Va existir realment el Regne d'Astúries?
Dins del mite de la Reconquista Española, hi ha el naixement del Regne d'Astúries com a llavor del procés que va portar a la restauració del cristianisme a la península. Però, què n'hi ha de cert?
 |
La tradició diu que una revolta de Pelai va expulsar els musulmans del nord i va assentar les bases d'un nou regne cristià: el Regne d'Astúries. Aquesta primera entitat cristiana va adquirir personalitat i organització ràpidament, però sembla que la realit és ben diferent. Ni Pelai ni el seu fill, Fàfila, se'n van considerar mai reis.
El primer rei astur que es va proclamar així, amb un govern i cort molt primigenis, va ser el tercer cabdill astur, Alfons I, gendre de Pelai, que va governar, possiblement, entre el 739 i el 757. Però, era rei de què?
Les denominacions documentades per a l'entitat que governava Alfons I i els seus successors són molt diverses, com “regione asturorum”, “asturiensis provincie” o “patriam asturiensium”. També es feien servir expressions com "astororum regnum", "christianorum asturumque gentium" i "regnum ovetenisum", però mai "regne d'Astúries", és a dir regnum amb el topònim concret que equivalgués a Astúries.
 |
Quan es va crear la seu episcopal a Oviedo, l'any 832, es feia servir a vegades expressions com “regnante in Oveto”, “regum ovetense” o “regnum ovetenisum”. Però, un altre cop, mai Regne d'Astúries.
Ara bé, si un nom era usat principalment per referir-se als territoris que governaven aquells primers reis, tant a la península Ibèrica com a altres indrets europeus, era el de Gallaecia (Gal·lècia), amb les seves variants Galliciae, Galletiae, Gilliqiyyah o Galizuland. Curiosament, en aquella època el nom que rebien els territoris musulmans era Hispània, diferenciant-los dels cristians.
L'obra d'al-Maqqari, un historiador del segle XVI que recull una versió dels fets elaborada a finals del segle X (Història dels Sobirans d'al-Àndalus, d'Ahmad al-Razi), explica que: "El primer que va reunir els fugitius cristians d'Hispània, després d'haver-se'n apoderat els àrabs, va ser un infidel anomenat Pelai, natural d'Astúries a Gal·lècia".
Ibn Khaldun va ser un historiador, geògraf, demògraf, filòsof, sociòleg, economista i funcionari musulmà d'origen andalusí que va viure al segle XIV. És considerat el pare de la historiografia, sociologia, economia, demografia i les ciències socials en general dins de la ciència islàmica. Quasi res. Quan parla dels reis de la primera entitat cristiana sorgida al nord diu: "Aquests reis són d'una família de Gal·lècia". Ni tan sols esmenta Astúries.
En documents de l'època també veiem com els reis es deien reis de Gal·lècia. Fins i tot quan la cort es va establir a Lleó encara es mantenia aquesta denominació. Per exemple, la Crònica Legionensis diu que "Sança era filla d'Alfons [Alfons V], rei de Gal·lècia". Alfons V va regnar entre 999-1028.
El nom de Gal·lècia havia estat usat primer pels romans per anomenar la província del nord-oest peninsular. El nom deriva del poble més nombrós de la regió, els galaics. Gal·lècia també seria el nom del regne germànic dels sueus i es mantindria com a denominació natural durant l'època visigòtica. No estranya, doncs, que aquest fos el nom de referència per a la nova entitat cristiana que havia nascut al nord de la península.
Fins i tot hi ha documentació del segle X que indica que Gal·lècia comptava amb moneda pròpia. Aquestes monedes rebien el nom de 'gallicanos', 'gallicenses' o 'gallicanus'.
 |
| Les cinc províncies d'Hispània a finals del segle IV |
 |
| La Gal·lècia sueva (mitjans del segle VI) |
La Gal·lècia dels segles VIII al X estava formada principalment per galaics i asturs, a més de càntabres i cristians fugits d'al-Àndalus. La frontera arribaria com a màxim al riu Duero. La noblesa galaica, més nombrosa i dominant, tindria un paper clau en el curs de la història del regne.
A partir de principis del segle X, Gal·lècia quedaria dividida en dues entitats reials: Galícia (nom que deriva de Gal·lècia) i Lleó. A vegades amb reis propis i d'altres amb reis comuns. Astúries quedaria com una simple regió sense estatus polític ni jurídic. Poc després, de Lleó sorgiria el Regne de Castella l'any 1065, habitat per càntabres i alguns vascons. De Galícia naixeria Portugal com a regne independent l'any 1139, fet que els feia passar de gallecs a portuguesos i de parlar gallec a parlar portuguès, diferent nom per a una mateixa llengua. Amb el temps, Castella es convertirà en hegemònica al nord-oest peninsular.
 |
Per tot plegat, podem dir amb fonament que la historiografia espanyola tradicional ha sobredimensionat el paper i ús del nom Astúries referint-se a aquella primera entitat, fins i tot usant-lo per substituir directament el de Gal·lècia quan es parla de documents o cròniques antigues (tal com va fer l'historiador Modesto Lafuente al segle XIX).
Al segle XIX va quedar fixada per la historiografia espanyola el nom de Regne d'Astúries. Amb tot, durant el segle XX algunes enciclopèdies i obres internacionals mantenien la denominació de Gallaecia, com l'Enciclopèdia Britànica (1911) i l'atlas històric The Penguin Atlas of Medieval History (1961). Finalment, com havia passat en la resta de casos, la visió espanyolista es va imposar en les noves edicions.
Aquest fet, que encara no s'ha reparat, ha marginat i menystingut el nom que s'usava més habitualment per aquell nou regne enfrontat a l'islam i que comptava amb una llarga tradició romano-sueva: Gal·lècia.
Veus una errada? Fes-m'ho saber!
