Va existir realment el Regne d'Astúries?

Dins del mite de la Reconquista Española, hi ha el naixement del Regne d'Astúries com a llavor del procés que va portar a la restauració del cristianisme a la península. Però, què n'hi ha de cert?

La tradició diu que una revolta de Pelai va expulsar els musulmans del nord i va assentar les bases d'un nou regne cristià: el Regne d'Astúries. Aquesta primera entitat cristiana va adquirir personalitat i organització ràpidament, però sembla que ni Pelai ni el seu fill, Fàfila, se'n van considerar reis. 

El primer rei que de debò es va proclamar així, amb una cort i govern, va ser el tercer cabdill astur, Alfons I, gendre de Pelai, que va governar entre el 739 i el 757. Però, rei de què?
 
Entre les primeres denominacions que trobem a la documentació medieval d'aquella entitat primigènia hi ha: “regione asturorum”, “asturiensis provincie”, “patriam asturiensium”. Mai alguna cosa semblant a Regne d'Astúries.

Hispània a mitjans del segle VIII

Quan es va crear la seu episcopal a Oviedo, l'any 811, es feia servir a vegades expressions com “regnante in Oveto”, “regum ovetense” o “regnum ovetenisum”. Però mai Regne d'Astúries.

L'obra d'al-Maqqari, un historiador del segle XVI que recull una versió dels fets elaborada a finals del segle X (Història dels Sobirans d'al-Àndalus, d'Ahmad al-Razi), explica que: "El primer que va reunir els fugitius cristians d'Hispània, després d'haver-se'n apoderat els àrabs, va ser un infidel anomenat Pelai, natural d'Astúries a Gal·lècia".

Ibn Khaldun va ser un historiador, geògraf, demògraf, filòsof, sociòleg, economista i funcionari musulmà d'origen andalusí que va viure al segle XIV. És considerat el pare de la historiografia, sociologia, economia, demografia i les ciències socials en general dins de la ciència islàmica. Quasi res. Quan parla dels reis de la primera entitat cristiana sorgida al nord diu: "Aquests reis són d'una família de Gal·lècia". Ni tan sols esmenta Astúries.

De les quaranta referències estrangeres a aquest regne, només en una es parla d'un "rei d'Astúries", cinc d'un "rei de Gal·lècia i Astúries", en aquest ordre, i en la resta d'un "rei de Gal·lècia". Pobles tan allunyats com els escandinaus, a aquest regne li deien Galizuland. Pel que fa a les cròniques musulmanes, feien servir Gilliqiyyah o Yilliqiyya, és a dir, Gal·lècia

En documents de l'època també veiem com els reis s'autoanomenen reis de Gal·lècia. Fins i tot quan la cort es va establir a Lleó encara es mantenia aquesta denominació. Per exemple, la Crònica Legionensis diu que "Sança era filla d'Alfons [Alfons V], rei de Gal·lècia".  Alfons V va regnar entre 999-1028.

El nom de Gal·lècia va ser usat primer pels romans per anomenar la província del nord-oest peninsular. El nom deriva del poble més nombrós de la regió, els galaics. Gal·lècia també seria el nom del regne germànic dels sueus i es mantindria com a denominació natural durant l'època visigòtica. No estranya, doncs, que aquest fos el nom de referència per a la nova entitat cristiana que havia nascut al nord de la península.

Les cinc províncies d'Hispània a finals del segle IV

La Gal·lècia sueva (mitjans del segle VI)

La Gal·lècia dels segles VIII al X estava formada principalment per galaics i asturs, a més de càntabres i cristians fugits d'al-Àndalus. La frontera arribaria com a màxim al riu Duero. La noblesa galaica, més nombrosa i dominant, tindria un paper clau en el curs de la història del regne.

Finalment, però, a partir de principis del segle X Gal·lècia quedaria dividida en dues entitats reials: Galícia (nom que deriva de Gal·lècia) i Lleó. A vegades amb reis propis i d'altres amb reis comuns. Astúries quedaria com una simple regió sense estatus polític ni jurídic. Poc després, de Lleó sorgiria el Regne de Castella l'any 1065, habitat per càntabres i alguns vascons. De Galícia naixeria Portugal com a regne independent l'any 1139, fet que els feia passar de gallecs a portuguesos i de parlar gallec a parlar portuguès. Amb el temps, Castella es convertirà en hegemònica al nord-oest peninsular.

La península Ibèrica a principis del segle XI, abans que Portugal i Castella fossin regnes independents

Per tot plegat, podem dir amb fonament que la historiografia espanyola tradicional ha sobredimensionat el paper i ús del topònim Astúries, fet que encara no s'ha reparat, i ha marginat i menystingut el nom que s'usava més habitualment per aquell nou regne enfrontat a l'islam: Gal·lècia. 

Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

Els vikings

Els indis d'Amèrica del Nord

L'Imperi Romà d'Orient

Quant temps podem viure sense menjar?

Les aventures mediterrànies dels almogàvers

Història de Catalunya