El gran incendi de Chicago de 1871
A partir de 1840, Chicago va rebre una intensa immigració irlandesa i alemanya que va catapultar la seva població des dels 30.000 habitants fins als 300.000 en només trenta anys.
Chicago s'havia convertit en un gran centre productiu i un dels escorxadors més grans del planeta. També el processament de blat i ordi i la transformació de fusta en paper feia bullir la seva economia.
La ciutat era considerada de les més brutes dels Estats Units i el seu riu dels més fastigosos, per causa del trànsit de milers de vaixells i l'abocament de combustibles i altres productes industrials. A més, els seus edificis eren principalment de fusta i patien nombrosos ensurts per culpa del foc. Però el que va passar el 8 i 9 d'octubre de 1871 superaria amb escreix qualsevol pensament de desgràcia.
La versió més estesa diu que a l'estable de la casa de Patrick i Catherine O’Leary, a prop del cor comercial de la ciutat, una vaca va rebentar d'una guitza un llum d'oli que va ocasionar les flames que s'escamparien per tot arreu. Curiosament, la casa dels O’Leary no es va cremar gaire, només l'estable. Amb tot, aquesta teoria sembla que podria ser més aviat una llegenda, tot i que la zona zero sí que és correcte. En cas de no ser certa la teoria de la vaca, això significaria que a hores d'ara no sabem el perquè d'aquelles primeres flames. Però, sigui com sigui, un incendi es va produir i els seus efectes serien devastadors.
Es calcula que en un dia i mig es van cremar 17.500 edificis, que un terç de la població es va quedar sense res i que unes 300 persones van perdre la vida. Per què tal desastre? Van haver-hi alguns factors que el van afavorir. Per exemple, els funcionaris de guàrdia que van rebre l'avís de les primeres flames van donar dues vegades l'adreça errònia als bombers, cosa que va retardar fins a 45 minuts la seva arribada a la zona zero. A més, durant els mesos anteriors hi havia plogut molt poc, per tant, les plantes i arbres dels camins i carrers estaven secs. A sobre, era època en què la palla omplia els estables i graners. Durant l'incendi, el fort vent seria molt perjudicial i serviria per escampar encara més les flames. Els bombers es veien impotents i el foc només es va controlar gràcies a la pluja que hi va caure trenta hores després del seu començament.
 |
| La casa on van començar les flames (Domini Públic) |
Malgrat que pràcticament tot el centre va desaparèixer, les principals estructures industrials i les drassanes es van salvar. De seguida la ciutat tornaria a rutllar i a genera riquesa. Però la reconstrucció es faria novament de fusta, perquè aquest era el material més barat. Els vells costums hi tornaven fins que el 1874 un altre incendi va ensorrar 800 edificis. Els habitants de Chicago ara sí que farien un pensament i, a més, aprofitarien les innovacions en materials ignífugs. En 1884 s'hi construiria el Home Insurance Building, el primer gratacels del món, i no, no era de fusta.
Veus una errada? Fes-m'ho saber!
EL GAT SABERUT
