Veritats i mites sobre la calvície

La caiguda anormal dels cabells és un problema freqüent que espanta moltes persones que la pateixen o que la veuen com una amenaça potencial. El 50% de la població masculina i el 30% de la femenina tenen alguna mena d'alopècia.

Que els cabells caiguin és natural, perquè forma part del procés de la seva vida. Durant tres anys creixen fins que es debiliten i moren en tres setmanes. Alguns poden estar fins a tres mesos ficats al fol·licle abans de caure empesos per un nou cabell. El greix propi del cap facilita aquesta expulsió, si no ens picaria molt. 

Quan aquesta regeneració no es produeix de forma correcta, és quan parlem d'alopècia, una caiguda de cabells anormal. És una patologia que pot afectar en diferents graus la persona. El seu origen el podem trobar a l'estrès, les alteracions hormonals, la predisposició genètica o simplement el pas del temps i la vellesa.

No fa gaire, la calvície estava fora dels cànons de bellesa de la societat occidental, fins que de mica en mica aquesta situació va canviar. Tot i que encara hi ha homes que tenen malsons amb ella, n'hi ha molts que la viuen de forma natural i sense complexos. 

Cada dia perdem entre 100 i 150 cabells. Sobrepassar aquesta quantitat pot significar que patim alguna mena d'alopècia. Les dones també poden patir un afebliment dels fol·licles i perdre densitat capil·lar. És difícil que sigui una alopècia tan evident com en els homes, però sí que poden notar clapes que les faci angoixar. La inestabilitat hormonal derivada de la menopausa o altres malalties solen ser el detonant. També els factors hereditaris hi tenen a veure.

Alguns homes poden tenir clapes a la barba, tot i que al cap tinguin una cabellera estupenda. La seva causa s'ha relacionat amb focus infecciosos, símptomes d'alguna patologia i estrès emocional.

James Hamilton va idear l'any 1951 una classificació de graus d'alopècia segons les zones afectades del cap. Des de llavors també s'han creat altres classificacions que serveixen per a homes (com l'escala de Norwood i l'escala Bouhanna) i per a dones (com l'escala de Savin, l'escala de Ludwig i l'escala d'Ebling i Roock).

Tot i que hi ha qui diu que l'ús de gorres i cascos influeix en la caiguda dels cabells, no n'hi ha proves d'això. Tampoc s'ha provat que la gomina produeixi alopècia a llarg termini. Els productes que només afecten l'aspecte estètic del cabell i no el seu desenvolupament intern no causen problemes d'aquest tipus. 

En el cas de rentar-se massa sovint els cabells, tampoc s'ha demostrat que causi problemes d'aquesta mena, perquè els xampús en realitat no penetren al cuir pilós i no alteren els fol·licles, només l'aspecte de la cabellera.

També hi ha qui creu que tallar-se els cabells els enforteix, però això és fals. Com que el creixement de cada cabell té lloc a l'arrel del fol·licle, sota la pell, la freqüència amb què te'l tallis no influeix en el procés.

L'alopècia androgènica és la que ve determinada pels gens, per tant, si en tens antecedents familiars és més fàcil que et quedis calb. Amb tot, no és una norma estricta. Hi ha casos de persones amb precioses cabelleres que tenen els pares o avis calbs.

Com que hi ha diferents menes d'alopècia i amb causes diverses, si anem al metge podríem trobar-nos amb tractaments que ens ajudin a minimitzar la pèrdua de cabells i solucionar o endarrerir la calvície. Si en el nostre cas no hi ha res a fer, cal tenir en compte que els homes calbs ja formen part de la cultura occidental en un sentit positiu. Sovint els caps pelats són una característica més de la persona que no genera inseguretat ni angoixa, i que agrada als altres.


FONTS

Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

El naixement dels comtats catalans

Els egipcis

Les croades

Introducció a l'edat mitjana

Els cavallers medievals