Ellis Island, l'illa dels migrants
L'1 de gener de 1892, la irlandesa Annie Moore es va convertir en la primera migrant en passar pel control d'Ellis Island per poder entrar als Estats Units. Només tenia quinze anys i seria la primera de milions de nouvinguts.
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
 |
Fins al 1891, el control de la migració dels Estats Units estava en mans dels estats, però una llei va atorgar al govern federal aquesta tasca. Aleshores, en una petita illa davant de Manhattan es va construir una estació de control. Anomenada Ellis Island, per ella havien de passar la majoria dels migrants que volien entrar al país. Entre 1892 i 1954, en serien més de 12 milions. La principal activitat d'Ellis Island com a zona de control de migrants va ser durant els primers 30 anys d'existència. Després de la Primera Guerra Mundial, la quantitat de controls es va anar reduint fins que es va tancar el complex.
La jove Annie Moore, la primera migrant en passar per l'illa, venia del comtat irlandès de Cork, a bord del vaixell de vapor Nevada. L'1 de gener del 1892 hi va arribar acompanyada dels seus germans. Els pares ja es trobaven vivint al número 32 del carrer Monroe de Manhattan, ja que tres anys abans s'hi havien avançat.
 |
| Annie Moore i els seus germans (foto acolorida) |
Els migrants cercaven un nou futur als Estats Units per moltes raons. Alguns escapaven de la persecució religiosa, racial o política. D'altres cercaven noves oportunitats econòmiques per la manca de recursos que patien als seus països d'origen. També n'hi havia que havien sigut atrets per contractes laborals.
El nom de l'illa es deu a Samuel Ellis, un mercader i taverner que l'havia comprat molt temps enrere per muntar un negoci d'ostres, però la guerra civil (1861-1865) li espatllaria el pla. Abans d'això, l'illa havia servit de taverna de pescadors i de lloc on es penjaven pirates. En un principi era molt petita, però es va anar engrandint de forma artificial segons les necessitats.
L'any 1900, després d'un incendi, es va reconstruir l'edifici principal a l'estil francès. Hi havia una sala principal, una cuina, una bugaderia i un hospital, a més d'altres pavellons per a usos administratius. Entre 2.000 i 5.000 persones hi podien passar cada dia. Però no tots els migrants que arribaven a Nova York coneixien Ellis Island; només els de tercera classe. Els de primera i segona eren inspeccionats a bord del vaixell on havien fet el viatge. Si no presentaven problemes evidents, no calia portar-los a l'illa.
Els passatgers de tercera classe eren traslladats a l'illa en ferris, per després conduir-los a l'edifici principal. Les maletes es deixaven a la planta baixa, mentre que ells eren dirigits a la primera planta per passar el control mèdic. Els metges observaven la manera de caminar, respirar i reaccionar. Miraven ulls, pell, mans i postura. Tot passava mentre pujaven escales o caminaven en fila. L’objectiu era detectar malalties contagioses o incapacitats evidents sense aturar el flux.
 |
| Edifici principal i entrada (1900-1910) |
Si un metge sospitava algun problema, dibuixava amb guix una lletra a la roba del migrant que indicava quina part del cos s'havia de revisar a fons. Els marcats eren enviats a habitacions especials per continuar el procés. Quan els que passaven la revisió mèdica arribaven a la Gran Sala, allà se'ls feia petites entrevistes per saber el nom, edat, origen, si ja tenien feina o contactes i si portaven diners. Tot seguit un migrant podia ser directament acceptat, retingut temporalment per fer més comprovacions mèdiques o legals, o simplement rebutjat. Aquests últims iniciaven el procés de deportació. Si un membre d'una família no era apte per entrar al país, la resta tampoc hi entrava.
 |
| La Gran Sala d'Ellis Island (1900-1910) |
Les restriccions no sempre van ser les mateixes. Al principi, els controls eren molt bàsics. Sobretot es mirava que les persones no tinguessin malalties contagioses greus, incapacitats importants i antecedents penals de rellevància. Després es va començar a mirar molt la salut mental, i es filtraven prostitutes i altres tipus de persones "indesitjables". Amb tot, el percentatge de rebuig era molt baix.
A partir de la Primera Guerra Mundial, la cosa canviaria. Ja es demanava saber llegir i escriure, i es filtrava per raça. Els asiàtics ho tenia força difícil per ser admesos. Així s'intentava donar prioritat a la raça blanca, especialment del nord d'Europa. Això feia que les ambaixades i consolats tinguessin un paper més actiu en el filtratge. Molts migrants senzillament ja no podien ni començar el viatge als Estats Units. Durant els darrers anys, l'illa servia més com a centre de detenció i deportació de migrants il·legals. També s'usava per tractar malalties detectades o per allotjar famílies de pacients o d'altres que havien d'esperar una resolució.
El centre va tancar oficialment el 12 de novembre de 1954, 62 anys després de la seva obertura. L'últim migrant associat històricament amb l'illa va ser un mariner mercant noruec anomenat Arne Pettersen. L'havien arrestat per haver-se quedat més temps del permès al país. El mateix dia quedava lliure amb la condició de pujar a un vaixell i tornar a Noruega.
En el cas d'Annie Moore, sabem que va tenir una vida força dura a Nova York, on va ser enterrada quan va morir amb només 47 anys. Sis dels onze fills que va tenir van morir abans que ella. Pel que fa al primer espanyol que va passar per l'illa, tan sols coneixem que es deia Francisco García i que hi va arribar una setmana després que l'Annie des de l'Habana a bord del vaixell Panamà.
Avui dia Ellis Island és un monument nacional que es pot visitar, amb arxius públics que deixen constància del pas de milions d'estrangers. Es creu que quatre de cada deu estatunidencs són descendents de migrants que van passar el control d'Ellis Island.
Veus una errada? Fes-m'ho saber!
EL GAT SABERUT
