Com es mesuren els terratrèmols?
Quan mesurem terratrèmols, hem de parlar de graus, de Richter, de magnitud o d'intensitat? Vegem-ho!
 |
Sovint la societat humana pateix terratrèmols que causen molts danys i la pèrdua de centenars o milers de vides. Els mitjans de comunicació de seguida s'afanyen per treballar la notícia i no sempre encerten en alguns detalls importants que mostren al públic.
Un cas molt clar és quan es parla d'un sisme, per exemple, de 5 graus en l'escala de Richter. En realitat, aquesta escala no fa servir graus i des de fa molts anys no s'usa per mesurar terratrèmols. Per què? Perquè tenim una altra escala molt més fiable i precisa: l'escala de magnitud de moment. Aquesta escala té una precisió major, en especial en terratrèmols de magnitud 6 o més, i ha substituït l'escala de Richter en la sismologia moderna.
Quan parlem de la magnitud d'un terratrèmol segons aquesta escala, només hem de dir el número corresponent, per exemple, un terratrèmol de magnitud 7,4. Tal com passa amb l'escala de Richter, l'escala de magnitud de moment no fa servir graus, però accepta el símbol Mw. Per exemple, un terratrèmol de 6,5 Mw.
La magnitud no es fixa tant en com s’ha notat un terratrèmol, sinó en què ha passat físicament sota terra. Quan es produeix un sisme, el que realment passa és que una falla geològica es trenca sobtadament després d’haver acumulat tensió durant anys o segles. Les roques de l’escorça terrestre es deformen lentament per l’empenta de les plaques tectòniques fins que ja no poden suportar més pressió i cedeixen de cop. Aquest alliberament brusc d’energia és el terratrèmol. Després del sisme principal, sovint hi ha rèpliques. Són petits terratrèmols causats perquè la falla i les zones del voltant continuen reajustant-se fins a trobar un nou equilibri mecànic.
La magnitud de moment mesura la magnitud física de la ruptura geològica.
Per fer-ho, els científics calculen el que s’anomena moment sísmic, que es basa en tres factors molt concrets: quina superfície de falla s’ha trencat, quant s’han desplaçat les roques i quina és la rigidesa dels materials.
I com ho saben, tot això? A partir dels sismògrafs i altres tècniques modernes. Analitzant les dades es pot reconstruir com ha estat la ruptura: la seva mida, profunditat i moviment. Amb aquestes dades es calcula el moment sísmic i, a partir d’aquí, la magnitud Mw. Cada salt unitari, com de 6 Mw a 7 Mw, equival a un desplaçament del sòl 10 vegades major i a una alliberació d'energia unes 33 vegades major.
Per als terratrèmols històrics, d'abans de l'ús dels sismògrafs, l'únic paràmetre que permet calcular-ne la mida és la intensitat, una escala que mesura la força amb què se sent un terratrèmol en una determinada zona. L'escala d'intensitat més famosa és la de Mercalli desenvolupada a finals del segle XIX, que consta de 12 punts. Té a veure amb el poder destructiu del sisme i està condicionat pels estàndards i qualitat de les construccions: un gran terratrèmol no assota igual el Japó que Haití, per exemple.
Per esbrinar la intensitat d'un terratrèmol antic, es busquen fonts documentals de l’època: cròniques, dietaris, documents eclesiàstics i municipals, cartes, registres d’obra o informes de danys. Aquestes descripcions permeten saber què va passar: si es van ensorrar cases, si es va notar en pobles concrets, si hi va haver víctimes o alteracions del terreny. Amb aquesta informació es pot assignar una intensitat.
Avui dia també es mesura la intensitat dels terratrèmols amb diferents escales derivades de l'original de Mercalli, a hores d'ara en desús. A Europa es fa servir l'escala EMS 98 per mesurar la intensitat sismològica. Es va publicar el 1998 amb l’objectiu d’unificar criteris a escala europea i fer les avaluacions comparables entre països amb tipologies d’edificació diferents. Funciona amb dotze graus d’intensitat, numerats en xifres romanes (I–XII). Cada grau descriu què passa en tres àmbits: percepció humana, comportament dels objectes i nivell de dany en edificis i terreny.
En conclusió, els terratrèmols es poden mesurar segons la seva magnitud i segons la seva intensitat, i aquesta última, que sí fa servir graus, està condicionada pel terreny i la qualitat de les edificacions.
Veus una errada? Fes-m'ho saber!
EL GAT SABERUT
