Els mahajanapades i l'Imperi Nanda

Els mahajanapades eren un conjunt de regnes i repúbliques aristocràtiques que van existir a l'antiga Índia entre els segles VI i IV a.n.e., després del període vèdic. En aquest context sorgirien amb força noves filosofies, com el jainisme i el budisme. En la seva etapa final, es fundaria l'Imperi Nanda, que duraria només unes dècades.

He intentat adaptar al català els noms i topònims de l'antiga Índia, sobretot quan aquesta adaptació ja està documentada. En altres casos he respectat la grafia més comuna internacionalment.

❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides

Els mahajanapades de l'antiga Índia


ELS MAHAJANAPADES

Mahajanapades significa una cosa així com 'grans regnes' en sànscrit, de maha (gran), jana (gent) i pada (peu o lloc). A mesura que els pobles indoaris s'escampaven pel nord de l'Índia durant el període vèdic, van formar entitats fortament jerarquitzades que es convertirien en regnes. Aquests regnes van representar la transició d'una societat tribal seminòmada a una societat urbana de base agrària gràcies a noves eines de treball i l'ús del ferro. Comptaven amb una àmplia xarxa de comerç i una estructura política altament organitzada. La seva població era sobretot indoària, tot i que en alguns indrets hi havia barreja amb les tribus històriques de la regió.

Encara que els estats de la plana del Ganges funcionaven majoritàriament com a regnes (janapades o rajya), algunes entitats perifèriques eren repúbliques (gana, ganasanghas o ganarajya) governades per una assemblea general i un consell d'ancians encapçalat per un líder elegit. Enmig d'aquest poti-poti, a més, hi havia petits clans que intentaven governar-se de forma independent, com el clan Sakia, on naixeria Siddhartha  Gautama (Buda). Als mahajanapades les grans ciutats van tornar a agafar protagonisme, cosa que no passava des de la civilització de la vall de l'Indus

En el context històric dels mahajanapades es van començar a crear les èpiques sànscrites, com el Ramayana i el Mahabharata, les dues grans epopeies de l'hinduisme (bramanisme en aquell moment). També hi va sorgir la literatura purànica, textos enciclopèdics que tracten diversos temes, com la cosmologia, la creació, la història dels reis, la genealogia divina, la religió, la filosofia i l'ètica. 

Els mahajanapades es trobaven principalment a la fèrtil regió del riu Ganges i els seus afluents, i tenien una capital on es trobava el palau del governant. A cada poble i ciutat, els oficials designats pel governant cobraven impostos a canvi de protecció, ja que era fàcil ser víctima de tribus saquejadores o nòmades estrangeres. 

Aquestes entitats polítiques van proporcionar un clima en què es toleraven opinions poc tradicionals, fet que va facilitar el naixement de noves escoles filosòfiques, on destacaria el jainisme i el budisme. Les seves creences desafiaven l'ordre social vèdic ortodox i l'exclusivitat del sistema de castes, i posaven l'accent en la igualtat i en un enfocament racional de les relacions entre individus. Aquestes noves idees van atreure tant rics com pobres. Fins i tot alguns governs van donar suport als missioners encarregats d'estendre-les per l'Índia i més enllà.

Encara que depenent dels textos hi ha alguna variació, els mahajanapades més habituals són els setze següents:

Anga, era conegut per la seva riquesa agrícola.

Assaka, localitzat a la regió del riu Godavari, possiblement tenia un govern oligàrquic.

Avanti, conegut pel seu comerç i centres urbans.

Cedi, veí d'Avanti, era un regne agrícola situat al centre de l'Índia.

Gandhara, ubicat al nord-oest, a l'actual Pakistan, era una zona de cruïlla cultural i comercial molt distant de les planes centrals del Ganges.

Kamboja, la seva ubicació exacta es debat, però possiblement era a l'est o nord-est de l'Índia, molt allunyada de les planes centrals. Es pensa que potser tenien en realitat una llengua irànica i no indoària, encara que totes dues pertanyien a la mateixa família de llengües indoiràniques.

Kasi, al voltant de l'actual Varanasi, era un centre important de peregrinació hindú.

Kosala, veí de Magadha, conegut per la seva rivalitat històrica.

Kuru, situat al nord de l'Índia, on es desenvolupa l'èpica del Mahabharata.

Magadha, considerat el més poderós dels mahajanapades, va formar la base dels imperis Nanda i Màuria.

Malla, una confederació de petites repúbliques al nord de l'Índia.

Matsia, situat al nord-oest de l'Índia, possiblement a l'actual Rajasthan.

Pantxala, veí de Kuru, amb el qual va mantenir rivalitats polítiques.

Surasena, era un centre important del culte de Krixna.

Vajji, una confederació de clans republicans situada al nord de l'Índia.

Vatsa, la seva capital Kausambi era una ciutat pròspera coneguda per ser la residència de molts comerciants adinerats. També es creu que hi convivien sense problemes hinduisme, jainisme i budisme.


L'IMPERI NANDA

El Regne de Magadha es va convertir en el més poderós dels mahajanapades amb la dinastia xixunaga. Però, segons una teoria, un fill il·legítim del rei Maja Nandin va usurpar el tron i va fundar la dinastia nanda. Altre teoria diu que era un general ambiciós que havia guanyat poder i influència fins a assaltar el tron. El coneixem amb el nom de Mahapadma Nanda. Tot i que la tradició parla d'un regnat de 88 anys, sembla que en realitat la seva durada seria molt menor. La cronologia no és gens clara, però segurament la dinastia va començar cap al 350 a.n.e. La seva fi, que és una dada molt més fiable, seria l'any 322 a.n.e.

Mahapadma es va ficar en diverses campanyes de conquesta per eixamplar els seus dominis, i li va anar bé, ja que va conquerir bona part dels regnes del nord de l'Índia. És significatiu que en aquest context moltes fonts, locals i estrangeres, diuen que els nandes eren extremadament rics i cruels recaptadors d'impostos.

Quan Alexandre el Gran va vèncer el rei Poros a la batalla del riu Hidaspes (326 a.n.e.), el seu següent objectiu era precisament l'Imperi Nanda, governat en aquell moment per Dhana, un dels fills de Mahapadma. Però la mala maror amb els seus soldats i les notícies que tenia del seu pròxim enemic el farien girar cua i tornar a casa. Les fonts diuen que Dhana comptava amb 3.000 elefants de guerra, 2.000 carros, 20.000 genets i 200.000 soldats de peu. Encara que podrien ser uns números exagerats, no hi ha dubte que devia ser un exèrcit molt poderós.

Imperi Nanda i principals ciutats

La continuïtat de la dinastia nanda es va veure interrompuda amb l'aparició de Txandragupta Màuria. Aquest home, d'origen misteriós, es va enfrontar a l'emperador amb els seus fidels i el va guanyar en batalla el 322 a.n.e. Tot seguit fundaria l'Imperi Màuria (322-185 a.n.e.)



Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

Els cavallers medievals

El "descobriment" d'Amèrica

Els inques

Els fenicis

Els maies