Quins idiomes es parlen a Suïssa?
Suïssa és un país multilingüe amb quatre llengües oficials: alemany, francès, italià i romanx. Menys l'alemany, la resta són llengües romàniques. Però, a part d'aquestes, se'n parles més.
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
![]() |
L'alemany és la llengua més parlada, utilitzada per aproximadament el 62% de la població. La majoria dels suïssos alemanys viuen a la part central i oriental del país. Cal destacar que, en la vida quotidiana, molts d'ells parlen un dialecte conegut com a "schweizerdeutsch" (alemany suís), que difereix significativament de l'alemany estàndard i que pertany a la branca alamànica, dins del grup de l'alt alemany.
El francès és la segona llengua més comuna, parlada pel voltant del 23% de la població, principalment a la regió occidental de Suïssa, on una petita part (unes 60.000 persones) parla també l'arpità, una llengua alpina autòctona en perill d'extinció. El francès s'ha anat imposant a l'arpità en les noves generacions.
L'italià és parlat per prop del 8% de la població, majoritàriament al cantó de Ticino, al sud. La influència italiana és forta en aquesta regió, tant en la llengua com en la cultura. Però a les zones rurals també es parla el llombard, originària del nord d'Itàlia (la Llombardia) mentre que es deixa l'italià estàndard per només als contextos formals. En aquest cas, com ha passat al nord d'Itàlia, el llombard ha patit una progressiva substitució en favor de l'italià.
El romanx és una llengua minoritària parlada per menys de l'1% de la població, principalment al cantó dels Grisons. El romanx també és una llengua romànica i, tot i que el seu ús és limitat, està protegit com a llengua nacional.
A més d'aquestes llengües, molts suïssos també parlen anglès, especialment en àmbits professionals i acadèmics.
Els cantons suïssos funcionen lingüísticament d’acord amb el principi de territorialitat, que estableix que cada territori (cantó) té una o més llengües oficials determinades per la seva majoria lingüística històrica. Aquesta organització reflecteix la diversitat cultural de Suïssa i es gestiona de manera descentralitzada, amb autonomia cantonal.
Als cantons, s’ensenyen com a mínim dues llengües nacionals (la pròpia i una segona). Per exemple, als cantons francòfons s’aprèn alemany, i viceversa. La diversitat lingüística s’ha gestionat amb flexibilitat i respecte mutu. La Constitució suïssa atorga als cantons competència sobre llengua i educació, evitant imposicions centralistes. A més, els ciutadans poden comunicar-se amb l’administració federal en qualsevol llengua nacional. Però les llengües no reconegudes, com l'arpità o el llombard no tenen les mateixes condicions.