L'origen de l'assassí en sèrie

A les dècades de 1970 i 1980, els Estats Units va patir una onada d'assassinats esfereïdors mai vista fins aleshores. Què hi va passar realment? 


Segons les dades que tenim a l'abast, entre l'any 1900 i el 2000 hi va haver als Estats Units 2.236 assassins en sèrie registrats. La immensa majoria va actuar durant les dècades de 1970 i de 1980. 

El 1972 l'FBI va crear la polèmica Unitat de Ciències del Comportament, que no era gaire entesa per bona part de l'agència federal. A partir del 1976, els agents John E. Douglas i Robert Ressler van realitzar entrevistes a 36 assassins empresonats, per tal de generar perfils per identificar com més aviat possible aquests homicides i avançar-se als seus moviments. A partir d'aquí, van crear el terme assassí en sèrie, que definia qui matava tres o més persones de forma successiva i amb períodes de descans. La formació d'aquesta unitat està recreada en la famosa sèrie Mindhunter.

Segons les estadístiques, els assassins en sèrie començaven a matar, de mitjana, als 28 anys, tot i que les seves fantasies es desenvolupaven entre els 5 i els 14 anys. 

Ted Bundy, que el 1989 va confessar 30 homicidis entre 1974 i 1978, va dir en una entrevista uns dies abans de morir a la cadira elèctrica: “Els assassins en sèrie som els teus fills, som els teus marits, estem a tot arreu”. El seu cas va sotragar la societat estatunidenca, no només pels crims que va cometre, sinó perquè era una persona aparentment "normal", de classe mitjana, que estudiava dret, era atractiu i parlava bé. No era un marginat o una persona que visqués al marge de la societat. Amb tot, arrossegava greus traumes de la infància.

Cada cop que hi havia un assassí en sèrie localitzat, rebia molta atenció mediàtica i sovint se l'anomenava per un sobrenom. Hi havia l'assassí fetitxista de peus (Jerry Brudos, que va matar quatre dones entre el 68 i el 69), l'assassí de les col·legiales (Edmund Kemper, que va matar almenys una desena de noies entre el 72 i el 73), el pallasso assassí (Wayne Gacy, que va matar 33 nens i joves entre el 72 i el 76), el carnisser de Rostov (Andréi Chikatilo, que va matar 52 dones i nens entre el 78 i el 90) i el carnisser de Milwaukee (Jeffrey Dahmer, que va matar 17 homes i adolescents entre el 78 i el 91), entre molts altres. Normalment, els crims eren cruels i sàdics, amb violacions, tortures, esquarteraments i fins i tot actes de canibalisme.

Durant la dècada de 1970, la popularitat d'aquests personatges creixia sense aturador. Alguns judicis es televisaven i podies comprar targetes i calendaris amb el seu rostre. També se'n creaven club de fans. A finals de la dècada, els assassins en sèrie formaven part de la cultura popular dels Estats Units. Evidentment, en general causaven un gran rebuig, però la morbositat per causa de la sensacionalista cobertura mediàtica va ocasionar aquestes bestieses en la societat.

La majoria eren homes blancs amb una intel·ligència per sobre de la mitjana, que van començar a matar entre els 20 i 30 anys, generalment impulsats per un desig de dominació sexual. Tot i que es cert que al llarg de la història hi ha hagut assassins d'aquesta mena, s'ha demostrat la realitat d'aquest boom entre 1970 i 1990, que va anar decreixent fins a entrar al segle XXI i situar-se en nivells "normals". I què va ocasionar aquest boom tan espantós?

Hi ha molts factors que plegats hi van influir. Per una banda, moltes famílies van quedar traumatitzades pels efectes de la Gran Depressió iniciada el 1929 i la Segona Guerra Mundial. Sovint els assassins en sèrie eren fills de veterans de guerra i es van criar en ambients inestables i conflictius o, com a mínim, amb una gran absència d'afectivitat i atenció. 

També cal tenir en compte que la policia no tenia una base de dades que pogués relacionar ràpidament crims similars. Les probes d'ADN, a més, estaven en una fase molt primerenca i no hi ajudaven gaire. Per tant, els assassins tenien uns avantatges significatius.

Durant aquells anys, es van construir moltíssimes autopistes interestatals, cosa que els donava la possibilitat d'ampliar fàcilment la zona d'acció i de moure's amb total llibertat. A sobre, la societat vivia una autèntica revolució en favor de la sexualitat, i existia una literatura legal que celebrava el segrest, la violació i la tortura, com les revistes Men's Adventure i True Detective, que es venien en supermercats i farmàcies. Sovint aquestes revistes es trobaven entre les possessions dels assassins en sèrie.

Segons les dades recopilades del món occidental, el 76% dels casos durant les darreres dècades del segle XX van tenir lloc als Estats Units i el 21% a Europa. Del total europeu, el Regne Unit en va concentrar el 28%, Alemanya el 27% i França el 18%. Tots tres països van ser especialment actius durant la Segona Guerra Mundial i també van patir un augment important d'assassins d'aquesta mena.

Al Regne Unit va ser molt famós el cas de Fred West que, amb l'ajuda de la seva dona, va cometre almenys 12 assassinats entre el 71 i el 87, incloent-hi la seva filla adolescent. I Dennis Nielsen, que entre el 78 i el 83 va matar 12 joves a Londres. Però a Europa no hi va haver la mateixa morbositat que als Estats Units per part dels mitjans del moment. Molts assassins hi van passar desapercebuts.

Durant la primera dècada del segle XXI, la xifra d'assassins en sèrie va disminuir dràsticament. Els avanços en les proves d'ADN, la modernització de les bases de dades i l'èxit dels perfils de comportament, van ser sens dubte l'aturador d'aquest onada de crims tan esgarrifosos. 

Actualment, aquests delinqüents es divideixen en dos grups:

ORGANITZATSDESORGANITZATS
ControlImpulsivitat
Competència social i sexualIncompetència social i sexual
Predisposició biològicaCausa externa
ManipulacióForça
Esforços per ocultar provesNo amaguen proves
Selecció prèvia del mètodeImprovisació

Amb tot, cal dir que els assassins en sèrie van existir sempre i sempre existiran. Segons el criminalista Paul Holes, hi ha actualment als Estats Units uns 2.000 assassins en sèrie en potència. És una especulació treta de les seves investigacions, però que defensa com a realista. Les seves víctimes serien més aviat marginats, en particular les prostitutes, els drogoaddictes i les persones sense llar. 

Per acabar-ho d'adobar, l'investigador històric Peter Vronsky, autor de Sons of Cain (2018), pronostica un nou auge d'assassins en sèrie d'aquí a 15 o 20 anys, que sorgirien arran de la crisi del 2008. En aquest cas, estarien perfectament adaptats a la societat moderna i les seves tecnologies. La gran majoria, per tant, s'haurien criat en famílies trasbalsades per la recessió econòmica, desestructurades i inestables. 

FONTS

Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

El naixement dels comtats catalans

Els egipcis

Les croades

Introducció a l'edat mitjana

Els cavallers medievals