Influeix la lluna plena en nosaltres?
Si hi ha lluna plena, hi haurà més naixements, més accidents de trànsit, més assassinats, els cabells naixeran més de pressa i embogirem més fàcilment. Encara hi ha molta gent que creu algunes d'aquestes coses. Què n'hi ha de cert?
 |
La idea que la lluna plena influeix en les persones és molt antiga i està arrelada en moltes cultures i tradicions, però des del punt de vista científic, totes aquestes creences no tenen al darrere cap prova sòlida.
Una frase que s'ha sentit sovint és: "Si la Lluna influeix en les marees i nosaltres som un 80% d'aigua, doncs...". Val a dir que, si poguessin esprémer un cos humà, només en trauríem un bassal d'aigua. Algú ha vist marees en un bassal?
Alguns estudis han suggerit lleus canvis en la qualitat del son durant la lluna plena (com un son una mica més superficial o més curt), però els resultats no són consistents ni universalment acceptats. No hi ha una explicació clara del mecanisme, i molts experts ho atribueixen a la suggestió o a factors ambientals.
Tot i que hi ha persones amb trastorns que poden creure sentir-se pitjor durant la lluna plena, no hi ha proves concloents que aquest cicle tingui un impacte directe en malalties mentals.
Al llarg del temps, alguns científics han investigat l'assumpte, perquè la idea certament és atractiva. Per exemple, l'any 1985 els psicòlegs estatunidencs James Rotton i Ivan Kelly van fer 37 estudis en la recerca d'alguna relació entre els cicles lunars i la delinqüència, els suïcidis i els accidents de trànsit. Després de confrontar les dades, no van veure cap efecte de la lluna en el comportament humà.
El 1991 els francesos Benski i Gerin van analitzar les dates de naixement de 4.256 nens nascuts en una mateixa maternitat i el resultat va ser irrellevant pel que fa a un possible efecte de la lluna plena. El 1995, als Estats Units, l'investigador Caton va usar les dades de 45 milions de naixements durant 15 anys per intentar treure llum a la foscor, i res de res. A principis de la dècada de 1990, Martin, Kelly y Saklofske van revisar una vintena d'estudis, centenars de desastres, explosions i accidents de trànsit per intentar trobar alguna relació amb les fases lunars, un altre cop sense èxit.
 |
Aquests són en realitat uns pocs exemples de la gran quantitat d'estudis que s'han fet sobre la Lluna i el comportament humà. S'han investigat gairebé totes les situacions possibles i mai s'ha trobat res que indiqui que la Lluna afecti l'estat físic o emocional de l'ésser humà. Ara bé, la creença en la influència de la Lluna si que té a veure amb efectes psicològics reals. Per exemple, si una persona creu que dormirà malament durant la lluna plena, pot acabar fent-ho. També és més fàcil recordar fets inusuals que passen en lluna plena, tot i que aquests també passin normalment en altres nits.
L’única influència física clara de la lluna és sobre les marees oceàniques, a causa de la seva gravetat. Però aquesta força és massa petita per afectar el cos humà de forma significativa (el teu mòbil al costat teu exerceix més força gravitacional sobre tu que la Lluna). A més, cal tenir present que les marees no són causades exactament per la força de la gravetat lunar, sinó perquè aquesta afecta més als oceans de la cara de la Terra més propera a la Lluna i menys als oceans de la cara oposada. Aquesta diferència gravitacional fa que es generin marees. El Sol també influeix gravitacionalment en els oceans, tot i que molt menys. Malgrat ser un cos immens en comparació a la Lluna, es troba moltíssim més lluny de la Terra.
Com a curiositat, hi ha dos tipus de marees: les vives i les mortes. Les marees vives es produeixen quan hi ha lluna plena o lluna nova, moment en què les forces gravitacionals de la Lluna i el Sol se sumen per causa de la seva posició alineada. Les marees mortes, en canvi, existeixen quan hi ha lluna creixent o minvant, ja que les forces gravitacionals es compensen. Cada cicle lunar compta amb dues marees vives i dues de mortes.
Veus una errada? Fes-m'ho saber!
EL GAT SABERUT
