Els nasques

Els antics habitants de la costa sud del Perú van omplir el desert on vivien amb figures gegants d'animals i altres formes geomètriques, i van desenvolupar una cultura que encara avui dia està plena de misteri.

La cultura nasca va florir entre els 200 a.n.e. i el 800 de la nostra era. La seva capital era Cahuatxi, a 400 km de l'actual Lima, un centre cerimonial amb centenars d'estructures amb forma de piràmide. El terme nasca deriva de nanniam, mot quítxua que significa 'patiment', fent referència al clima hostil de la regió. Actualment, la zona pertany a la província peruana de Nasca.

Restes de Cahuatxi



Els nasques enterraven els seus morts en fardells funeraris que dipositaven en cambres col·lectives a diversos metres de profunditat. El clima tan sec de la regió momificava de forma natural els cossos, que eren visitats i venerats regularment. 

La civilització nasca no estava centralitzada ni tampoc vivia en ciutats-estat. Més aviat eren un conjunt de poblats amb gran autonomia que podien unir-se a l'hora d'assolir objectius comuns. L'art i l'arquitectura és clarament similar en tots els seus assentaments, però la religió era el nexe d'unió més important entre ells. 

Es creu que la seva població va ser d'unes 25.000 persones escampades en nombrosos poblats, que eren construïts en vessants de turons amb terrasses prop de planes que s'omplien de rierols quan plovia. Amb el temps, van ser conquerits pels huaris, que s'estaven estenen per la costa formant un imperi. 

Els nasques van crear una ceràmica amb tècniques simples, però especialment acolorida en comparació amb la resta de cultures contemporànies i posteriors, gràcies a tints estrets de plantes i minerals i la creativitat dels artesans. Van aconseguir fins a 16 tons de colors. Com que eren una cultura sense escriptura, van expressar-se de forma intensa per mitjà dels dibuixos que dissenyaven. Els recipients ceràmics eren una manera de comunicar idees compartides i pràctiques religioses. En alguns casos, tan sols servien per decorar. Van crear el seu propi estil amb contorns gruixuts i imatges plenes de vida.





Era comú practicar la deformació cranial col·locant dues fustes planes lligades al cap dels nadons amb una cinta. Es creu que només es feia amb els membres de la classe alta. També feien en alguns casos sacrificis humans en rituals religiosos. Alguns caps eren momificats i adornats per transportar-los com a ofrena. Aquests els coneixem com a 'caps trofeu'.


Deformació cranial nasca
Font



Exemple de 'cap trofeu'



En general, la seva societat estava liderada pels sacerdots i senyors principals, seguits dels guerrers, artesans, camperols i pescadors. La classe sacerdotal tenia molt de poder polític i vivia als centres cerimonials, des d'on controlaven, entre altres coses, els intercanvis comercials. La vestimenta donava molta informació sobre qui la portava. La combinació de materials, colors i dibuixos d'una peça de roba indicava l'origen, l'ofici, etc. 

Malgrat viure en una regió àrida, els nasques van desenvolupar una economia basada en la producció agrícola de diversos cultius, com el blat, la mongeta, la iuca i el cotó. Van construir canals subterranis, preses i aqüeductes per usar l'aigua segons els seus interessos. En alguns casos, feien servir fonts naturals subterrànies. També s'alimentaven del peix i del marisc del Pacífic. 

La seva religió era politeista i els seus déus estaven associats a elements de la natura. Tenien el déu del mar, de la terra, del cel, de l'aigua, etc. Els nasques creien fervorosament en la intervenció divina per evitar desastres climàtics i afavorir l'agricultura.

LES LÍNIES DE NASCA

Una característica molt peculiar dels nasques van ser les figures geomètriques i les representacions d'animals que van dissenyar al terra àrid d'on vivien. Les línies que van crear podien ser rectes o corbes i podien creuar-se unes amb les altres formant xarxes complicades. L'amplada i la llargada podien variar des d'uns centenars de metres fins a kilòmetres. Quan es buscava crear una forma específica, la figura se solia crear a partir d'una sola línia. Hi ha triangles, espirals, fletxes, etc.

Com a exemples d'animals, tenim el colibrí, el mico, l'ànec, el llangardaix, la balena o l'aranya. Alguns d'aquests animals no són propis d'una regió tan àrida, fet que indica intenses relacions comercials amb tribus interiors de la selva. També dibuixaven arbres, plantes, flors i algunes figures humanes. Alguns dibuixos que han quedat molt esborrats no s'han pogut identificar. 









Font

En total s'han identificat uns 300 dibuixos que cobreixen una àrea de més de 640 kilòmetres quadrats de desert. El seu propòsit encara és molt debatut. Depenent del cas, podrien parlar de mapes astronòmics rellevants per al calendari agrícola, indicadors a llocs sagrats o de fonts d'aigua, senyals de direcció per a viatgers, etc. Segurament, el rerefons de tot plegat era la reverència envers el món natural i per retre homenatge als seus déus. Alguns dels dissenys apareixen en teles i en objectes de ceràmica. Cada figura devia complir una missió particular. Algunes línies, per exemple, comuniquen amb l'entrada de la capital, Cahuatxi. 

En realitat, poques persones poden crear imatges similars a la regió nasca amb eines molt bàsiques. No cal un gran coneixement ni una gran destresa. Però és molt peculiar que aquest poble ho fes. Alguns dissenys nous es van fer a sobre d'altres antics, i la pràctica de crear aquestes figures va durar diverses generacions. 


FONTS

Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

La independència dels Estats Units

Introducció a l'edat mitjana

Els grecs

Els egipcis

Quins van ser els primers documents escrits en català?