Ellis Island, l'illa dels migrants
L'1 de gener de 1892, la irlandesa Annie Moore es va convertir en la primera migrant en passar pel control de l'illa d'Ellis (Ellis Island) per poder entrar als Estats Units. Només tenia quinze anys i seria la primera de milions de nouvinguts.
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
 |
Fins al 1891, el control de la migració dels Estats Units estava en mans dels estats, però una llei va atorgar al govern federal aquesta tasca. Aleshores, en una petita illa davant de Manhattan, es va construir una estació de control. Per aquesta illa, l'illa d'Ellis, havien de passar els migrants que volguessin entrar al país. Entre 1892 i 1954, en serien més de 12 milions.
El nom es deu a Samuel Ellis, un mercader i taverner que l'havia comprat molt temps enrere per muntar un negoci d'ostres, però la guerra civil li espatllaria el pla. Abans d'això, l'illa havia servit de taverna de pescadors i de lloc on es penjaven pirates. En un principi era molt petita, però es va anar engrandint de forma artificial segons les necessitats.
Annie Moore, la primera migrant en passar per l'illa, venia del comtat irlandès de Cork, a bord del vaixell de vapor Nevada. Anava acompanyada dels seus germans, també adolescents. Els pares ja es trobaven vivint al número 32 del carrer Monroe de Manhattan, ja que tres anys abans s'hi havien avançat.
L'any 1900, després d'un incendi, es va reconstruir l'edifici principal de l'illa a l'estil francès. Hi havia cuina, bugaderia i un hospital, a més d'altres pavellons per a usos administratius. Entre 2.000 i 5.000 persones hi podien passar cada dia, tot i que els darrers anys tan sols s'usava el complex com a centre de detenció i deportació. No tots els migrants que arribaven a Nova York passaven per l'illa d'Ellis, només els de tercera classe. Els de primera i segona eren inspeccionats a bord del vaixell. Si no presentaven problemes evidents, no calia que baixessin a l'illa.
Quan els migrants desembarcaven a l'illa, eren portats a l'edifici principal. Les maletes es deixaven a la planta baixa i ells eren conduïts a la primera planta per passar el control mèdic. Els sanitaris els feien una breu inspecció per comprovar que no tenien símptomes de cap malaltia greu, discapacitat o problemes mentals. En cas de possible malaltia, el migrant havia de passar per una quarantena o, a vegades, era directament retornat al país d'origen. També es comprovava que no tinguessin antecedents penals, si tenien qui els acollissin o si portaven prou diners per començar una nova vida. La família dels qui tenien algun d'aquests problemes havien d'afrontar el mateix destí que el perjudicat. Algunes coses es podien arreglar en qüestió de dies, però d'altres, en canvi, significaven la inevitable deportació de tot el grup.
Durant les primeres dècades, es van establir restriccions per als xinesos, els espanyols i els italians. La idea era mantenir el caràcter blanc i anglosaxó del país. També es va intentar identificar anarquistes o prostitutes, fet que va ocasionar deportacions més que dubtoses o injustes.
La principal activitat de l'illa d'Ellis com a zona de control de migrants va ser durant els primers 40 anys d'existència. A partir del 1930, es va anar reduint la quantitat de controls fins que es va tancar el complex.
Sabem que Annie Moore va tenir una vida força dura a Nova York, on va ser enterrada quan va morir amb només 47 anys. Sis dels onze fills que va tenir van morir abans que ella. Pel que fa al primer espanyol que va passar per l'illa, tan sols coneixem que es deia Francisco García i que hi va arribar una setmana després que l'Annie des de L'Habana a bord del vaixell Panamà.
Avui dia l'illa és un monument nacional que es pot visitar, amb arxius públics que deixen constància del pas de milions d'estrangers. Es creu que quatre de cada deu estatunidencs són descendents d'immigrants que van passar el control de l'illa d'Ellis.
Veus una errada? Fes-m'ho saber!
EL GAT SABERUT
