L'Holodomor, el pla d'Stalin per aniquilar els ucraïnesos

Un cop passada la Revolució russa de 1917 i instaurat el règim soviètic, Stalin va decidir una sèrie de mesures que en el cas d'Ucraïna serien molt més dures i cruels. El rampell d'accelerar la industrialització russa a qualsevol preu va provocar la mort de milions de persones.


La fi de la guerra civil va deixar una Ucraïna finalment soviètica, però amb ganes de tornar a despertar ràpidament. De seguida va començar un període de renaixement identitari. A Moscou, això no li va agradar gens ni mica. A partir de 1928, Stalin va perseguir, empresonar i executar els intel·lectuals del món científic i cultural acusant-los de nacionalistes i separatistes. Es va implementar una política cultural de russificació que superava els pitjors períodes de l'època tsarista. Però la situació va empitjorar moltíssim amb la gran fam de 1932-1933, coneguda pels ucraïnesos com a Holodomor, que significa literalment 'matar de gana'. 

Stalin va decidir implantar noves polítiques a tots els nivells, com la col·lectivització de l'agricultura. Això significava l'expropiació per part de l'estat soviètic de les terres, les collites, el bestiar i la maquinària agrícola. L'estat volia regular directament la producció per alimentar les ciutats, el pobles i l'exèrcit. Però l'objectiu principal era una industrialització accelerada de la Unió Soviètica tenint com a base les exportacions de productes agrícoles, sobretot cereals. L'estat devia ser el propietari de tot i controlar-ho tot.

Aquesta col·lectivització va ser una guerra declarada contra el model rural tradicional, i Ucraïna en va rebre la pitjor part, perquè era ella la principal potència agrícola. Les terres eren propietat dels kulaks, agricultors ben posicionats que contractaven camperols per treballar-les. Així que l'estat va començar a requisar-los de forma abusiva tots els cereals, sense deixar llavors ni temps per poder tornar a plantar-ne. Els kulaks i tota la pagesia es van revoltar, i el 7 d'agost de 1932 es va aprovar una llei que establia càstigs per a tots aquells que estiguessin en contra de la confiscació de cereals i per a qui fos enxampat robant aliment. Sota aquesta llei es va executar unes 5.400 persones i unes 125.000 van ser enviades als gulags, els camps de treball forçat soviètics.

Stalin va prendre la decisió de ser molt més dur en el cas d'Ucraïna. Va endurir les condicions, va bloquejar les fronteres i va crear unes brigades que anaven de casa en casa confiscant violentament el menjar dels camperols. Ho va fer per dues raons: com a venjança pel suport que la pagesia va donar a la causa ucraïnesa durant la Revolució Russa de 1917, i per reprimir qualsevol rebrot nacionalista. Per tant, si la col·lectivització va provocar fam en molts indrets de la Unió Soviètica, en el cas d'Ucraïna resultaria en una autèntica aniquilació.

En qüestió de mesos, la gent va començar a morir de gana. Els cadàvers s'amuntegaven als carrers perquè no hi havia forces per moure'ls i fer enterraments, i en algunes zones es va generalitzar el canibalisme. Els funcionaris russos necessitaven fer servir trens per retirar els cossos sense vida, i cavaven enormes fosses comunes per evitar la propagació de malalties. Molts camperols detinguts eren torturats en centres de detenció.

Un carrer de Khàrkiv (1933)
Font



L'Holodomor seria silenciat en molts països gràcies a l'aparat propagandístic rus, que només venia un paradís comunista de creixement econòmic i de benestar social. A partir de 1934, la gran fam va apaivagar-se. No se sap la quantitat de gent que hi va morir, però es calcula entre 6 i 8 milions, la majoria a Ucraïna. Per a molts historiadors, l'Holodomor va ser el pitjor crim comès per la Unió Soviètica en tota la seva història, i està considerada una de les majors tragèdies humanitàries del segle XX.

Camperols ucraïnesos agonitzant
Font

Un cop pagat aquest preu, 1.500 industries van sorgir del no res i l'aspecte de les ciutats va canviar per sempre. Regions on abans només hi havia estepes, ara s'havien convertit en zones industrials enormes. En pocs anys l'URSS es convertiria en el segon estat més industrialitzat del món. Així Stalin va estabilitzar el seu poder i va consolidar-se com a dictador en solitari de tota la Unió Soviètica.


Més informació > La història d'Ucraïna i els seus vincles amb Rússia

FONTS

FONT EXTRA

Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

Els fenicis

Els grecs

Els gats a l'edat mitjana

La religió a l'edat mitjana

Els assiris