La Gran Muralla xinesa

Tot i que els antics emperadors xinesos ja havien construït línies defensives al nord dels seus dominis, va ser la dinastia Ming la responsable d'aixecar una enorme muralla contínua de milers de quilòmetres de llarg.


Des del segle IV a.n.e., les estepes del nord de la Xina van ser ocupades per tribus nòmades molt guerreres. Depenien dels sedentaris del sud per obtenir tot allò que l'estepa no els donava. La seva població era molt inferior a la xinesa, però les seves habilitats en la batalla, amb els seus arcs compostos i els seus petits i ràpids cavalls, els van convertir en una amenaça. Sovint feien incursions al sud i saquejaven a tort i a dret. 

Ying Zheng (221-210 a.n.e.) de la dinastia imperial Qin, la primera xinesa, va rebre el títol de Shi Huangdi, que significa 'Primer Emperador'. La seva estratègia contra els nòmades va ser construir una muralla defensiva. Va aprofitar alguns trams que quedaven de murs fets per regnes antics per delimitar les seves fronteres i, d'aquesta manera, va crear una línia defensiva força llarga al nord. 


Més endavant, la dinastia Han (202 a.n.e.-220 n.e.) va intentar controlar aquestes tribus principalment amb suborns i algunes campanyes de conquesta. La dinastia Sui (581-618) va estendre la muralla i va reformar alguns dels seus trams. Durant els següents segles va haver-hi un cert equilibri entre els nòmades de les estepes i els xinesos. Però tot va canviar al segle XIII amb Genguis Kan.

Genguis Kan i el seu exèrcit de mongols van començar a atacar el nord de la Xina. El fill de Genguis, Kublai Kan, seria qui aconseguiria la conquesta total i la fundació de la dinastia Yuan, una dinastia mongola d'estil xinès. El 1368 una revolta camperola va desterrar els Yuan de la Xina i va donar origen a la famosa dinastia Ming. El líder de la revolta va ser un humil monjo budista anomenat Zhu Yuanzhang.

Els Ming (1368-1644) van engegar una campanya d'atacs constants contra les estepes per impedir qualsevol intent dels mongols de recuperar el tron xinès. La superioritat militar semblava clara, però l'amenaça persistia. Molts sectors no volien ni permetre el comerç amb els mongols, actitud que tan sols feia augmentar les hostilitats. Els Ming van ser la dinastia que més incursions van patir dels veïns nòmades, en especial dels mongols i els manxús.

 
Per tal de frenar les incursions, es va decidir construir una nova muralla aprofitant alguns trams antics, però amb mètodes més avançats. Molts trams arribaven als 10 metres d'alçada i a cada poc s'hi van aixecar torres. Al llarg del recorregut també s'hi van construir diverses fortificacions habitades per unitats militars que havien d'estar a l'aguait de forma permanent. La veritable Gran Muralla va ser aquesta, la construïda pels Ming, de més de 8.000 km de llargada.

Gràcies als Ming, la Gran Muralla va recobrar el valor perdut durant els segles anteriors. El seu nom original era changcheng, que significa 'llarga muralla'. Per als xinesos marcava la frontera real entre la civilització i els bàrbars, entre el sedentarisme i el nomadisme, i entre el progrés i el retard.

L'any 1571 la cort dels Ming va cedir i va permetre l'establiment de centres comercials i mercats a la frontera. Així el nombre d'atacs mongols i d'altres tribus nòmades va minvar. Però la muralla continuava creixent. 

A les fortificacions hi vivien soldats en condicions força dures. A més del fred i el vent que havien de suportar, podien passar mesos sense veure els seus familiars i amb la roba i el menjar justos per sobreviure, a vegades, passant gana. Tot i rebre un salari mensual, les armes, els cavalls i el seu manteniment sortien de la seva butxaca. 

Malgrat l'oposició dels superiors, el contacte entre els soldats fronterers i els nòmades era habitual. Tot i que durant molt de temps el comerç estava prohibit, algunes tropes feien ulls grossos i feien negocis amb les tribus de l'altra banda de la muralla. En algunes ocasions, alguns soldats tips d'aguantar les difícils condicions imposades per l'imperi van desertar i fugir a les estepes.


A vegades els funcionaris xinesos demostraven desconfiança envers els soldats de la muralla. Els acusaven de tenir por als mongols i d'evitar combatre'ls. També es deia que quan s'hi acostaven fingien que no els havien vist. En una ocasió, l'any 1533, un funcionari va deixar anar que algunes tropes servien de guia per a les incursions enemigues. Qui sap el grau de veritat que hi havia en tot això.

Finalment, la dinastia Ming es va afeblir i va caure en lluites internes que van ser aprofitades pels manxús. Durant una revolta, un exèrcit d'aquesta confederació tribal va travessar la muralla amb l'ajuda pactada dels guàrdies xinesos i va assolir el poder l'any 1644. Així començava la dinastia Qing, d'origen no xinés i la darrera dinastia imperial, que va durar fins al 1911.

La Gran Muralla va deixar de tenir sentit perquè els Qing es van annexionar Mongòlia. De mica en mica el seu manteniment es va oblidar i mai s'hi van fer noves construccions o reformes. Per als europeus pràcticament va passar desapercebuda fins a finals del segle XIX, quan la Xina va obrir-se més als comerciants i turistes estrangers. De sobte, la Gran Muralla es va convertir en una atracció de la qual parlaven tots els diaris de viatges. Avui en dia, el sistema defensiu de la Gran Muralla és generalment reconegut com una de les gestes arquitectòniques més impressionants de la història.

On la muralla es troba amb la mar, anomenat Laolongtou, que significa 'Cap de Drac Vell'




Les línies defensives de la Gran Muralla contenen múltiples trams de muralles i trinxeres, així com fortaleses de diferent mida. Algunes dades:

La muralla principal fa uns 8.800 km.

Si comptem tots els trams del voltant i afegits, fa 21.196 km.

Només el 30% es conserva en bon estat.

L'amplada és d'entre 4 i 5 metres de mitjana.

L'alçada és d'entre 7 i 8 metres de mitjana.

Hi ha més de 2.000 fortificacions.

Hi ha 3 passos principals: el de Juyong, el de Jiayu i el de Shanhai.

La Gran Muralla no es veu des de l'espai.

No hi ha dades dels obrers, però es creu que van participar en la construcció més d'un milió de persones i que hi van morir més de 400.000.

No hi ha indicis que s'hagin fet servir ossos humans com a material de construcció.

FONTS

Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT


Les entrades més populars de la darrera setmana

El naixement dels comtats catalans

Els egipcis

Les croades

Introducció a l'edat mitjana

Els cavallers medievals