El sistema de castes en la colonització castellana d'Amèrica
En les dècades següents al "descobriment" d'Amèrica, els castellans van implantar un sistema de castes als territoris conquerits que va durar fins al segle XIX. El sistema buscava mantenir la puresa de sang als principals àmbits de la societat.
 |
Tot just iniciar-se la colonització americana, la nova societat que agafava forma va quedar dividida en tres grups majoritaris:
🔹Blancs: espanyols peninsulars o nascuts a Amèrica.
🔹Indígenes: habitants originaris d'Amèrica.
🔹Negres: esclaus portats de l'Àfrica.
De seguida les castes es van començar a establir en funció dels antecedents racials de la família. Com que a vegades hi havia mestissatge, van sorgir castes noves: castís, cholo, mulat, zambo, etc. Els blancs es van dividir entre els peninsulars, que havien nascut a Espanya, i els criolls, els blancs nascuts a Amèrica.
Els blancs ocupaven les posicions privilegiades de l'estructura política i econòmica, mentre que els indígenes havien de treballar i pagar un tribut a la Corona. Els esclaus només vivien per treballar.
En un principi, era difícil trobar dones blanques per a tants conqueridors i colons que arribaven al continent, i els matrimonis mixtos hi van aparèixer. Quan la Corona castellana ho va descobrir, va imposar mesures de control per minimitzar el "dany".
Mentre que els blancs ja no acostumaven a casar-se amb membres d'altres castes, els grups intermedis sí que es barrejaven amb més normalitat. D'aquesta manera les castes van començar a difuminar-se i a fer-se impossibles de delimitar estrictament.
En ocasions molt concretes, un que no fos blanc podia fer-se passar per un membre de la casta dels blancs, si la vida li havia donat l'oportunitat d'aconseguir certa riquesa i influència. En aquests casos imperava més la posició econòmica que la raça, tot i que la persona en qüestió i la seva família havien de vestir i comportar-se com a blancs. Evidentment, poques vegades passava això.
 |
| Blancs, mestissos, indígenes i negres van conformar una societat en què només els primers tenien tots els drets i oportunitats. (IA) |
Les institucions i corporacions colonials (com governs municipals, acadèmies militars, ordes religiosos, gremis, universitats, etc) tenien estatuts de neteja de sang. Aquests estatuts ja funcionaven a Castella, tot i que més dirigits cap a la puresa religiosa. Al les colònies, en canvi, tindrien més a veure amb la raça. Així es limitava l'accés a les principals institucions i organismes de les persones segons el seu grau de puresa racial. La sang peninsular era la de més dignitat, considerada pura, i la sang negra era la més menyspreada. L'Església també participava activament en aquest control. La puresa de sang es va convertir en una obsessió. Això provocava que la població indígena, i fins i tot la mestissa, tingués prohibit l'accés a càrrecs públics i religiosos, i a les universitats. L'educació superior, igual que altres privilegis, estava molt lluny de les castes mitjanes, i més encara de la població negra.
A mesura que les generacions d'una família augmentaven en mestissatge, la seva posició social podia disminuir. A les ciutats es preservava més aquesta distinció entre castes, mentre que al món rural no se li donava tanta importància, més que res perquè tampoc interessava gaire el que feia algú del camp en aquest sentit, sempre que no volgués accedir a determinades feines o càrrecs propis de la sang més pura.
 |
Amb el temps, els peninsulars, rics i influents, eren anomenats gachupines al nord i centre d'Amèrica, mentre que al Perú, per exemple, se'ls anomenava chapetones. A Venezuela, els nobles criolls del segle XVIII eren els mantuanos, mentre que els mestissos tenien el nom genèric de pardos. I en molts llocs, els hacendados eren els que tenien grans possessions de terres.
El rebuig de peninsulars i criolls envers els considerats americans inferiors era un fenomen generalitzat. Però, tot i el sotrac de les epidèmies del primer segle de colonització, aquests "inferiors" encara eren majoria. Amb el pas del temps, la inevitable barreja va donar lloc a una societat més uniforme, llevat de les classes més altes i més "pures", i sempre amb tendència a la castellanització monolingüe.
A dalt de l'escala social continuaven els blancs (ja només criolls). Ells van ser els impulsors de les independències del segle XIX, encara que amb el posterior suport de les classes inferiors, que només podien somiar amb canvis positius si els de dalt generaven noves formes de govern i progrés.
Tot i que la independència de les colònies americanes va ocasionar l'ensorrament definitiu de les castes i dels estatuts de neteja de sang, la discriminació i el classisme han continuat fins avui amb més o menys força segons el país. Tot derivat del sistema de castes imposat pels castellans a l'Amèrica colonial durant més de tres segles, segurament el primer sistema de discriminació racial de la història.
