Les cronologies de la història més antiga

Quan llegim una data antiga, sobre un regnat, una guerra o la fundació d’una ciutat, sovint la prenem com una veritat fixa, gairebé matemàtica. Però, en realitat, darrere de cada any escrit hi ha una feinada immensa d’interpretació, comparació i debat. 


Les societats antigues no pensaven en el temps com nosaltres. No comptaven els anys de manera uniforme, no compartien calendaris i, en molts casos, ni tan sols deixaven constància escrita dels fets que avui considerem cabdals. Per això, reconstruir el passat més remot és com muntar un trencaclosques incomplet, amb peces gastades i d’altres que potser ni tan sols sabem que falten.

Davant d’aquesta realitat, els historiadors han hagut de crear eines per ordenar el temps: cronologies que permetin situar els esdeveniments amb una certa coherència. No són solucions perfectes, sinó marcs de treball. Entendre com funcionen aquestes cronologies i per què no sempre coincideixen és clau per llegir la història antiga amb esperit crític i sense caure en falses certeses.

LES DUES CRONOLOGIES AMB MÉS FORÇA 

Els estudiosos han ideat diverses cronologies per datar esdeveniments molt antics. La més acceptada és la cronologia mitjana, tot i que presenta alguns problemes que no s'han sabut solucionar. Amb tot, és la cronologia més usada als llibres de text i enciclopèdies. 

Per altra banda, l'anomenada cronologia curta també té els seus defensors. En aquest cas, també hi trobem alguns possibles errors que deixen un buit de diverses dècades que no se sap on acomodar en la línia del temps.

En conclusió, hem de tenir clar que les dates no són pas exactes, sinó orientatives. Després del 1500 a.n.e, sembla que és més fàcil aconseguir dates més exactes, però encara hi ha discrepàncies entre experts i al final s'exposa al públic en general les que guanyen per consens majoritari.

Tot seguit, les diferències entre aquestes dues cronologies:

Resum de totes les cronologies existents:

🔹 Cronologia llarga
Dates: més antigues
Acceptació: molt baixa
Ús: historiografia primigènia 
Clau: abandonada avui
🔹 Cronologia mitjana
Dates: intermèdies
Acceptació: alta
Ús: manuals i divulgació
Clau: model de referència actual
🔹 Cronologia curta
Dates: més recents
Acceptació: en alguns sectors
Ús: debat acadèmic
Clau: revisió crítica de les dates
🔹 Cronologia ultra-curta
Dates: molt recents
Acceptació: molt baixa
Ús: hipòtesis puntuals
Clau: fortament controvertida


Les cronologies antigues no són dogmes, sinó acords provisionals. Poden canviar si apareixen noves dades quan es revisen textos antics o quan una troballa arqueològica obliga a replantejar allò que semblava establert. Per això, parlar de cronologia mitjana o cronologia curta no és parlar de qui “té raó”, sinó de quina proposta encaixa millor, en un moment concret, amb el conjunt de proves disponibles.

A mesura que ens acostem a èpoques amb més documentació escrita i millor sincronització entre cultures, les dates tendeixen a ser més precises. Tot i així, fins i tot aleshores, el consens no sempre és absolut. Al final, el que arriba al gran públic és el resultat d’un acord majoritari entre especialistes, no una veritat definitiva. Assumir-ho no debilita la història; al contrari, ens ajuda a entendre-la com el que és: una disciplina viva i en constant revisió.


EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

La romanització de Catalunya

Imatge
Les tribus ibèriques que vivien a l'actual Catalunya es van encarar de diferent manera a la invasió romana. Mentre que a la costa la resistència va ser escassa, a l'interior va ser molt intensa. Finalment, però, els ibers van ser sotmesos. La romanització s'iniciava sense cap escull i una nova societat naixia. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides UNA MICA DE CONTEXT Tot va començar amb les Guerres Púniques entre romans i cartaginesos . Es jugaven controlar la Mediterrània occidental i tenir la possibilitat de créixer com a potència.  Després de la Primera Guerra Púnica (264-241 a.n.e.), en què va guanyar Roma, els cartaginesos van decidir conquerir militarment la península Ibèrica perquè necessitaven amb urgència obtenir metalls preciosos i tributs, ja que les seves arques havien quedat buides després de la guerra. A més, necessitaven mercenaris per als seus afeblits exèrcits.  Els cartaginesos van aconseguir conquerir gairebé la meitat sud peninsular, i...
MÉS INFORMACIÓ

Introducció a l'edat moderna

Imatge
L'edat moderna la tenim encabida entre els segles XV i XVIII. Va suposar tot un reguitzell de canvis i transformacions mentals i polítiques a les societats europees, mentre l'Església patia la seva pitjor crisi i les conquestes americanes i asiàtiques se succeïen sense aturador. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides No hi ha consens sobre quan va començar aquesta etapa de la història. Les dates que tenen més suport són l'arribada de Cristòfor Colom a Amèrica el 1492 i la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans el 1453. Però són dates que només serveixen de guia per posar ordre en el corrent del temps.  El final de l'edat moderna estaria marcat per tres esdeveniments de gran importància: la independència dels Estats Units  (1776), la Revolució Francesa (iniciada el 1789) i la Revolució Industrial iniciada a mitjans del segle XVIII. NOUS PENSAMENTS L'edat moderna va començar a gestar-se amb el Renaixement , una manifestació cultural qu...
MÉS INFORMACIÓ

Les dones a l'edat mitjana

Imatge
Igual que en gairebé tota la història de la humanitat, durant l'edat mitjana la dona va tenir un paper secundari i generalment controlat pels diferents poders de la societat, des del pare, el marit, el senyor, l'Església, etc. Però com es desenvolupava exactament la seva vida? En traiem l'aigua clara. En general la vida de les dones a l' edat mitjana estava determinada per l'aristocràcia (les classes dirigents) i l'Església. Per començar, tal com estipulava el feudalisme , cadascú pertanyia a un sector social diferent: la noblesa, el clergat i el tercer estament compost pels camperols, artesans, comerciants, etc. L'Església medieval, per la seva part, dictava quin era el paper de cada persona, a més del propòsit que havia de tenir.  El lloc de les dones al clergat estava restringit al monestir. En el cas de les dones nobles, la seva posició depenia de la quantitat de terres que tingués el seu marit, perquè en aquella època la terra equivalia al poder. Per t...
MÉS INFORMACIÓ

Els cavallers medievals

Imatge
La cavalleria medieval va ser tota una institució que va tenir una gran influència en la literatura gràcies als seus ideals. Tots coneixem la típica figura de cavaller solitari, cortès, de forts principis, que lluitava contra la injustícia i la maldat, acompanyat a vegades d'un fidel escuder. Però, quina és realment la veritat de tot això? Durant la fi de l’ Imperi Romà d'Occident i els primers segles de l’ edat mitjana (segles V-VIII), els exèrcits depenien sobretot d’infanteries lleugeres (pagesos armats) i, com a complement, tenien algunes unitats de cavalleria auxiliar molt bàsiques. Però, entre els segles VIII i IX, es produirien canvis fonamentals per capgirar aquesta dinàmica. La introducció de l'estrep i les millores en l'equipament dels cavalls van fer que la cavalleria es convertís en el principal recurs per a la batalla.  Un estrep és una peça, generalment metàl·lica, penjada a banda i banda de la sella d’un cavall, on el genet hi posa els peus per mantenir...
MÉS INFORMACIÓ

El "descobriment" d'Amèrica

Imatge
Quan Cristòfor Colom va arribar al nou continent el 12 d'octubre de 1492, es va iniciar un procés de conquesta i colonització que va ocasionar la desaparició de moltes cultures i llengües, així com una enorme mortaldat per culpa de les malalties que hi van portar els castellans. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides PER QUÈ LI DIEM AMÈRICA ? La primera vegada que es va fer servir aquest nom en un mapa va ser el 1507, a càrrec del cartògraf alemany Martin Waldseemüeller. Hi apareixia Amèrica envoltada d'aigua com un continent separat de la resta i amb banderes castellanes. Waldseemüeller va agafar el nom en honor de l'explorador italià Amerigo Vespucci, que treballava al servei de Portugal i Castella. Li va posar la marca a (amerigo > americo > america), com la resta de continents coneguts aleshores: Àsia, Àfrica i Europa. Entre el 1497 i el 1504, Vespucci havia fet tres expedicions al continent que havia deixat detallades en unes cartes que va publicar...
MÉS INFORMACIÓ