La pedra de Rosetta

La pedra de Rosetta va ser una troballa que va canviar per complet la manera d'entendre els jeroglífics egipcis.

Aquesta és una pedra de granodiorita (sovint identificada erròniament com a basalt) on hi ha gravat, en dues llengües diferents (egípcia i grega), però en tres escriptures (jeroglífica, egípcia tardana i grega), un mateix decret de Ptolomeu V del 196 a.n.e.

Font


A mitjans de juliol de 1799, un destacament militar francès, sota les ordres de l'oficial Pierre-François Bouchard, es va posar a desenterrar una antiga fortalesa egípcia anomenada Rashid, però denominada pels francesos Fort Julien o Rosetta, a la costa nord d'Egipte. Aleshores, un soldat va descobrir la que coneixem avui com a pedra de Rosetta, un bloc de pedra granítica d'uns 760 quilos que dues dècades després va resultar ser un element clau per desxifrar els jeroglífics egipcis.

A la seva cara polida, hi apareixen tres tipus d'escriptura: la part superior, composta per 14 línies, estava formada per jeroglífics egipcis; les 32 línies de la part central estaven escrites en demòtic, l'última fase de l'escriptura egípcia; i la part inferior la formaven 54 línies en grec, una llengua parlada i escrita a l'antic Egipte des de l'època hel·lenística.

Els anglesos se la van emportar com a botí de guerra a Londres després de derrotar, en 1801, les tropes napoleòniques a Egipte.

L'egiptòleg francès Jean-Francois Champollion va ser qui va desxifrar els jeroglífics egipcis a través de la pedra de Rosetta, el 1822. Avui dia és la peça més visitada del Museu Britànic de Londres.

FONTS

Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

Els egipcis

Imatge
Els egipcis van ser un poble que va habitar les vores del riu Nil i que va desenvolupar una societat força tancada i conservadora, amb uns trets propis molt particulars que fan d'ella la civilització antiga més misteriosa i atraient per a molts. Juntament amb els sumeris, els egipcis van ser pioners en organitzar una vida urbana i crear un sistema d'escriptura propi. Va ser al tercer mil·lenni a.n.e. quan la societat egípcia va començar a consolidar-se. Les úniques zones de l'antic Egipte o no hi havia desert eren les més properes a les vores del riu Nil. Els seus marges eren d'una terra molt productiva gràcies a les inundacions anuals del riu, que la deixaven en un estat òptim per ser conreada. De fet, no calia construir-hi canals ni sistemes de regadiu molt complexos, com passava a Mesopotàmia. Per això, en aquests marges s'hi construïen les ciutats i els pobles, perquè el Nil era la principal font de vida dels egipcis.  Cap a finals de l'estiu, el riu inundav
MÉS INFORMACIÓ

Els celtes

Imatge
Fa uns 4.000 anys, una sèrie de pobles procedents de l'estepes euroasiàtiques, i que pels seus trets lingüístics anomenem indoeuropeus , es van començar a escampar per Europa en diverses onades, barrejant-se, en alguns casos, amb les petites i endarrerides tribus que ja existien al continent. Amb el temps, dins d'aquest poti-poti es crearia la cultura de Hallstatt, que evolucionaria en la cultura de La Tène, el clímax de la civilització celta. Aquests pobles que anomenem indoeuropeus i que van assentar-se a Europa i Àsia occidental (des de Portugal fins a Turquia) en un principi eren molt similars entre si, tant en cultura com en llengua, però amb el pas dels segles van ocasionar civilitzacions molt diferents. Podem esmentar els pobles itàlics, d'on van sorgir els romans ; el poble grec, que va ser el resultat de la unió cultural de diverses tribus emparentades; els hitites, els perses, els medes, els escites, els germànics, els eslaus, etc. Però no tots els pobles que van
MÉS INFORMACIÓ

Introducció a l'edat mitjana

Imatge
L'edat mitjana és una època llarga i complexa que abasta més de 1.000 anys, en què les societats europees i del Pròxim Orient van viure tot un reguitzell de canvis profunds en la seva manera d'encarar la vida. En aquesta entrada ens centrarem a Europa. Aquesta part de la història la podem dividir en dues etapes principals: - l' alta edat mitjana , des de la fi de l' Imperi Romà d'Occident l'any 476 fins l'any 1000, tot just abans de l'inici del Gran Cisma d'Orient i de les croades . - la  baixa edat mitjana , des de l'any 1000 fins l' arribada de Colom a Amèrica l'any 1492 o, segons part de la historiografia, fins l'any 1453, en què tenen lloc dos fets molt importants: la caiguda de Constantinoble  en mans dels otomans i les primeres publicacions de Gutenberg mitjançant la seva impremta. La baixa edat mitjana, però, es pot dividir en dues fases: una marcada pel boom de les ciutats i el comerç, que abasta els segles XI, XII i XIII
MÉS INFORMACIÓ

El mite de la "Reconquista Española"

Imatge
L'any 711 els musulmans van envair la península Ibèrica i poc després van enderrocar el Regne visigot de Toledo. Al poc temps, petites entitats cristianes sorgides al nord van començar de mica en mica a conquerir les terres d'al-Àndalus. Aquesta etapa duraria vuit segles, fins al 1492. Aquesta etapa històrica ha sigut coneguda per la historiografia espanyola durant molt de temps com a Reconquista Española . Encara hi ha qui fa servir aquest concepte i encara se'n pot trobar a pàgines web de tota mena. Aquesta època és vista i entesa com a la construcció de la nació espanyola d'acord a l'intent de continuació del Regne de Toledo i en oposició a l'islam. Per tant, Reconquista Española ens fa interpretar que hi va haver un intent de restaurar el Regne de Toledo des de la revolta de Pelai i la batalla de Covadonga i, mentrestant, que hi va haver una nació espanyola desenvolupant-s'hi. Cada cop més historiadors actuals, inclosos d'internacionals, deixen de
MÉS INFORMACIÓ

La pesta negra

Imatge
La pesta negra va ser una malaltia que va devastar bona part d'Europa a mitjans del segle XIV. Durant els 400 anys següents, els seus rebrots van formar part de la vida de molts europeus, però mai amb la virulència del primer brot. Entre 1347 i 1353 va morir almenys un 30% de la població per conseqüències  directes de la pesta. També hi podem afegir els que van morir per causes indirectes, com la fam i  l'abandonament  de persones grans o d'afectats d'altres malalties, tot i que és difícil assegurar-ne una xifra.  Sembla possible que l'anomenada petita edat de gel (una època inusual de baixes temperatures que va començar a principis de segle XIII, per causa de erupcions volcàniques de gran intensitat en diferents indrets del planeta) ja estigués provocant males collites en bona part d'Europa, fet que accentuaria el drama de l'arribada de la pesta. D'uns 80 milions d'habitants en van quedar, si fa no fa, uns 50. Però, què és exactament la pesta negra
MÉS INFORMACIÓ