra i, quan aquesta va acabar, va demanar a la diplomàcia estatunidenca el seu suport per infiltrar-se a Europa, que havia quedat totalment arruïnada. 

Cap al final de la guerra, en canvi, la indústria va patir un bon sotrac. Quan més soldats hi havia als fronts, més es notava la seva absència a l'hora de vendre entrades. A més, de sobte es va escampar un rebuig total a les produccions bèl·liques. Per acabar-ho d'adobar, la pandèmia de la Grip Espanyola va fer col·lapsar el mercat. Però els estudis de Hollywood van saber recuperar-se aviat, cosa que no va fer la indústria cinematogràfica que quedava a la costa est. Fins i tot la crisi econòmica de 1929 no els va aturar.

El revifament de Hollywood va ser exponencial i estable durant les següents dècades, amb una influència cada cop més mundial. El 16 de maig de 1929 se celebrava la primera cerimònia dels Oscars. Hollywood quedava consolidada com la gran capital del cinema. 

FONTS

Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

Els tolteques

El web més traduït del món

La relació entre la Xina i Taiwan

La misteriosa ciutat de Teotihuacan

Vols contactar amb mi?