El Consolat de Mar

Des del segle XII l'expansió marítima del comerç català no va deixar de créixer, fins al punt que va ser necessari la creació d'un organisme de dret marítim propi: el Consolat de Mar.

A principis del segle XIII, l'actual barri barceloní de la Ribera era el raval marítim de la ciutat, quan el mar tocava literalment el barri i la Barceloneta era una illa (l'illa de Maians). Aquest barri va agafar molta importància fins a convertir-se en el centre econòmic de la ciutat entre els segles XIII i XV. 

La influència dels prohoms del barri (persones rellevants, notables o principals per causa de la seva posició o càrrec) va aconseguir que Jaume el Conqueridor els donés certs privilegis l'any 1227, sobretot pel que fa a l'organització del comerç al port. El 1231, després de la conquesta de Mallorca, se'ls en va concedir de nous, com més espai per facilitar la maniobra dels vaixells i el moviment d'aparells, estris de pesca, etc. 

A partir del 1258, la Ribera va gaudir d'una autonomia administrativa per defensar el raval dels enemics, organitzar estols, recaptar diners i redactar una sèrie d'ordenacions marítimes que servirien de base per als anomenats Costums de la Mar. Passat el 1260, en una data inconcreta, es va crear el primer Consolat de Mar a Barcelona. De seguida se'n van començar a crear de nous per tota la Mediterrània, fins a 126. El de València sorgiria l'any 1283 i el de Mallorca el 1326.

Els consolats exercien de representació comercial i d'agrupació dels comerciants catalans. També servien per regular les activitats dels armadors i navegants de les naus que es movien dins i fora de les aigües de la Corona d'Aragó. A més comptaven amb un cònsol o jutge que garantia la justícia marítima. Per tal d'aplegar tot el dret marítim català, a finals del segle XIII es va crear l'anomenat Llibre del Consolat de Mar. En aquest llibre, redactat en diverses fases, es va polir i ordenar les lleis marítimes tradicionals pròpies i d'altres indrets europeus. Escrit en català i traduït en poc temps en altres idiomes, es convertiria en el codi comercial marítim seguit per tots els països europeus, i serviria com a base per a la legislació actual.


Informació extra

Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

La pesta negra

Imatge
La pesta negra va ser una malaltia que va devastar bona part d'Europa a mitjans del segle XIV. Durant els 400 anys següents, els seus rebrots van formar part de la vida de molts europeus, però mai amb la virulència del primer brot. Entre 1347 i 1353 va morir almenys un 30% de la població europea per conseqüències  directes de la pesta, que tenia pics de mortaldat del 60% de les persones afectades. També hi podem afegir els que van morir per causes indirectes, com la fam i  l'abandonament  de persones grans o d'afectats d'altres malalties, tot i que és difícil assegurar-ne una xifra total. Sembla possible que l'anomenada petita edat de gel  ja estigués provocant males collites en bona part d'Europa, fet que accentuaria el drama de l'arribada de la pesta. Aquesta va ser una època inusual de baixes temperatures que va començar a principis del segle XIII, sembla que per causa de erupcions volcàniques de gran intensitat en diferents indrets del planeta.   D'u
MÉS INFORMACIÓ

El feixisme i el nazisme

Imatge
El feixisme i el nazisme han sigut dues ideologies que han marcat profundament la història contemporània europea, i han estat protagonistes d'autèntiques barbaritats. Vegem els seus trets fonamentals i com van sorgir. ❗ Toca o clica les imatges per veure-les més definides Feixisme i nazisme (o nacionalsocialisme) són dues ideologies germanes amb moltes coses en comú, tot i que també amb certes diferències importants. Malgrat que a vegades s'usen indistintament, cal conèixer bé el seu origen i manera de fer. Totes dues serien protagonistes del començament de la Segona Guerra Mundial . IDEES GENERALS El feixisme i el nazisme estableixen un sol partit que governa sense necessitat d'anar a cap tipus d'eleccions. Els militants i seguidors són incondicionals d'un líder que és el cap del partit i cap de l'estat. Per tant, queden prohibides les activitats i propaganda d'altres agrupacions polítiques i qualsevol crítica cap al sistema totalitari o el partit. A més, l
MÉS INFORMACIÓ

Els cavallers medievals

Imatge
La cavalleria medieval va ser tota una institució que va tenir una gran influència en la literatura gràcies als seus ideals. Tots coneixem la típica figura de cavaller solitari, cortès, de forts principis, que lluitava contra la injustícia i la maldat, acompanyat a vegades d'un fidel escuder. Però, quina és realment la veritat de tot això? En un principi un cavaller era aquell que es podia permetre un cavall, una armadura i armes per servir el senyor d'un castell. En l' època carolíngia , els reis francs recompensaven els seus millors cavallers amb terres. A canvi d'aquestes terres, els cavallers es comprometien a lluitar a les seves ordres sempre que els necessités. Aquesta pràctica es va fer costum posteriorment, introduint-se al sistema feudal i escampant-se per Europa. La figura del cavaller va guanyar molta importància a partir del segle XI, fins a convertir-se en un dret de sang que comportava privilegis. Al voltant del cavaller es va formar un codi de comportam
MÉS INFORMACIÓ

La Guerra dels Segadors

Imatge
La Guerra dels Segadors (1640-1652) o Guerra de Separació va ser una revolta de Catalunya contra la monarquia hispànica, cada cop més centralista. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Durant la primera meitat del segle XVII la monarquia hispànica es trobava en una situació lamentable, en especial Castella, que estava immersa en multitud de guerres a Europa. Per una banda, arrossegava el conflicte de Flandes (Guerra dels 80 anys) que havia començat el 1568, en què els Països Baixos lluitaven per la seva independència. Entremig hi havia la Guerra dels Trenta Anys , que havia començat com un conflicte religiós entre catòlics i protestants , però que derivaria més aviat en un conflicte polític. Fins i tot potències catòliques com Castella i França es van enfrontar entre si a partir del 1635. A vegades se'n parla d'Espanya com a concepte polític en aquests temps, però en cap cas existia una entitat política anomenada així . De fet, d'aquí van venir els problemes
MÉS INFORMACIÓ

La religió a l'edat mitjana

Imatge
La religió durant l'edat mitjana va ser una eina de control capaç d'influir en cada detall de la vida de les persones. Tot i que el cristianisme es va convertir finalment en la religió principal, la seva fragmentació va donar lloc a tres branques: l'Església Catòlica, l'Església Ortodoxa i el protestantisme. També el naixement de l'Islam ocasionaria topades violentes que generarien inestabilitat. Però, anem a pams. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides L'any 313, l'emperador romà Constantí I va posar fi a la persecució del cristianisme per mitjà de l'edicte de Milà. El 380 Teodosi I va anar més enllà i va fer del cristianisme la religió oficial de l'Imperi. El pas el va fer mitjançant l'edicte de Tessalònica. Poc després, el 392, fins i tot va prohibir tota pràctica pagana. Teodosi va ser, a més, el darrer emperador que va governar l'Imperi Romà sencer. Després d'ell, l'Imperi quedaria dividit en dos: l'Imperi Rom
MÉS INFORMACIÓ