La pedra de Rosetta

La pedra de Rosetta va ser una troballa que va canviar per complet la manera d'entendre els jeroglífics egipcis.

Aquesta és una pedra de granodiorita (sovint identificada erròniament com a basalt) on hi ha gravat en dues llengües diferents (egípcia i grega), però en tres escriptures (jeroglífica, egípcia tardana i grega), un mateix decret de Ptolomeu V del 196 a.n.e.

Font

A mitjans de juliol del 1799, durant les guerres revolucionàries de França, un destacament militar francès es va posar a desenterrar una antiga fortalesa egípcia anomenada Rashid, però denominada pels francesos Fort Julien o Rosetta, a la costa nord d'Egipte. Aleshores, un soldat va descobrir la que coneixem avui com a pedra de Rosetta, un bloc de pedra granítica d'uns 760 kg que dues dècades després va resultar ser un element clau per desxifrar els jeroglífics egipcis.

A la seva cara polida, hi apareixen tres tipus d'escriptura: la part superior, composta per 14 línies, està formada per jeroglífics egipcis; les 32 línies de la part central estan escrites en demòtic, l'última fase de l'escriptura egípcia; i la part inferior la formen 54 línies en grec, una llengua parlada i escrita a l'antic Egipte gràcies a l'època hel·lenística després de les conquestes d'Alexandre el Gran.

Els britànics se la van emportar com a botí de guerra a Londres després de derrotar el 1801 les tropes napoleòniques a Egipte. L'egiptòleg francès Jean-Francois Champollion va ser qui va desxifrar els jeroglífics egipcis a través de la pedra de Rosetta el 1822. Avui dia és la peça més visitada del Museu Britànic de Londres.

Detall de la inscripció 


Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

Els cavallers medievals

Imatge
La cavalleria medieval va ser tota una institució que va tenir una gran influència en la literatura gràcies als seus ideals. Tots coneixem la típica figura de cavaller solitari, cortès, de forts principis, que lluitava contra la injustícia i la maldat, acompanyat a vegades d'un fidel escuder. Però, quina és realment la veritat de tot això? En un principi un cavaller era aquell que es podia permetre un cavall, una armadura i armes per servir el senyor d'un castell. En l' època carolíngia , els reis francs recompensaven els seus millors cavallers amb terres. A canvi d'aquestes terres, els cavallers es comprometien a lluitar a les seves ordres sempre que els necessités. Aquesta pràctica es va fer costum posteriorment, introduint-se al sistema feudal i escampant-se per Europa. La figura del cavaller va guanyar molta importància a partir del segle XI, fins a convertir-se en un dret de sang que comportava privilegis. Al voltant del cavaller es va formar un codi de comportam
MÉS INFORMACIÓ

La religió a l'edat mitjana

Imatge
La religió durant l'edat mitjana va ser una eina de control capaç d'influir en cada detall de la vida de les persones. Tot i que el cristianisme es va convertir finalment en la religió principal, la seva fragmentació va donar lloc a tres branques: l'Església Catòlica, l'Església Ortodoxa i el protestantisme. També el naixement de l'Islam ocasionaria topades violentes que generarien inestabilitat. Però, anem a pams. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides L'any 313, l'emperador romà Constantí I va posar fi a la persecució del cristianisme per mitjà de l'edicte de Milà. El 380 Teodosi I va anar més enllà i va fer del cristianisme la religió oficial de l'Imperi. El pas el va fer mitjançant l'edicte de Tessalònica. Poc després, el 392, fins i tot va prohibir tota pràctica pagana. Teodosi va ser, a més, el darrer emperador que va governar l'Imperi Romà sencer. Després d'ell, l'Imperi quedaria dividit en dos: l'Imperi Rom
MÉS INFORMACIÓ

El "descobriment" d'Amèrica

Imatge
Quan Cristòfor Colom va arribar al nou continent el 12 d'octubre de 1492, es va iniciar un procés de conquesta i colonització que va ocasionar la desaparició de moltes cultures i llengües, així com una enorme mortaldat per culpa de les malalties que hi van portar els castellans. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides En primer lloc, per què li diem Amèrica a aquest continent? La primera vegada que es va fer servir aquest nom en un mapa va ser el 1507, a càrrec del cartògraf alemany Martin Waldseemüeller. Hi apareixia Amèrica envoltada d'aigua com un continent separat de la resta i amb banderes castellanes. Martin va agafar el nom en honor de l'explorador italià Amerigo Vespucci, que treballava al servei de Portugal i Castella. Li va posar la marca a , que comunament l'associem al femení, igual que els altres noms dels continents coneguts aleshores: Àsia, Àfrica i Europa. Entre el 1497 i el 1504, Amerigo havia fet tres expedicions al continent que havia de
MÉS INFORMACIÓ

Els maies

Imatge
Els maies van ser un conjunt d'ètnies amb una mateixa cultura que durant segles van ser el poble més avançat de Mesoamèrica. Els seus coneixements, monuments i art encara deixen amb un pam de boca els historiadors i arqueòlegs d'avui dia. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Els maies habitaven principalment les terres de la península de Iucatan i els seus voltants. Ho van fer durant molts segles, tot i que l'època daurada, també anomenada clàssica, va ser entre el segle III i el X de la nostra era. A partir del segle X, tot i que van continuar existint, van quedar sumits en la decadència i l'encallament cultural. Només serien un conjunt de pobles poc rellevants i sota el poder d'altres nacions veïnes. Quan hi van arribar els castellans, al segle XV, els maies no tenien ni un bri de l'esplendor del passat. La designació maia és moderna i prové de la ciutat de Maiapan, la darrera capital d'un regne maia en el període postclàssic. El poble ma
MÉS INFORMACIÓ

La Guerra dels Segadors

Imatge
La Guerra dels Segadors (1640-1652) o Guerra de Separació va ser una revolta de Catalunya contra la monarquia hispànica, cada cop més centralista. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Durant la primera meitat del segle XVII la monarquia hispànica es trobava en una situació lamentable, en especial Castella, que estava immersa en multitud de guerres a Europa. Per una banda, arrossegava el conflicte de Flandes (Guerra dels 80 anys) que havia començat el 1568, en què els Països Baixos lluitaven per la seva independència. Entremig hi havia la Guerra dels Trenta Anys , que havia començat com un conflicte religiós entre catòlics i protestants , però que derivaria més aviat en un conflicte polític. Fins i tot potències catòliques com Castella i França es van enfrontar entre si a partir del 1635. A vegades se'n parla d'Espanya com a concepte polític en aquests temps, però en cap cas existia una entitat política anomenada així . De fet, d'aquí van venir els problemes
MÉS INFORMACIÓ