La Guàrdia Suïssa, els guardians del Vaticà
La Guàrdia Suïssa és un cos armat d'elit amb una llarga història al servei del Papa i del Vaticà. Com va sorgir aquesta guàrdia i quina és la seva història?
 |
Quan pensem en el Vaticà, sovint ens venen al cap la gran cúpula de la basílica de Sant Pere, els frescos de Miquel Àngel o les paraules del Papa en algun discurs dominical. Però entre els murs d’aquest petit estat amagat al cor de Roma, hi habita també un cos armat que sembla tret d’un llibre d’història: homes vestits amb vistosos uniformes renaixentistes, amb plomalls al casc i una llança a la mà. Són els membres de la Guàrdia Suïssa Pontifícia, els guardians més antics encara actius del món. Però, qui són realment aquests homes plens de colors i com van arribar fins aquí?
UN ORIGEN HEROIC: MERCENARIS DE CONFIANÇA
Per trobar l’origen d’aquesta guàrdia, ens hem de remuntar a l’any 1506, quan el papa Juli II, conegut pel seu temperament de guerrer i el seu amor per l’art (ell va ser qui va encarregar la decoració de la Capella Sixtina a Miquel Àngel), va decidir que necessitava una guàrdia personal de confiança. I qui millor que els suïssos?
Al començament del segle XVI, Itàlia estava fragmentada en molts estats (ducats, repúbliques i algun regne) i contínuament es barallaven entre si o eren envaïts per potències estrangeres. El centre d'Itàlia estava format pels Estats Pontificis, una sèrie de territoris sota la sobirania directa del Papa de torn. Enmig d'aquest panorama, Roma, tot i ser la seu papal, no era un lloc segur.
El papa Juli II (1503-1513) era conegut com el papa guerrer perquè, a diferència de molts altres papes, no es limitava a fer política i pregàries, sinó que ell agafava l’armadura i anava al camp de batalla si calia. Hi ha cròniques que el descriuen vestit amb armadura, a cavall, amb l'espasa a la mà i dirigint les tropes. Com que els Estats Pontificis s'havien anat reduint i debilitant amb el temps, Juli II es va proposar reforçar el seu poder i ampliar territoris. Això posaria la seva figura encara més en perill.
En aquella època, Suïssa no era el país neutral que coneixem avui. Era una confederació de cantons muntanyencs que produïen alguns dels millors soldats d’Europa. El seu valor i disciplina eren llegendaris, i els reis governants de tot el continent els contractaven com a mercenaris. Juli II havia vist com actuaven altres forces mercenàries i creia que els suïssos eren els millors per protegir-lo. Així que els va contractar.
 |
| Possible vestimenta d'un mercenari suís del segle XVI (IA) |
El 22 de gener de 1506, un grup de 150 soldats suïssos comandats per Kaspar von Silenen entraven a Roma, travessant la Porta del Popolo, per posar-se al servei del Papa. Aquell dia és recordat com el naixement oficial de la Guàrdia Suïssa. La fidelitat d’aquests homes seria posada a prova només vint anys després, durant un episodi tràgic i gloriós a parts iguals.
EL GRAN SACRIFICI: EL SAQUEIG DE ROMA
Un dels dies més tràgics i, alhora, més èpics de la història de Roma va tenir lloc el 6 de maig de 1527, quan les tropes de l’emperador Carles V van envair la ciutat i la van sotmetre a un saqueig brutal. Enmig d’aquest caos, la Guàrdia Suïssa va escriure una de les pàgines més nobles i dramàtiques de la seva història: el dia que van donar la vida per protegir el Papa.
Carles V, que també era rei de la monarquia hispànica, estava enfrontat a França per la supremacia a Europa, mentre que el nord d'Itàlia estava fragmentat en petits estats que s'hi van veure enmig de la lluita. Quan Carles V va atacar el nord, el papa Climent VII es va aliar amb França, Venècia, Florència i Milà per mitjà de la Lliga de Cognac (1526).
L'emperador va respondre reunint un gran exèrcit format per 14.000 mercenaris alemanys i 6.000 soldats procedents de la monarquia hispànica i el Regne de Nàpols. El seu objectiu era conquerir la península Itàlica. I en un principi la cosa anava bé. Les victòries al nord se succeïen, però, de sobte, tot se'n va sortir de mare.
Les tropes imperials, principalment mercenàries, estaven mal aprovisionades i no rebien el sou que els hi tocava, així que al maig del 1527 van exigir marxar sobre Roma i saquejar-la. Els comandants no van ser capaços de negar-s'hi i l'atac acabaria sent absolutament brutal. Milers de soldats mercenaris mal pagats i mal alimentats, i a sobre protestants, entrarien a Roma per fer-hi tot el mal possible.
De l'exèrcit papal no en quedava gaire cosa, així que la ciutat s'havia de defensar amb només uns pocs regiments, els civils armats i la Guàrdia Suïssa. La ciutat va ser bombardejada i assaltada sense pietat. Quan la batalla es va concentrar a la plaça de Sant Pere, només 189 soldats de la Guàrdia Suïssa defensaven el Vaticà. Els guàrdies van lluitar cos a cos contra els mercenaris imperials, amb espases, piques i escuts, sabent que no tenien escapatòria. Van resistir amb coratge sobrehumà, mentre el Papa era evacuat a través del Passatge del Borgo, un corredor fortificat i secret que connecta el Vaticà amb el Castell de Sant’Angelo. Només 42 guàrdies suïssos sobreviurien aquell dia, i molts d’ells ferits. Tot seguit els mercenaris de Carles V van saquejar cases, convents i esglésies, i van violar dones de tota mena, des de monges fins a nenes.
 |
| La Guàrdia Suïssa protegint el Papa durant el saqueig de Roma del 1527 (IA) |
Carles V no havia planejat un atac i saqueig tan cruel, però res va poder fer per intervenir-hi. Tot i que li sabia greu haver arribat fins aquest punt, també entenia que el cop a Roma li serviria moltíssim per consolidar el seu domini a Europa. Un mes després del saqueig, Climent VII es rendia oficialment i accedia a una sèrie d'acords, en forma de pagament de diners i cessió de territoris, que garantirien la pau.
Des de mitjans del segle XX, cada 6 de maig la Guàrdia Suïssa celebra el seu jurament anual en honor als caiguts del 1527. És un acte solemne, carregat de significat, on els nous reclutes prometen lleialtat al Papa a la mateixa plaça on els seus predecessors van donar la vida.
SEGLES DE TRANSFORMACIÓ I SUPERVIVÈNCIA
Durant els segles següents al saqueig de Roma, la Guàrdia Suïssa va anar adaptant-se als canvis de la història. En èpoques de pau, exercien funcions cerimonials; en temps difícils, eren els guardians fidels del Papa. Amb la desaparició dels Estats Pontificis el 1870, que quedarien integrats en la Itàlia unificada, el seu paper militar es va reduir, però la seva presència simbòlica i protectora es mantindria. L'onze de febrer de 1929 el Vaticà passava a ser un estat sobirà i la Guàrdia Suïssa iniciava un procés de modernització.
L'UNIFORME DE LA GUÀRDIA SUÏSSA
Durant el saqueig de Roma de 1527, els uniformes de la Guàrdia Suïssa no eren com els que coneixem avui, amb els colors vius de blau, vermell i groc. Aquells soldats portaven una indumentària molt més senzilla, pròpia dels mercenaris suïssos de l'època: robes de tons foscos o neutres, com gris, marró, blau fosc o negre, acompanyades de les armadures típiques i amb algun element de color viu per distingir-los (possiblement petites peces vermelles o blanques, colors de la Confederació Suïssa).
L’uniforme actual de la Guàrdia Suïssa (el més famós, perquè en té d'altres) es va introduir el 1914, quan el comandant Jules Repond va dissenyar el vestit modern inspirant-se en la moda del Renaixement, especialment en pintures de Rafael i altres artistes del Vaticà. Els colors triats són els tradicionals de la família Mèdici, a la qual pertanyia el papa Climent VII. D'aquesta manera, s'honora el vincle històric entre la guàrdia i el papat per mitjà de l'heroica resistència durant el saqueig de Roma del 1527.
 |
UNA GUÀRDIA DE LLEGENDA ENCARA VIVA
Avui, la Guàrdia Suïssa compta amb almenys 135 membres, tots ells homes joves, catòlics practicants, de nacionalitat suïssa, amb una educació mínima de grau mitjà, amb carnet de conduir i amb el servei militar fet. Han de fer un jurament de fidelitat, i no és un jurament qualsevol: juren defensar el Papa amb la pròpia vida si cal. L'alçada mínima ha de ser d'1,74 metres, l'edat d'entre 19 i 30 anys, i han d'estar disposats a un servei mínim de 26 mesos. Al principi han de ser solters, però si allarguen el servei es poden casar. També es valora molt tenir una bona reputació, amb informes positius tant de l'exèrcit com de la parròquia.
En un món que canvia a gran velocitat, la Guàrdia Suïssa és com una finestra viva al passat. Però no són només una curiositat històrica: són un símbol de lleialtat, tradició i servei, que ha sabut adaptar-se sense perdre l’essència.
Quan passegis pel Vaticà i et trobis un d’aquests homes immòbils davant d’una porta, pensa que darrere aquell uniforme acolorit s’hi amaga una llarga història de sang i sacrifici.
