Poques vegades un somriure és de felicitat

Segons un estudi de la Universitat de San Francisco, existeixen 19 tipus de somriures, però només 6 són per causa de la felicitat, la diversió o la satisfacció. La resta van acompanyats de dolor, vergonya, incomoditat, por o tristor. A vegades, pot tenir a veure més amb com volem mostrar-nos que no pas a la genuïnitat del gest.

Amb un somriure podem mostrar amabilitat o intentar manipular algú. Quan posem per a una foto, el somriure és fals, i també podria ser un gest de submissió en un moment concret de la vida. Quan el somriure és trist, es manifesta com una mostra de resignació o de capacitat de suportar qualsevol escull. També podem demostrar menysteniment amb un somriure, i la vergonya o incomoditat d'un moment ens pot fer somriure alhora que ens pugen els colors. A més, amb aquest gest podem transmetre malícia o, en alguns casos, coqueteria.


Ara bé, en els primers moments de la fotografia, la cara de la gent sempre era més aviat seriosa, melancòlica, pensativa. Ningú posava somrient davant de les càmeres. Per què? 


En primer lloc, era per causa de la tecnologia. La foto no era instantània i era més fàcil quedar-se durant minuts amb aspecte seriós que no pas somrient. De la mateixa manera, els retrats pintats, comuns fins aleshores, també eren amb un posat seriós per facilitar la feina del pintor i aparentar ser important i assenyat. Per altra banda, en alguns indrets europeus, posar mostrant les dents s'associava a la immaduresa, la informalitat, la bogeria o l'alcoholisme, com era el cas de Londres, per exemple. Les persones que tenien el privilegi de fer-se una foto, a més, ho veien com un moment molt significatiu, com una experiència única en la vida. Així va ser especialment durant el segle XIX. En els sectors més pobres, aquesta actitud envers la fotografia va continuar temps després que fos una pràctica habitual i més senzilla en la vida de famosos i rics. Potser per tot plegat les fotografies antigues acostumen a ser més commovedores, més especials, però a vegades també més esgarrifoses.


Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

La pesta negra

Imatge
La pesta negra va ser una malaltia que va devastar bona part d'Europa a mitjans del segle XIV. Durant els 400 anys següents, els seus rebrots van formar part de la vida de molts europeus, però mai amb la virulència del primer brot. Entre 1347 i 1353 va morir almenys un 30% de la població europea per conseqüències  directes de la pesta, que tenia pics de mortaldat del 60% de les persones afectades. També hi podem afegir els que van morir per causes indirectes, com la fam i  l'abandonament  de persones grans o d'afectats d'altres malalties, tot i que és difícil assegurar-ne una xifra total. Sembla possible que l'anomenada petita edat de gel  ja estigués provocant males collites en bona part d'Europa, fet que accentuaria el drama de l'arribada de la pesta. Aquesta va ser una època inusual de baixes temperatures que va començar a principis del segle XIII, sembla que per causa de erupcions volcàniques de gran intensitat en diferents indrets del planeta.   D'u
MÉS INFORMACIÓ

El feixisme i el nazisme

Imatge
El feixisme i el nazisme han sigut dues ideologies que han marcat profundament la història contemporània europea, i han estat protagonistes d'autèntiques barbaritats. Vegem els seus trets fonamentals i com van sorgir. ❗ Toca o clica les imatges per veure-les més definides Feixisme i nazisme (o nacionalsocialisme) són dues ideologies germanes amb moltes coses en comú, tot i que també amb certes diferències importants. Malgrat que a vegades s'usen indistintament, cal conèixer bé el seu origen i manera de fer. Totes dues serien protagonistes del començament de la Segona Guerra Mundial . IDEES GENERALS El feixisme i el nazisme estableixen un sol partit que governa sense necessitat d'anar a cap tipus d'eleccions. Els militants i seguidors són incondicionals d'un líder que és el cap del partit i cap de l'estat. Per tant, queden prohibides les activitats i propaganda d'altres agrupacions polítiques i qualsevol crítica cap al sistema totalitari o el partit. A més, l
MÉS INFORMACIÓ

Els cavallers medievals

Imatge
La cavalleria medieval va ser tota una institució que va tenir una gran influència en la literatura gràcies als seus ideals. Tots coneixem la típica figura de cavaller solitari, cortès, de forts principis, que lluitava contra la injustícia i la maldat, acompanyat a vegades d'un fidel escuder. Però, quina és realment la veritat de tot això? En un principi un cavaller era aquell que es podia permetre un cavall, una armadura i armes per servir el senyor d'un castell. En l' època carolíngia , els reis francs recompensaven els seus millors cavallers amb terres. A canvi d'aquestes terres, els cavallers es comprometien a lluitar a les seves ordres sempre que els necessités. Aquesta pràctica es va fer costum posteriorment, introduint-se al sistema feudal i escampant-se per Europa. La figura del cavaller va guanyar molta importància a partir del segle XI, fins a convertir-se en un dret de sang que comportava privilegis. Al voltant del cavaller es va formar un codi de comportam
MÉS INFORMACIÓ

Curiositats sobre les serps

Imatge
Les serps són rèptils sense potes que es troben a tot el món. Són animals carnívors que s'alimenten d'altres animals, com rosegadors, ocells, rèptils i amfibis. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Hi ha més de 3.400 espècies de serps diferents. Les serps més petites del món són les anomenades serps de fil, que només mesuren uns pocs centímetres de llarg i són tan grosses com un espagueti. Per contra, hi ha serps que poden arribar a fer fins a 10 metres de longitud i pesar 100 kg, com el pitó reticulat, considerada la serp més llarga del món. Algunes serps són verinoses, mentre que d'altres no. Les verinoses tenen una glàndula a la boca que usen per inocular verí i paralitzar o matar les seves preses. Hi ha espècies, en canvi, que s'anomenen constrictores, com els pitons, les anacondes i les boes, que fan servir la constricció (l'estrangulament) com a principal forma de matar. Les serps muden la pell periòdicament. Això els ajuda a créixer i a elimi
MÉS INFORMACIÓ

Els maies

Imatge
Els maies van ser un conjunt d'ètnies amb una mateixa cultura que durant segles van ser el poble més avançat de Mesoamèrica. Els seus coneixements, monuments i art encara deixen amb un pam de boca els historiadors i arqueòlegs d'avui dia. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Els maies habitaven principalment les terres de la península de Iucatan i els seus voltants. Ho van fer durant molts segles, tot i que l'època daurada, també anomenada clàssica, va ser entre el segle III i el X de la nostra era. A partir del segle X, tot i que van continuar existint, van quedar sumits en la decadència i l'encallament cultural. Només serien un conjunt de pobles poc rellevants i sota el poder d'altres nacions veïnes. Quan hi van arribar els castellans, al segle XV, els maies no tenien ni un bri de l'esplendor del passat. La designació maia és moderna i prové de la ciutat de Maiapan, la darrera capital d'un regne maia en el període postclàssic. El poble ma
MÉS INFORMACIÓ