L'origen de Halloween
Cada 31 d'octubre, milions de persones es disfressen de bruixes, fantasmes i monstres. És la festa de Halloween. Però quin és el seu origen?
 |
La idea que Halloween és simplement una festa celta que ha sobreviscut intacta durant milers d'anys és massa simplificadora. Encara que les seves arrels estan relacionades amb antigues celebracions de la fi de l'estiu, molts dels costums que avui associem amb aquesta data es van formar al llarg de segles. Per entendre'n l'evolució, cal recórrer la història d'Europa des de l'antiguitat fins a l'actualitat.
SAMHAIN: LA FI DE L'ESTIU EN EL MÓN CELTA
Els antecedents més coneguts de Halloween es troben en el festival de Samhain, una celebració documentada en la tradició cultural de l'antiga Irlanda i vinculada al calendari estacional de les societats gaèliques. El seu nom irlandès s'associa amb el final de l'estiu, i la festivitat marcava el pas cap a la part més freda i fosca de l'any. La celebració principal tenia lloc cap a l'1 de novembre, de manera que els actes festius començaven sovint la nit anterior.
Per a les comunitats agrícoles i ramaderes, aquest canvi d'estació tenia una importància pràctica considerable. Les collites s'havien de recollir, els animals es preparaven per passar l'hivern i les reserves d'aliments adquirien una importància vital. El calendari no era només una manera de comptar els dies: organitzava la vida econòmica, social i religiosa de les comunitats.
Amb el temps, Samhain va quedar associat a un període de transició entre dos moments de l'any. En la tradició irlandesa, aquests moments de canvi podien adquirir un significat sobrenatural. Els relats mitològics situaven en aquesta època alguns dels episodis en què el món humà entrava en contacte amb éssers del més-enllà, com figures sobrenaturals i habitants del món dels esperits.
Això explica que Samhain acabés relacionant-se amb els morts i amb la idea que les fronteres entre el món visible i l'invisible es podien afeblir. Tanmateix, cal distingir entre les creences recollides en fonts medievals, les tradicions folklòriques documentades molt més tard i allò que podem demostrar sobre els rituals practicats en època preromana. No disposem de proves suficients per afirmar que tots els elements de Halloween actual ja existissin en una única celebració celta de fa dos mil anys.
Les fogueres, les reunions comunitàries i determinades pràctiques de protecció i endevinació formen part de la història d'aquest període festiu. Però presentar Samhain com una festa antiga idèntica a Halloween, amb disfresses de monstres, carbasses i llaminadures, seria confondre tradicions de cronologies molt diferents.
EL CRISTIANISME I LA COMMEMORACIÓ DELS DIFUNTS
Amb l'expansió del cristianisme per Europa, les antigues tradicions locals van conviure amb un calendari religiós nou. Una de les celebracions cristianes que acabaria influint decisivament en Halloween va ser la festa de Tots Sants, dedicada a la commemoració dels sants.
Durant els primers segles del cristianisme, les comunitats cristianes ja commemoraven els màrtirs, però no totes ho feien el mateix dia. Amb el temps, el nombre de màrtirs i sants va créixer tant que es va desenvolupar la idea de dedicar una jornada conjunta a tots aquells que no tenien una festivitat pròpia. Alguns papes van associar l'1 de novembre amb aquesta nova festa, un fet que acabaria consolidant-se durant l'edat mitjana.
La vigília de Tots Sants va rebre en anglès el nom d'All Hallows' Eve, és a dir, la vigília de la festa de tots els sants. Amb el pas del temps, aquesta expressió es va contreure fins a donar lloc a Hallowe'en i, finalment, Halloween.
La celebració cristiana dels difunts també es va ampliar amb el Dia dels Difunts, el 2 de novembre, associat especialment a la pregària per les ànimes dels morts. La commemoració dels sants, la pregària pels difunts i les tradicions populars de la tardor van acabar coincidint en un període de l'any en què la mort i el canvi d'estació tenien una forta presència simbòlica.
Aquesta coincidència va afavorir que Halloween adquirís un caràcter relacionat amb els morts, els esperits i el món sobrenatural. La festa, però, no va perdre necessàriament les seves arrels populars. En molts llocs, les pràctiques cristianes i les creences locals van conviure durant segles.
LA BARREJA AMB LES TRADICIONS POPULARS
Durant l'edat mitjana, la vigília de Tots Sants i els dies dedicats als difunts van anar acumulant costums que combinaven la religió, l'entreteniment i les creences populars.
A les illes Britàniques es van desenvolupar pràctiques com les endevinacions relacionades amb el matrimoni, els jocs amb fruita, les reunions familiars i les representacions amb disfresses. En algunes comunitats, es creia que els morts podien tornar temporalment a les seves antigues llars, mentre que altres tradicions atribuïen a aquella nit una activitat especial dels éssers sobrenaturals.
També hi havia costums en què les persones anaven de casa en casa demanant aliments o altres donatius. En determinades zones d'Anglaterra, per exemple, es va estendre el costum de demanar pastissos a canvi d'oferir pregàries pels difunts. Aquesta pràctica estava vinculada sobretot a les commemoracions cristianes dels morts.
A Irlanda i Escòcia, per la seva banda, es va documentar el costum de disfressar-se i anar de casa en casa, sovint oferint alguna mena d'entreteniment a canvi de menjar o altres recompenses.
LA FAMOSA CARABASSA DE HALLOWEEN
Un dels elements més característics de Halloween és la llanterna amb una cara esgarrifosa tallada en una hortalissa. Avui gairebé tothom la identifica amb una carabassa, però aquest no va ser sempre el material utilitzat.
A Irlanda i Escòcia es feien servir tradicionalment naps i altres hortalisses similars que es buidaven i es tallaven per formar cares grotesques, sovint amb algun tipus de llum a l'interior. Per què? Tot té a veure amb la llegenda de Stingy Jack (Jack el Garrepa).
Stingy Jack havia enganyat el Diable perquè no s'emportés la seva ànima a l'infern un cop morís, però, quan finalment Jack va morir, tampoc va poder entrar al cel per la seva mala vida anterior. Jack es va trobar, doncs, condemnat a vagar eternament pel món, sense poder entrar ni al cel ni a l'infern.
Com a acte de caritat, el diable li va donar una brasa encesa del foc infernal perquè pogués il·luminar el seu camí enmig de la foscor. Jack va agafar un nap que havia buidat, hi va introduir la brasa i el va utilitzar com a llanterna. Des d'aleshores, segons la llegenda, vaga pel món amb aquella llum.
A Irlanda i Escòcia, aquestes llanternes es col·locaven a les finestres o prop de les cases i, segons les tradicions locals, servien per espantar Jack i altres esperits malignes. Durant el segle XIX, els migrants irlandesos van portar aquests costums als Estats Units. Allà van descobrir que les carbasses, originàries d'Amèrica, eren molt més grans, abundants i fàcils de buidar que els naps.
 |
| (IA) |
HALLOWEEN TRAVESSA L'ATLÀNTIC
El gran canvi en la història de Halloween es va produir durant el segle XIX, amb la migració escocesa i, sobretot, irlandesa cap a Amèrica del Nord. La gran fam que va assolar Irlanda entre 1845-1852 va provocar una migració massiva. Milers de famílies van abandonar el país i es van establir als Estats Units i al Canadà, on van mantenir o adaptar part de les seves tradicions culturals.
Halloween va trobar així un nou context social. Les pràctiques irlandeses i escoceses es van barrejar amb altres costums locals, i la celebració es va anar convertint en una festa comunitària. Durant les darreres dècades del segle XIX i les primeres del XX, es van popularitzar les trobades socials, les festes de disfresses i les bromes nocturnes.
Aquesta evolució no va ser sempre tranquil·la. En algunes ciutats nord-americanes, les bromes de Halloween generaven actes vandàlics, com fer malbé propietats o causar desperfectes als carrers. Davant d'aquesta situació, diverses comunitats van impulsar celebracions organitzades per oferir alternatives més segures, especialment per als infants.
Així, Halloween va anar perdent part del seu caràcter rural i local per convertir-se en una festa urbana i familiar. Els costums que havien arribat d'Europa es van adaptar a les noves condicions socials dels Estats Units.
La pràctica de trucar a les portes per demanar llaminadures té antecedents en costums europeus antics, però el trick or treat modern (literalment 'broma o regal') es va desenvolupar principalment als Estats Units durant la dècada de 1920. El costum es va estendre progressivament i va acabar adquirint una gran popularitat després de la Segona Guerra Mundial.
EL CINEMA, LA CULTURA POPULAR I LA COMERCIALITZACIÓ DE HALLOWEEN
Durant la segona meitat del segle XX, Halloween va experimentar una nova transformació. La indústria de l'entreteniment, la publicitat, el cinema de terror i el comerç van contribuir a convertir la festa en un gran esdeveniment cultural i econòmic.
El cinema hi va tenir un paper destacat. La pel·lícula Halloween, dirigida per John Carpenter i estrenada el 1978, va convertir la nit del 31 d'octubre en l'escenari d'una de les produccions de terror més influents de la història. L'èxit de la pel·lícula va reforçar l'associació entre Halloween, les màscares inquietants, els assassins ficticis i la por.
Al mateix temps, les empreses van començar a explotar comercialment tots els elements de la celebració: disfresses, caramels, decoracions, carbasses artificials, accessoris i productes temàtics. Halloween es va convertir en una temporada comercial pròpia, amb una oferta que anava molt més enllà dels costums tradicionals.
Aquesta transformació no va eliminar les formes antigues de celebració, sinó que les va reinterpretar. Els fantasmes i les bruixes van passar de formar part d'un imaginari relacionat amb les creences sobrenaturals a convertir-se també en personatges d'entreteniment. La por es va transformar en un joc compartit, i les cases decorades amb motius terrorífics van convertir-se en una forma d'expressió festiva.
L'EXPANSIÓ INTERNACIONAL DE HALLOWEEN
Durant les darreres dècades del segle XX i les primeres del XXI, Halloween es va estendre per nombrosos països, impulsat per la influència cultural dels Estats Units, el cinema, la televisió, la publicitat i, més endavant, les xarxes socials.
En molts indrets, la celebració va adoptar formes diferents segons les tradicions locals. En alguns països va arrelar sobretot com una festa infantil; en d'altres, va adquirir un caràcter nocturn, comercial o relacionat amb les festes de disfresses.
A Catalunya, Halloween ha guanyat visibilitat especialment en els darrers anys, amb celebracions a les escoles, festes temàtiques, decoracions comercials i activitats per als infants. La seva expansió ha perjudicat enormement la Castanyada, la festa de la tardor pròpia de Catalunya.
CONCLUSIÓ
Halloween és el resultat d'una llarga evolució històrica. Els seus antecedents es relacionen amb les celebracions estacionals de les comunitats gaèliques, especialment Samhain, però la seva forma actual també deu molt a les festivitats cristianes de Tots Sants i dels Difunts, a les tradicions populars medievals i modernes d'Irlanda i Escòcia, i a la transformació que va experimentar als Estats Units durant els segles XIX i XX.
La seva història ens mostra com les festes populars poden canviar de significat amb el pas del temps. Una celebració vinculada al canvi d'estació i a un imaginari sobrenatural va acabar convertint-se en una festa infantil, una expressió de la cultura de masses i un fenomen comercial internacional.
Més que una tradició antiga conservada sense canvis, Halloween és un exemple de com les societats reinterpreten el seu passat i combinen elements de procedències diverses per crear noves formes de celebració. El problema actual, però, és quan aquestes festes vingudes de fora fan desaparèixer d'altres pròpies del país.
Més informació
- Halloween. La muerte sale de fiesta. David J. Skal.
- Halloween: From Pagan Ritual to Party Night. Nicholas Rogers.
- Trick or Treat: A History of Halloween. Lisa Morton.
Veus una errada? Fes-m'ho saber!
EL GAT SABERUT
