Curiositats sobre els coales

A tots ens agraden els coales, oi? Són tan bonics! Aquests animalons són especials i guarden moltes curiositats que cal descobrir. Ho fem junts?

Tot i que semblen ossos, no són de la família Ursidae, sinó Phascolarctidae. Per tant, són marsupials, com els cangurs. Una característica molt identificativa és la bossa de l'abdomen on porten les cries. La gestació dura al voltant de 35 dies i quan una cria neix pesa tan sols uns 500 grams. Passats uns sis o set mesos, comença a treure el cap de la bossa ventral, anomenada marsupi.

Els coales són endèmics d'Austràlia, tot i que l'espècie s'ha introduït en algunes petites illes properes. Els mascles poden pesar de mitjana uns 6,5 kg i mesurar uns 70 cm d'alçada. Les femelles, per la seva banda, pesen entre 5 i 8,5 kg i fan uns 70 cm d'alçada.

Un coala acabat de néixer és cec i no té orelles. Tot i ser extremadament petitó, fa servir l'olfacte, el tacte i les potes per arribar des del canal de part fins al marsupi. Durant els mesos següents, a més d'alimentar-se de llet materna, les cries reben una substància dels budells de la mare que conté bacteris. Aquests bacteris seran essencials per pair les fulles d'eucaliptus quan siguin grans.

Després d'un any, i ja fora de la bossa, les cries deixen de mamar llet materna i passen a alimentar-se només de fulles. És típic que s'agafin a l'esquena de la mare i l'acompanyin a tot arreu.


Generalment, són criatures silencioses, però els coales mascles fan una crida molt forta (un esbufec nasal força curiós) que es pot escoltar des de gairebé un quilòmetre de distància durant la temporada de reproducció. És el seu reclam per a les femelles.

La dieta dels coales es basa sobretot en menjar fulles d'eucaliptus. És el seu menjar preferit, tot i que també poden alimentar-se d'altres vegetals de la zona on viuen. Per a la majoria dels vertebrats, aquestes fulles són tòxiques, però els coales en poden menjar fins a 50 varietats diferents.

La vida la passen a sobre dels eucaliptus, i fins i tot dormen còmodament agafats a ells. Poden dormir fins a 18 hores. Si no dormen, s'alimenten, principalment a la nit. Gairebé no beuen aigua, ja que la seva hidratació prové de les fulles. En poden menjar un quilogram al dia, una quantitat important amb relació a la seva mida. De fet, el nom coala prové d'una paraula aborigen que significa 'sense aigua'.


Tenen un sistema digestiu especial amb un estómac molt llarg que els permet pair les dures fulles d'eucaliptus i que evita que el verí els faci mal. 
Els coales tenen una vista deficient, però, pel seu tipus de vida, aquest sentit no és tan rellevant com l'oïda i l'olfacte, els quals estan molt desenvolupats. Amb l'oïda aconsegueixen interactuar i socialitzar, principalment per a la reproducció. Pel que fa a l'olfacte, el seu distintiu nas els permet percebre i avaluar el peculiar aliment que consumeixen.

La clamídia és una malaltia molt comuna entre aquests animals, fins al punt de ser una autèntica epidèmia. Es creu que la meitat dels coales d'Austràlia la pateixen. En algunes zones el percentatge augmenta al 80 o 90%. No és exactament el mateix bacteri que afecta els humans, però sí que és molt semblant. Quan la malaltia es desenvolupa, els ocasiona greus símptomes. Fins i tot poden quedar-se totalment cecs. 

El nombre de coales es va ensorrar a finals del segle XIX i principis del XX per causa de la caça per la seva pell. Ara enfronten serioses amenaces per la pèrdua del seu hàbitat. La neteja de terres, la tala i els incendis forestals han destruït gran part del bosc on viuen. Els coales necessiten molt espai, al voltant de cent arbres per animal.



Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

La pesta negra

Els cavallers medievals

El feixisme i el nazisme

Els maies

La religió a l'edat mitjana