Va existir realment el Regne d'Astúries?
Dins del mite de la Reconquista Española, hi ha el naixement del Regne d'Astúries com a llavor del procés que va portar a la restauració del cristianisme a la península. Però, què n'hi ha de cert?
 |
La tradició diu que una revolta de Pelai va expulsar els musulmans del nord i va assentar les bases d'un nou regne cristià: el Regne d'Astúries. Aquesta primera entitat cristiana va adquirir personalitat i organització ràpidament, però sembla que ni Pelai ni el seu fill, Fàfila, se'n van considerar reis.
El primer rei que de debò es va proclamar així, amb una cort i govern, va ser el tercer cabdill astur, Alfons I, gendre de Pelai, que va governar entre el 739 i el 757. Però, rei de què?
Entre les primeres denominacions que trobem a la documentació medieval d'aquella entitat primigènia hi ha: “regione asturorum”, “asturiensis provincie”, “patriam asturiensium”. Mai alguna cosa semblant a Regne d'Astúries.
 |
| Hispània a mitjans del segle VIII |
Quan es va crear la seu episcopal a Oviedo, l'any 811, es feia servir a vegades expressions com “regnante in Oveto”, “regum ovetense” o “regnum ovetenisum”. Però mai Regne d'Astúries.
L'obra d'al-Maqqari, un historiador del segle XVI que recull una versió dels fets elaborada a finals del segle X (Història dels Sobirans d'al-Àndalus, d'Ahmad al-Razi), explica que: "El primer que va reunir els fugitius cristians d'Hispània, després d'haver-se'n apoderat els àrabs, va ser un infidel anomenat Pelai, natural d'Astúries a Gal·lècia".
Ibn Khaldun va ser un historiador, geògraf, demògraf, filòsof, sociòleg, economista i funcionari musulmà d'origen andalusí que va viure al segle XIV. És considerat el pare de la historiografia, sociologia, economia, demografia i les ciències socials en general dins de la ciència islàmica. Quasi res. Quan parla dels reis de la primera entitat cristiana sorgida al nord diu: "Aquests reis són d'una família de Gal·lècia". Ni tan sols esmenta Astúries.
De les quaranta referències estrangeres a aquest regne, només en una es parla d'un "rei d'Astúries", cinc d'un "rei de Gal·lècia i Astúries", en aquest ordre, i en la resta d'un "rei de Gal·lècia". Pobles tan allunyats com els escandinaus, a aquest regne li deien Galizuland. Pel que fa a les cròniques musulmanes, feien servir Gilliqiyyah o Yilliqiyya, és a dir, Gal·lècia.
En documents de l'època també veiem com els reis s'autoanomenen reis de Gal·lècia. Fins i tot quan la cort es va establir a Lleó encara es mantenia aquesta denominació. Per exemple, la Crònica Legionensis diu que "Sança era filla d'Alfons [Alfons V], rei de Gal·lècia". Alfons V va regnar entre 999-1028.
El nom de Gal·lècia va ser usat primer pels romans per anomenar la província del nord-oest peninsular. El nom deriva del poble més nombrós de la regió, els galaics. Gal·lècia també seria el nom del regne germànic dels sueus i es mantindria com a denominació natural durant l'època visigòtica. No estranya, doncs, que aquest fos el nom de referència per a la nova entitat cristiana que havia nascut al nord de la península.
 |
| Les cinc províncies d'Hispània a finals del segle IV |
 |
| La Gal·lècia sueva (mitjans del segle VI) |
La Gal·lècia dels segles VIII al X estava formada principalment per galaics i asturs, a més de càntabres i cristians fugits d'al-Àndalus. La frontera arribaria com a màxim al riu Duero. La noblesa galaica, més nombrosa i dominant, tindria un paper clau en el curs de la història del regne.
Finalment, però, a partir de principis del segle X Gal·lècia quedaria dividida en dues entitats reials: Galícia (nom que deriva de Gal·lècia) i Lleó. A vegades amb reis propis i d'altres amb reis comuns. Astúries quedaria com una simple regió sense estatus polític ni jurídic. Poc després, de Lleó sorgiria el Regne de Castella l'any 1065, habitat per càntabres i alguns vascons. De Galícia naixeria Portugal com a regne independent l'any 1139, fet que els feia passar de gallecs a portuguesos i de parlar gallec a parlar portuguès. Amb el temps, Castella es convertirà en hegemònica al nord-oest peninsular.
 |
| La península Ibèrica a principis del segle XI, abans que Portugal i Castella fossin regnes independents |
Per tot plegat, podem dir amb fonament que la historiografia espanyola tradicional ha sobredimensionat el paper i ús del topònim Astúries, fet que encara no s'ha reparat, i ha marginat i menystingut el nom que s'usava més habitualment per aquell nou regne enfrontat a l'islam: Gal·lècia.
Veus una errada? Fes-m'ho saber!
