El gran incendi de Chicago de 1871
La nit del 8 d’octubre de 1871, Chicago va veure com les flames la transformaven en un infern literal. En poques hores, una espurna es convertiria en un dels desastres urbans més devastadors del segle XIX. Però d’aquella tragèdia naixeria també una nova ciutat, més forta i moderna, un model a seguir per la resta de capitals.
 |
A finals del segle XIX, Chicago era una ciutat jove i ambiciosa. En menys de mig segle havia passat de ser un petit assentament al llac Michigan a ser un dels centres comercials més importants dels Estats Units, amb més de 300.000 habitants.
Chicago s'havia convertit en un gran centre productiu i un dels escorxadors més grans del planeta. També el processament de blat i ordi i la transformació de fusta en paper feia bullir la seva economia.
La ciutat era considerada una de les més brutes dels Estats Units i el seu riu dels més fastigosos, per causa del trànsit de milers de vaixells i l'abocament de combustibles i altres productes industrials. A més, els seus edificis, voreres i ponts eren principalment de fusta i patien nombrosos ensurts per culpa del foc. Però el que va passar el 8 i 9 d'octubre de 1871 superaria amb escreix qualsevol pensament de desgràcia.
 |
| Superfície cremada de la ciutat el 1871 |
Tot va començar a DeKoven Street, a les 9 de la nit del diumenge 8 d’octubre. Segons una llegenda que encara avui perdura, una vaca de la família O’Leary hauria tombat un llum d’oli dins del seu estable, fet que iniciaria el foc.
En realitat, la causa exacta de l'incendi mai es va poder determinar. El mite de la vaca va aparèixer uns dies després a la premsa local, al Chicago Republican, potser per donar una explicació fàcil d’entendre a un desastre incomprensible. Amb els anys, fins i tot un dels periodistes responsables de la teoria bovina, Michael Ahern, va admetre que havia estat una invenció.
El que és segur és que el foc es va estendre amb una rapidesa aterridora. Les flames saltaven d’una casa a l’altra, alimentades pel vent i per la sequedat dels materials. En poques hores, barris sencers quedaven reduïts a cendres.
Els bombers no van poder fer front a la magnitud del desastre. Durant prop de 30 hores, el foc va arrasar tot el que trobava: cases, esglésies, escoles, comerços i hotels. El centre de Chicago va quedar pràcticament destruït, igual que bona part de la seva zona nord.
Quan finalment va ploure el 10 d’octubre, la ciutat ja havia perdut més de 17.000 edificis, havien mort uns 300 habitants i 100.000 persones havien quedat sense casa (gairebé un terç de la població).
 |
| La casa on van començar les flames (Domini Públic) |
El que podria haver estat la fi de Chicago es va convertir en un punt d’inflexió. L’esperit dels seus habitants i el flux d’ajuda d’arreu del país va permetre iniciar immediatament la reconstrucció. Pero només tres anys després, el 14 de juliol de 1874, un altre incendi destruiria 800 cases. Calia afanyar-se per canviar de dalt a baix la ciutat.
Les autoritats van aprovar noves normes de construcció que prohibien l’ús de fusta en el centre urbà i afavorien els edificis de maó, pedra o ferro. Els arquitectes més innovadors del moment, com Daniel Burnham i Louis Sullivan, hi van veure una oportunitat per repensar la ciutat.
En poques dècades, Chicago no només es va recuperar, sinó que es va convertir en un laboratori d’arquitectura moderna, bressol del gratacel i l'urbanisme racional. De sobte, els edificis gaudien d'un esquelet metàl·lic, d'acer i ascensors moderns, amb munt de possibilitats per davant, a més d'altres materials revolucionaris. La famosa Exposició Universal de 1893 seria la prova que, de les seves cendres, havia nascut una metròpoli de futur.
Avui, el gran incendi de Chicago de 1871 és molt més que un record tràgic: és una lliçó d’enginy, resistència i renaixement. La ciutat va demostrar que els desastres poden ser també punts de partida, amb la voluntat col·lectiva de tornar a començar. D’una espurna accidental va sorgir una flama de modernitat. En aquell Chicago fumejant, els habitants van perdre la seva ciutat… però van guanyar una nova manera de construir-ne una millor i que serviria de model per a altres capitals.
Veus una errada? Fes-m'ho saber!
EL GAT SABERUT
