Veritats i mites sobre la calvície

La caiguda anormal dels cabells és un problema freqüent que espanta moltes persones que la pateixen o que la veuen com una amenaça potencial. El 50% de la població masculina i el 30% de la femenina tenen alguna mena d'alopècia. Coneguem les seves veritats i mites!

Hi ha coses que no fan soroll quan arriben, però que deixen empremta. L’alopècia n’és una. No fa mal, no posa en risc la vida i, tanmateix, pot sacsejar-la. Sovint comença de manera discreta: un coixí amb més cabells dels esperats, una clenxa que s’eixampla, una línia frontal que retrocedeix gairebé sense que ens n’adonem. Però el mirall, tard o d’hora, ens confronta amb la realitat.

Parlar d’alopècia no és només parlar de cabells. És parlar d’identitat, d’autoimatge i de la relació íntima que tenim amb el nostre cos. En totes les cultures i èpoques, els cabells han estat símbol de força, joventut, bellesa o estatus. Per això, quan cauen, no cauen sols, sinó que solen anar acompanyats de la nostra autoestima.

En llenguatge mèdic, quan parlem de calvície normalment ens referim a l’alopècia androgènica, la forma més freqüent de pèrdua de cabell tant en homes com en dones. Aquesta és una condició genètica i hormonal, progressiva i benigna, però no reversible. A Occident, aproximadament el 50% dels homes i el 30% de les dones la patiran al llarg de la seva vida, especialment a partir dels 40/50 anys.

L'alopècia androgènica té a veure amb un mal funcionament dels fol·licles, unes fàbriques microscòpiques que hi ha a la pell, que deixen de donar vida a nous cabells. La calvície no apareix de manera caòtica, sinó seguint patrons molt concrets. En molts homes, comença amb les típiques entrades i a la coroneta; en moltes dones, s’expressa com un aprimament general dels cabells o un aclariment progressiu a la part superior del cap.

En principi, que els cabells caiguin és natural, perquè forma part del procés de la seva vida. Durant uns anys creixen des del fol·licle, nodrits pels vasos sanguinis que hi ha a sota, fins que es debiliten i moren. Alguns poden estar setmanes ficats al fol·licle abans de caure empesos per un nou cabell. El greix propi del cap facilita aquesta expulsió i evita que ens piqui.

Fases en la vida d'un cabell 

1. Fase anàgena (creixement): entre dos i vuit anys
2. Fase catàgena (transició): entre dues i tres setmanes
3. Fase telògena (repòs i caiguda): entre un i tres mesos 

En una persona sense alopècia, el percentatge de cabells en cada fase es distribueix de la següent manera: 85% anàgena, 1% catàgena i 14% telògena.

En condicions normals, aquests cicles es renoven sense problemes. Quan aquesta regeneració no es produeix de forma correcta, és quan parlem d'una caiguda de cabells anormal. Encara que l'alopècia androgènica no és reversible, n'hi ha d'altres tipus que sí, com l'efluvi telògen, que té com a detonant l'estrès intens. En aquest cas, no hi ha destrucció del fol·licle. El que passa és que molts cabells entren alhora en la fase final del seu cicle (fase telògena) i cauen de cop, generalment entre dos i tres mesos després del factor desencadenant.

També existeix l'alopècia areata, d’origen autoimmune. El sistema immunitari ataca per error els fol·licles, provocant clapes rodones i ben delimitades, sovint de manera sobtada. Pot afectar el cap, la barba o altres zones del cos. En molts casos és reversible. Però hi ha un altre tipus, l'alopècia cicatricial, en què el fol·licle queda destruït de manera irreversible a causa d’inflamacions, infeccions o malalties dermatològiques concretes. És menys freqüent, però més greu perquè el cabell no pot tornar a créixer a la zona afectada.


Cada dia perdem de forma natural entre 100 i 150 cabells. Sobrepassar aquesta quantitat pot significar que patim alguna mena d'alopècia. En el cas de les dones, és difícil que sigui una alopècia tan evident com en els homes, però sí que poden notar clapes que les faci angoixar-se. La inestabilitat hormonal derivada de la menopausa o altres malalties en solen ser el detonant. També els factors hereditaris hi tenen a veure.

James Hamilton va idear l'any 1951 una classificació de graus d'alopècia androgenètica per a homes segons les zones afectades del cap. Des de llavors també s'han creat altres classificacions que serveixen per a homes (com l'escala de Norwood i l'escala Bouhanna) i per a dones (com l'escala de Savin, l'escala de Ludwig i l'escala d'Ebling i Roock).

Tot i que hi ha qui diu que l'ús de gorres i cascos influeix en la caiguda dels cabells, no n'hi ha proves d'això. Tampoc s'ha provat que la gomina produeixi alopècia a llarg termini. Els productes que només afecten l'aspecte estètic del cabell i no el seu desenvolupament intern no causen problemes d'aquest tipus. 

En el cas de rentar-se massa sovint els cabells, tampoc s'ha demostrat que causi problemes d'aquesta mena, perquè els xampús en realitat no penetren al cuir pilós i no alteren els fol·licles, només l'aspecte de la cabellera. 

També hi ha qui creu que tallar-se els cabells els enforteix, però això és fals. Com que el creixement de cada cabell té lloc a l'arrel del fol·licle, sota la pell, la freqüència amb què te'l tallis no influeix en el procés.

L'alopècia androgènica és la que ve determinada pels gens, per tant, si en tens antecedents familiars és, teòricament, més fàcil que et quedis calb. Amb tot, no és una norma estricta. Hi ha casos de persones amb precioses cabelleres que tenen pares o avis calbs.

No fa gaire, la calvície estava fora dels cànons de bellesa de la societat occidental, fins que de mica en mica aquesta situació va canviar. Tot i que encara hi ha homes que tenen malsons amb ella, n'hi ha molts que la viuen de forma natural i sense complexos. 

Com que hi ha diferents menes d'alopècia i amb causes diverses, si anem al metge podrem trobar-nos amb el tractament concret que ens ajudi a solucionar el problema, minimitzar la pèrdua de cabells o, almenys, endarrerir una mica la calvície. Si en el nostre cas no hi ha res a fer, cal tenir en compte que els homes calbs ja formen part de la cultura occidental en un sentit positiu. Sovint els caps pelats són una característica més de la persona que no genera inseguretat ni angoixa, i que agrada als altres.



Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

La creació catalana de la cigarreta

Introducció a l'edat moderna

Les dones a l'edat mitjana

Els cavallers medievals

El "descobriment" d'Amèrica