Quan Londres va quedar engolida pel boirum

A principis de desembre de 1952, Londres va quedar submergida durant cinc dies en un enorme núvol de contaminació que va matar milers de persones.


Des del segle XIX, Londres es va anar omplint de fàbriques que treballaven gràcies a la crema de carbó com a principal combustible. Algunes d'aquestes fàbriques es trobaven al mateix centre de la ciutat. També les centrals elèctriques, com la de Battersea, funcionaven d'aquesta forma. 

Encara que arran de la Primera Guerra Mundial la ciutat es va decantar més pel petroli, algunes fàbriques continuaven usant carbó i, a sobre, els britànics tenien molt arrelat el costum de reunir-se en família davant de la xemeneia, que també funcionava amb carbó. Aquesta tradició ocasionaria un desastre ambiental que marcaria per sempre la ciutat.

En un moment de baixes temperatures barrejades amb un anticicló i la manca de vent, tota aquesta contaminació va quedar apressada dins la ciutat, com un immens núvol de boira contaminada que en anglès va rebre el nom de smog, combinació de fum (smoke) i boira (fog). En català en diem boirum

Tot i que de tant en tant ja hi havia passat algun episodi d'aquesta mena, el boirum que va engolir Londres entre el 5 i el 9 de desembre de 1952 va ser tan aclaparador, que va rebre el nom de Great Smog (Gran Boira de Fum). En essència, aquesta boira contaminant estava formada per pluja àcida.

El boirum era tan espès que amortia els sons i generava un silenci esfereïdor. La pudor de sofre a vegades era insuportable i la visibilitat era mínima. Sovint la gent que sortia al carrer acabava amb la pell bruta i problemes de respiració. El trànsit gairebé va desaparèixer i l'aeroport, cinemes, teatres, estadis de futbol, etc, van tancar. Però quedar-se a casa no garantia res. El boirum era capaç fins i tot de ficar-se a l'interior dels edificis.

Avui dia, després d'analitzar diverses fonts històriques, es creu que per causa directa de la contaminació van morir unes 12.000 persones. En general gent gran o que patia alguna malaltia crònica respiratòria. A més, molts nens i adults van desenvolupar asma durant els anys posteriors per culpa d'aquesta calamitat.

Quan el temps va canviar i la ciutat va recuperar l'aire net, la consciència de la gent es va transformar del tot. El Parlament britànic va decidir crear lleis per garantir que la contaminació minvés durant els següents anys. La clau de tot plegat era prohibir l'ús de carbó i oferir a la població altres sistemes per escalfar-se. L'aire net es va convertir per primer cop en una prioritat legislativa.



Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

Els vikings

Els indis d'Amèrica del Nord

L'Imperi Romà d'Orient

Quant temps podem viure sense menjar?

Les aventures mediterrànies dels almogàvers

Història de Catalunya