Per què plorem de pena i d'alegria?

Les llàgrimes són la principal font d'oxigen de la còrnia, funcionen com si fos un antisèptic i elimina cossos estranys de l'ull. Però, per què plorem de pena i d'alegria?


Cal no confondre produir llàgrimes amb plorar. Les llàgrimes basals lubriquen de forma permanent l'ull per tal de nodrir-lo i protegir-lo. Actuen com un escut entre els ulls i la resta del món que manté a fora la brutícia i els residus.

També existeixen les llàgrimes reflexes, que es produeixen per eliminar substàncies irritants, generalment que afecten l'ull de manera sobtada, com el fum i les partícules estranyes. Són alliberades de forma massiva, en més quantitat que les llàgrimes basals. A més, tenen més anticossos per combatre possibles bacteris.

Per acabar, hi ha les llàgrimes emocionals. Aquestes són les produïdes per emocions intenses, sigui de tristor o d'alegria.

Si parlem del plor, cal tenir en compte que es tracta d'un acte molt complex. Quan plorem interactuen entre si mecanismes cognitius, psicobiològics i socioculturals. 

Les llàgrimes per pena, tristor o dolor són una resposta automàtica a situacions que necessiten generar empatia i suport emocional per part dels altres. És la manera que té el cos de cridar per ajuda. Això fa d'aquestes llàgrimes una eina de comunicació no verbal poderosíssima.

Quan ens envaeix la tristesa, el nostre sistema nerviós envia ordres a les glàndules lacrimals perquè produeixen una quantitat enorme i sobtada de llàgrimes, que fins i tot són més denses que les llàgrimes habituals (les basals). A més, quan plorem d'aquesta forma s'excita el metabolisme cerebral i s'alliberen endorfines que ens generen pau i benestar. Per això sovint diem que després de plorar ens sentim millor. El plor també intenta restaurar l'equilibri emocional.

I quan plorem d'alegria? En aquest cas parlem de restablir l'equilibri davant d'una intensa emoció que ens desborda, encara que sigui positiva. Les llàgrimes cerquen apaivagar l'esclat emocional per tornar a un estat més adient i mantenir la capacitat de prendre decisions assenyades. L'objectiu del cos al plorar és evitar un descontrol que s'allargui massa i torbi el nostre raonament.

Curiosament, sembla que és molt més fàcil plorar per causa d'emocions negatives que no pas per emocions positives. Serà que estem més acostumats a rebre cops que ens causin pena que a rebre cops que causin alegria? 

FONTS 

Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

El "descobriment" d'Amèrica

La pesta negra

Introducció a l'edat mitjana

La higiene a l'edat mitjana

La religió a l'edat mitjana