Sis monarques amb sobrenoms curiosos

Antigament, sovint els monarques rebien sobrenoms relacionats amb la seva vida i els seus actes. Segur que coneixem Alexandre el Gran, per exemple. Ara veurem alguns monarques amb sobrenoms ben curiosos.



Carles II de França

Era fill de l'emperador carolingi Lluís I el Pietós i net de Carlemany. Va ser rei dels francs (843-877) i rei d'Itàlia i emperador d'occident (875-877). Va ser el primer monarca de França després de la primera fragmentació de l'Imperi Carolingi. Després d'una sèrie de guerres civils familiars, va aconseguir un terç dels dominis del seu pare. A més, va haver de fer front a les invasions normandes (856-861), entre altres embolics europeus. 

Segons la llegenda, Carles va mullar els seus dits amb la sang de Guifré el Pilós (comte de Barcelona), que estava a punt de morir al camp de batalla combatent els vikings que s’havien establert a la vall del Sena, i va dibuixar les quatre barres de la senyera catalana. També, segons la tradició, era el reconeixement que li concedia a Guifré per la seva lleialtat. Deixant de banda la llegenda, Carles va morir combatent els musulmans als voltants de Solsona (Lleida). 

El seu sobrenom era el calb, però es creu que era amb ironia, perquè en realitat era molt pelut. En representacions contemporànies se li veu amb el cap ple de cabells.

Lluís V de França

L'últim rei de la dinastia carolíngia, Lluís V, era conegut pel seu regnat decebedor i sense incidents. Va ser coronat l'any 987 quan encara vivia el seu pare Lotari, però no va aconseguir el poder fins a la mort d'aquest el 986. Mai va tenir èxit en els seus esforços per recuperar Aquitània i jutjar l'arquebisbe de Reims per traïció, i va morir en un accident de caça amb només 20 anys sense hereus legítims. Els escriptors medievals li van donar el sobrenom de qui nihil fecit, és a dir, el que no va fer res.

Ivaylo de Bulgària

Va liderar una revolta camperola al nord-est de Bulgària el 1277, en què ell i el seu exèrcit van obtenir múltiples victòries contra els tàrtars i va vèncer els bizantins i els mongols. Després que el seu exèrcit matés el tsar Konstantin durant una de les batalles, Ivaylo va ser reconegut com a nou tsar de Bulgària. Per tant, va ser un líder rebel que va obligar la noblesa búlgara a acceptar-lo com a emperador.

Assetjat per enemics estrangers i nacionals, entre els quals hi havia els nobles búlgars, finalment es va veure obligat a exiliar-se entre els mongols, on es va presentar com un vassall destronat. Els mongols el van matar el 1281. Va quedar amb el sobrenom de Bardokva (rave o enciam en búlgar) i Lakhanas (col) en grec, per tal de ridiculitzar els seus humils orígens.

Carles VI de França

L'any 1380 es va convertir en rei amb només onze anys. Era fill de Carles V de França i Joana de Borbó. Amb 21 anys es va convertir en governant en la pràctica, ja que fins aleshores havia estat sota la regència de diferents ducs parents seus. El seu regnat va estar marcat pel continu conflicte amb els anglesos, en l'anomenada Guerra dels Cent Anys.

L'any 1392, mentre dirigia una expedició militar contra el Ducat de Bretanya, aquest rei va patir un primer atac de deliri, durant el qual es va enfrontar als seus propis homes al bosc de Le Mans. Va tenir fins a 43 episodis com aquest o similars. Per exemple, durant l'any 1393, no recordava el seu nom i no sabia que era rei. Un parell d'anys després va afirmar que era Sant Jordi i que el seu escut d'armes era un lleó amb una espasa que el travessava. A vegades reconeixia tots els oficials, però no la seva dona ni els seus fills, o corria forassenyat pels passadissos de la seva residència.

Carles VI de França va morir l'any 1422. Tot i que en un principi era conegut com l'estimat, finalment es va quedar amb Carles VI el Boig.

Ivan IV de Rússia

L'any 1547, va obtenir l'alt títol de 'tsar i gran príncep de tota Rússia'. És considerat un dels creadors de l'estat rus.

Aquest governant va fer un munt de reformes centralitzadores per limitar el poder de l'aristocràcia hereditària, i va reformar l'exèrcit. Va dissenyar un sistema en què la terra i l'estatus de les persones depenien en última instància del sobirà. I ho va fer a sang i a foc. També va acabar amb el domini dels tàtars (pobles de llengua turquesa originaris de les estepes asiàtiques que havien ocupat territori rus). Al final del seu regnat, va enviar expedicions a Sibèria. Aquest seria el punt de partida de la seva conquesta.

Es va casar set vegades, però tres de les seves dones sembla que van ser enverinats pels seus enemics o per famílies aristocràtiques rivals que volien promocionar les seves filles perquè fossin les seves núvies. La mort d'una d'elles l'any 1560, anomenada Anastassia Romànova, li va afectar moltíssim. Davant les sospites d'enverinament, es va transformar en un tsar autoritari i psicòpata. 

L'any 1581, en un rampell d'ira, va matar el seu fill preferit i hereu al tron d'un cop de bastó a la templa. Se'n va penedir amargament durant la resta de la seva vida. Es creu que l'estat de pertorbació mental que patia era per causa de tractar-se la sífilis amb petites dosis regulars de mercuri. Va morir l'any 1584.

Ivan IV de Rússia és conegut com a Ivan el Terrible. Amb tot, es creu que la traducció del terme rus Грозный (grozny), amb el significat d'aquella època, implica adjectius menys negatius, com perillós, poderós o fins i tot formidable.

Maria I d'Anglaterra

Va governar Anglaterra i Irlanda des de l'any 1553 fins a la seva mort. Aquesta dona era filla d'Enric VIII d'Anglaterra (segon monarca de la dinastia dels Tudor) i Caterina d'Aragó, i hi ha constància que sabia parlar i escriure perfectament en català, a més de dominar altres idiomes, com l'anglès, el llatí, el francès, el castellà i l'italià. Es va casar amb Felip II de Castella, tot i que d'aquest matrimoni no hi va haver descendència. Volia fer del catolicisme la religió principal d'Anglaterra.

Als seus darrers anys de vida estava malalta, tant en sentit físic com mental. Patia sovint estats d'ànim depressius i era impopular, cosa que l'emprenyava molt. A més, tenia febres, insomni, maldecaps i problemes de visió. Va morir l'any 1558 amb molt de dolor, segurament per causa de quistos ovàrics o càncer d'úter.

El seu sobrenom era bloody Mary (Maria la sanguinària), perquè la seva manera d'aturar les revoltes protestants a Anglaterra va ser brutal.


Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

Els fenicis

Els grecs

Els gats a l'edat mitjana

La religió a l'edat mitjana

Els assiris