La veritat sobre els Reis d'Orient
Els Reis d'Orient, o Reixos, són uns personatges que surten breument al Nou Testament de la Bíblia i que són la base de la celebració que fa que cada 6 de gener sigui festiu al nostre país. Però la seva història, tot i la poca documentació que en parla, no va ser com ens l'expliquen actualment.
 |
Primer de tot, què diu la Bíblia? MATEU 2:1-16 Després del naixement de Jesús a Betlem de Judea, als dies del rei Herodes, van arribar a Jerusalem uns astròlegs que venien de l’Orient, i preguntaven: «On és el nen que ha nascut rei dels jueus? Vam veure la seva estrella quan estàvem a l’Orient i hem vingut a fer-li homenatge.» Quan el rei Herodes ho va sentir, es va alarmar, i amb ell tot Jerusalem. Llavors va reunir tots els sacerdots principals i els escribes del poble i els va preguntar on havia de néixer el Crist. Ells van respondre: «A Betlem de Judea. Perquè això és el que es va escriure per mitjà del profeta: “I tu, Betlem de la terra de Judà, no ets pas la ciutat més insignificant entre els governants de Judà, perquè de tu sortirà un governant que pasturarà el meu poble Israel.”» Llavors Herodes va fer cridar en secret els astròlegs per saber exactament quan havia aparegut l’estrella. Aleshores els va enviar a Betlem i els va dir: «Aneu i busqueu el nen per tot arreu. Quan el trobeu, torneu i feu-m’ho saber perquè jo també hi pugui anar a fer-li homenatge.» Després d’escoltar el rei, se’n van anar. I l’estrella que havien vist quan estaven a l’Orient anava davant d’ells, fins que es va parar sobre el lloc on era el nen. Al veure l’estrella, van sentir una alegria immensa. Quan van entrar a la casa, van veure el nen amb la seva mare, Maria, i es van agenollar per fer-li homenatge. També van obrir els seus cofres i li van regalar or, olíban i mirra. Però Déu els va advertir en un somni que no tornessin on estava Herodes, i per això se’n van anar al seu país per un altre camí. Quan van haver marxat, l’àngel de Jehovà es va aparèixer a Josep en un somni i li va dir: «Aixeca’t, agafa el nen i la seva mare i fuig cap a Egipte. Queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà el nen per matar-lo.» Per això, quan encara era de nit, Josep es va aixecar i va marxar cap a Egipte amb el nen i la seva mare, i s’hi va quedar fins que Herodes va morir. Així es va complir el que Jehovà havia dit per mitjà del seu profeta: «Vaig cridar el meu fill perquè sortís d’Egipte.» Quan Herodes es va adonar que els astròlegs l’havien enganyat, es va enrabiar molt i va fer matar tots els nens de Betlem i de la regió del voltant de dos anys o menys, perquè aquesta era l’edat que havia determinat segons el que li havien dit els astròlegs. En traiem l'entrellat |
En castellà se'ls anomena mags perquè a la Bíblia es fa servir aquest mot. Però el Nou Testament va ser escrit en grec i el mags que hi apareix té un origen persa que fa referència als astròlegs i savis del zoroastrisme, la religió dels perses. D'aquest mags grec amb origen persa ve el nostre mags actual, però avui dia té un significat diferent. Per això algunes traduccions de la Bíblia no diuen mags, ja que podria confondre al lector actual, sinó astròlegs o savis.
La Bíblia no diu que fossin tres. Com que no tenim aquesta dada, la tradició ha marcat un nombre concret segons la zona. Mentre la tradició oriental sol dir que en van ser dotze, l'occidental diu que en van ser tres. El nombre de tres va ser fixat pel papa Lleó I al segle IV per analogia amb els tres presents que van deixar a Jesús: or, encens i mirra.
Els seus noms no els coneixem, de fet, la Bíblia ni tan sols especifica que fossin tots homes ni quina era la seva raça. Durant l'edat mitjana es va anar consolidant el seu aspecte i els noms actuals: Gaspar, Melcior i Baltasar. Els noms van quedar establerts al segle IX, i l'aspecte al segle XII, amb la intenció original de simbolitzar la universalitat del cristianisme. Cada rei representaria un racó del món conegut en aquell moment: Europa, Àsia i Àfrica.
Pel que fa a la famosa estrella que van seguir, cal matissar algunes coses. Segons la Bíblia, aquesta estrella va guiar els astròlegs a Jerusalem, on van preguntar per un rei dels jueus que hauria nascut en aquella època (segurament perquè van sentir alguna cosa, ja que era un tema calent en l'època). Quan se'n va assabentar el rei de Judea, Herodes el Gran (rei nomenat pel senat romà), es va enfurismar segurament perquè en la seva bombolla reial no coneixia la profecia. Un cop en va conèixer els detalls, els va dir que la profecia indicava que seria a Betlem de Judà on naixeria aquest nen tan especial. Els va esperonar a anar-hi i comprovar-ho, i després a tornar a Jerusalem per explicar-l'hi. Els astròlegs es van dirigir cap a Betlem i l'estrella anava davant d'ells guiant-los fins a la casa on vivia Jesús amb Josep i Maria. Després de retre'l homenatge i donar-li els regals, no van tornar a Jerusalem. Com que Herodes no va poder saber on era exactament, va ordenar la mort de tots els nens de Betlem de dos anys o menys. Però Josep i Maria van portar Jesús a Egipte, on es quedarien sans i estalvis fins a la mort d'Herodes.
Explicat tot això, podem dir que l'aparició de l'estrella va ocasionar esdeveniments terribles i va posar en perill la vida de Jesús. Per tant, mentre que la creença oficial diu que aquest astre va ser enviat per Déu, sembla difícil creure que sigui aquesta la interpretació que harmonitzi amb el relat i el context. A més, quan van trobar el nen, no estava en un pessebre ni res semblant, sinó en una casa normal amb la seva mare. Tot indica que ja no era un nadó.
Un cop arribats aquí, és evident que tot allò que envolta la festivitat actual dels Reis d'Orient és el resultat d'un conjunt de tradicions no bíbliques que es van anant imposant al llarg dels segles.
FONTS
Encyclopedia Britannica
Encyclopedia of Ancient Christianity
The International Standard Bible Encyclopedia
Veus una errada? Fes-m'ho saber!
EL GAT SABERUT
