El sistema bipartidista de la Restauració Borbònica
El sistema bipartidista de la Restauració Borbònica es basava en l'alternança pacífica en el poder dels dos principals partits, el Partit Liberal Conservador i el Partit Liberal Fusionista.
 |
Després del fracàs de la Primera República Espanyola (1873-1874), un nou borbó va ocupar el tron: Alfons XII. Així s'iniciava la Restauració Borbònica. Dos anys després es creava la Constitució de 1876.
La majoria de conservadors es van aliar per crear el Partit Liberal Conservador, liderat per Cánovas del Castillo, mentre que els més progressistes formaven el Partit Liberal Fusionista, liderat per Mateo Sagasta. Entre tots dos van intentar arreplegar totes les tendències polítiques, deixant aïllats els carlins, republicans, socialistes i anarquistes.
Els conservadors defensaven una posició més moderada en matèria social i econòmica i donaven suport a la centralització del poder i a l'autoritat de l'Església. Els progressistes, en canvi, defensaven l'ampliació del sufragi, la descentralització del poder i la llibertat religiosa. Els dos grans partits van pactar l'alternança en el poder amb la complicitat del rei.
El govern de torn utilitzava diversos mètodes per controlar els resultats electorals, com el caciquisme, el frau electoral i la manipulació del cens. Les eleccions es feien sabent qui les guanyaria. La tupinada era de ca l'ample; el parlamentarisme, pura ficció.
El 1885 va morir Alfons XII i tot seguit es va produir el Pacte del Pardo, en el qual quedarien fixades les regles finals del bipartidisme. Alfons XIII, fill de l'anterior monarca, seria el successor, però com que encara era molt petit, la seva mare, Maria Cristina d'Habsburg, va agafar la regència fins al 1902, quan el jove rei complia 16 anys i podia governar sol. La regència de Maria Cristina serviria per consolidar del tot el sistema fraudulent de govern.
Aquest paperot democràtic es mantindria fins al cop d'estat de Primo de Rivera de l'any 1923.
Veus una errada? Fes-m'ho saber!
EL GAT SABERUT
