L'ús de la corona reial als escuts dels equips de futbol espanyol

Quan mires escuts de clubs de futbol espanyols, hi ha un detall que crida molt l’atenció: la presència d’una corona reial. Darrere d’aquest element hi ha sovint una història que combina esport, política i prestigi social.


El fenomen té l’origen en el primer terç del segle XX, quan el rei Alfons XIII (apassionat pel futbol) va donar diversos títols honorífics de Real a clubs que li atorgaven la presidència d’honor. El títol anava acompanyat del dret a incorporar en l'escut una corona reial.

El primer club en aconseguir el títol i la corona va ser el Real Club Deportivo de la Coruña l'any 1908. Poc després serien la Real Societat i el Real Club Deportivo Español, entre d'altres. El Real Madrid tindria el "privilegi" el 1920. En total hi ha 27 clubs espanyols amb el nom Real i la corona a l'escut. 
 
Els motius fonamentals per demanar el títol tenien a veure amb la simpatia especial amb la Corona i el prestigi social. En el cas de la Real Societat, San Sebastià era la ciutat on solia estiuejar la família reial. Portar el nom de Real es considerava un símbol d'honor i promoció de l'entitat, i una connexió particular amb la monarquia. 

Durant la Segona República (1931-1939), es van retirar tant els títols com les corones, però durant la dictadura franquista es van anar recuperant. 


Cal no confondre la corona reial vinculada a Alfons XIII amb la corona d'alguns escuts que no tenen relació amb la monarquia espanyola, com passa en el cas del Club Atlético Osasuna i el Vila-real Club de Futbol, per exemple. Aquests són casos en què la corona té simplement un origen heràldic vinculat a la ciutat.

Legalment, no hi ha cap llei actual que reguli explícitament els escuts esportius amb símbols reials. La qüestió és històrica i d’autorització reial. Avui dia, els clubs també poden demanar aquest "privilegi", com va fer el CD Gara el 2012 a Tenerife, ara anomenat Real Club Deportivo Gara.



Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

Per què Andorra és independent?

Imatge
Andorra, un petit país envoltat de muntanyes amb una història tan llarga com curiosa. Com és possible que hagi arribat als nostres dies sent independent? Andorra és independent per una combinació molt particular de geografia, història i diplomàcia. En realitat, la seva independència és el resultat d'haver quedat durant segles en una mena de terra fronterera compartida, sense que cap gran potència acabés absorbint-la del tot. Al segle IX, les valls d'Andorra pertanyien al comtat d'Urgell, que estava en mans de Sunifred I, pare de Guifré el Pelós . El 1133 el comte d'Urgell, Ermengol VI, va cedir tots els drets sobre aquestes terres al bisbe d'Urgell, que des del 1095 comptava amb la protecció militar de la família Caboet, fet que els donava capacitat d'intervenció en els assumptes d'aquest territori.  Durant el segle XIII, per mitjà de diversos matrimonis, els Caboet van quedar lligats al comte de Foix (a l'altra banda dels Pirineus), cosa que provocaria ...
MÉS INFORMACIÓ

Els cavallers medievals

Imatge
La cavalleria medieval va ser tota una institució que va tenir una gran influència en la literatura gràcies als seus ideals. Tots coneixem la típica figura de cavaller solitari, cortès, de forts principis, que lluitava contra la injustícia i la maldat, acompanyat a vegades d'un fidel escuder. Però, quina és realment la veritat de tot això? Durant la fi de l’ Imperi Romà d'Occident i els primers segles de l’ edat mitjana (segles V-VIII), els exèrcits depenien sobretot d’infanteries lleugeres (pagesos armats) i, com a complement, tenien algunes unitats de cavalleria auxiliar molt bàsiques. Però, entre els segles VIII i IX, es produirien canvis fonamentals per capgirar aquesta dinàmica. La introducció de l'estrep i les millores en l'equipament dels cavalls van fer que la cavalleria es convertís en el principal recurs per a la batalla.  Un estrep és una peça, generalment metàl·lica, penjada a banda i banda de la sella d’un cavall, on el genet hi posa els peus per mantenir...
MÉS INFORMACIÓ

Curiositats sobre la Terra

Imatge
Sens dubte, el nostre planeta és únic! Té les característiques ideals per acollir vida i per donar-nos autèntiques meravelles en forma d'animals, paisatges, etc. Vegem les seves curiositats més destacades. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides La Terra és el cinquè planeta més gros del sistema solar i el més gros dels anomenats planetes rocosos ( Mercuri , Venus , Terra i Mart ). És l'únic amb aigua en estat líquid a la seva superfície. Es troba de mitjana a uns 150 milions de quilòmetres del Sol , cosa que fa que la llum solar trigui 8 minuts a arribar-nos. Té una inclinació de 23,5º que permet que hi hagi estacions amb temperatures i climes diferents segons l'època de l'any. Triga 365 dies, 6 hores i 9 minuts en fer una volta al Sol a una velocitat de 107.280 km/h (velocitat de rotació) i 23 hores i 56 minuts en fer un gir sobre si mateixa a una velocitat d'uns 1.670 km/h (velocitat de translació). En realitat la Terra no és ben bé un cercle o una ...
MÉS INFORMACIÓ

Qui va cremar el monestir de Sixena?

Imatge
L’incendi del monestir de Santa Maria de Sixena, durant els primers dies de la Guerra Civil Espanyola, va marcar la pèrdua irreparable d’un dels conjunts artístics i històrics més valuosos de l’Aragó. Davant del perill de desaparició total, les pintures de la sala capitular que van sobreviure a les flames van ser traslladades a Catalunya per a la seva restauració i conservació. El monestir de Sixena va ser fundat el 1188 per la reina Sança de Castella, esposa del rei catalanoaragonès Alfons el Cast (1174-1208). Sota l'orde de Sant Joan de Jerusalem, no només era un centre religiós femení, sinó també un espai de retir per a reines, infantes i dames de l’alta noblesa de la Corona d’Aragó, que hi trobaven una residència privilegiada sota una estricta regla monàstica. A més, el monestir acolliria algunes tombes reials, com la de la mateixa Sança de Castella i la de Pere el Catòlic (1196-1213). El complex original era un exemple de transició entre l'estil romànic i gòtic, amb una es...
MÉS INFORMACIÓ

Qui era en Joan Petit?

Imatge
Una cançó infantil catalana que amaga darrere seu una tràgica història. Descobreix l'origen de "En Joan Petit quan balla"!  "En Joan Petit quan balla" és una de les cançons populars més conegudes de la tradició catalana. Avui la relacionem sobretot amb els infants, ja que mentre es canta, es van anomenant diferents parts del cos (el dit, la mà, el colze...) i els participants les han de moure o assenyalar. Però darrere d'aquesta tonada aparentment innocent s'hi amaga una història molt més fosca. La tradició situa l'origen de la cançó en Joan Petit, un pagès occità relacionat amb la Revolta dels Crocants, una sèrie d'aixecaments populars durant el segle XVII contra la pressió fiscal i el poder reial de França. Després de la revolta del 1643 a Vilafranca de Roergue, Joan Petit va ser capturat i condemnat al suplici de la roda, una execució en què el condemnat patia la fractura progressiva de les extremitats.  Per tant, dir que Joan Petit "ball...
MÉS INFORMACIÓ