L'Holodomor, la pitjor fam que va patir Ucraïna
Un cop passada la Revolució russa de 1917 i instaurat el règim soviètic, Stalin va decidir una sèrie de mesures que en el cas d'Ucraïna serien molt més dures i cruels. El rampell d'accelerar la industrialització russa a qualsevol preu provocaria la mort de milions de persones.
 |
La fi de la guerra civil va deixar una Ucraïna finalment soviètica, però amb ganes de tornar a despertar ràpidament. De seguida va començar un període de renaixement identitari. A Moscou, això no li va agradar gens ni mica.
A partir de 1928, Stalin va perseguir, empresonar i executar els intel·lectuals del món científic i cultural acusant-los de nacionalistes i separatistes. Es va implementar una política russificació que superava els pitjors períodes de l'època tsarista. Però la situació empitjoraria moltíssim amb la gran fam de 1932-1933, coneguda pels ucraïnesos com a Holodomor, que significa literalment 'matar de gana'.
Stalin va decidir col·lectivitzar l'agricultura. Això significava l'expropiació per part de l'estat soviètic de les terres, les collites, el bestiar i la maquinària agrícola. L'estat volia regular directament la producció per als seus propis interessos. L'objectiu principal era una industrialització accelerada de la Unió Soviètica gràcies a les exportacions de productes agrícoles, sobretot de cereals.
Aquesta col·lectivització va ser una guerra declarada contra el model rural tradicional, i Ucraïna en va rebre la pitjor part perquè era la principal potència agrícola de l'URSS.
Tradicionalment, les terres eren propietat dels kulaks, agricultors ben posicionats que contractaven camperols per treballar-les. Així que l'estat va començar a requisar-los de forma abusiva tots els cereals, sense deixar llavors ni temps per poder tornar a plantar-ne. Els kulaks i tota la pagesia ucraïnesa es van revoltar, i en molts casos la manera de fer-ho va ser cremar els cereals i els ramats com a protesta, fet que agreujaria encara més la fam.
El 7 d'agost de 1932 Stalin va aprovar una llei que establia càstigs per a tots aquells que estiguessin en contra de la confiscació de cereals i per a qui fos enxampat robant aliment. Sota aquesta llei es va executar unes 5.400 persones i unes 125.000 van ser enviades als gulags, els camps de treballs forçats soviètics.
Stalin va endurir les condicions, va bloquejar les fronteres i va crear unes brigades que anaven de casa en casa confiscant violentament el menjar dels camperols. Per què va ser tan dur? Per dues raons: per reprimir qualsevol rebrot nacionalista ucraïnès i per una qüestió d'obsessió històrica amb Kíiv. La capital ucraïnesa havia estat el bressol de tots els pobles russos, però des de feia segles havia seguit un camí diferent al de Moscou. Per tant, la col·lectivització forçosa també li serviria a Stalin per donar una lliçó al poble ucraïnès.
 |
| Un carrer de Khàrkiv (1933) Font |
La gent tirava a l'olla granotes i gripaus. Es menjaven els cinturons i les sabates de cuir, l'herba, l'escorça dels roures i la molsa. També els gossos, els gats, els esquirols, les rates, els corbs i les formigues. Els més afortunats eren els que vivien a prop de rius i boscos, perquè podien pescar o buscar bolets. Però molts no tenien aquesta sort. En algunes zones fins i tot es va recórrer al canibalisme.
Els nens vagaven pels pobles amb el cap inflat, el coll prim com el d'una cigonya i la pell enganxada als ossos. I moltes mares agonitzaven amb els cossos esquifits dels seus bebès als braços, sovint ja morts.
 |
| Camperols ucraïnesos agonitzant Font |
Finalment, a partir del maig de 1933 les autoritats soviètiques van reduir les quotes que havia d'entregar Ucraïna i es va deixar de confiscar aliments. Stalin va entendre que l'assumpte se li estava anant de les mans i va decidir posar-hi fre. No l'interessava que la seva principal font de cereals s'assequés per complet, i calia que Ucraïna continués liderant la seva producció.
A partir de 1934, la gran fam va apaivagar-se. No se sap la quantitat de gent que hi va morir, però es calcula entre 6 i 8 milions de persones entre Ucraïna i regions veïnes, amb un elevat percentatge de població ucraïnesa. Per a molts historiadors, l'Holodomor va ser el pitjor crim comès per la Unió Soviètica en tota la seva història, i està considerada una de les majors tragèdies humanitàries del segle XX.
En la resta del món, l'Holodomor seria silenciat gràcies a l'aparell propagandístic rus, que només venia un paradís comunista de creixement econòmic i benestar social. Val a dir que també molts mitjans simplement no van voler parar atenció en el que passava a Ucraïna, ja que això suposava enfrontar-se a la maquinària soviètica.
Mentre que alguns països han reconegut en èpoques recents que va ser un genocidi, com Estats Units, Canadà, Polònia, Estònia, Letònia i Lituània, d'altres parlen d'acte d'extermini, com Espanya, Itàlia i Argentina. Només Rússia relativitza el que va passar negant que hi hagués un pla per massacrar la població ucraïnesa.
Hi ha molt debat sobre què va passar realment. Alguns dels mitjans que se'n van fer ressò en el moment eren afins al nazisme alemany, i és possible que exageressin el que passava. Tampoc s'ha pogut fer un estudi científico-demogràfic que avali un descens tan rellevant de població ucraïnesa en aquella època. Que hi va haver una gran fam i que va ser causada per una col·lectivització forzosa desmesurada és indiscutible. Però, el seu abast real és una incògnita.
La col·lectivizació de les terres va fer que l'URSS augmentés de forma exponencial l'exportació de cereals, i això li va permetre invertir en la industrialització i la creació sobtada de milers d'empreses. Així l'aspecte de les ciutats russes canviava per sempre, i regions on abans no hi havia res ara s'havien convertit en zones industrials. En pocs anys l'URSS es convertiria en el segon estat més industrialitzat del món. D'aquesta manera, Stalin va estabilitzar el seu poder i va consolidar-se com a dictador.
Més informació
Pel·lícula recomanada
Veus una errada? Fes-m'ho saber!
EL GAT SABERUT
