EL GAT SABERUT

El genocidi de Ruanda va tenir lloc entre abril i juliol de 1994. Durant cent dies, els hutus van assassinar sistemàticament almenys 800.000 tutsis. Es considera un genocidi perquè l'objectiu era l'extermini total d'un grup específic clarament diferenciat: els tutsis. A més, hi va haver un ús generalitzat de la violència sexual contra les dones, fins i tot menors d'edat. El conflicte es va desencadenar arran de l'assassinat del president ruandès Juvénal Habyarimana, que era hutu, el 6 d'abril de 1994. Aquesta mort va fer esclatar un odi que feia molt de temps que es gestava. La comunitat internacional veuria les matances des de lluny i de forma gairebé impassible. Quan es parla d'hutus i tutsis sovint es diu que són ètnies, però hi ha molt de debat sobre aquesta qüestió, ja que comparteixen la mateixa cultura, religió i llengua, i no és clar que tinguin un origen diferent.  HISTÒRIA PRECOLONIAL Es creu que fa uns 2.000 anys hi va haver una gran expansió de t

Un cop passada la Revolució russa de 1917 i instaurat el règim soviètic, Stalin va decidir una sèrie de mesures que en el cas d'Ucraïna serien molt més dures i cruels. El rampell d'accelerar la industrialització russa a qualsevol preu provocaria la mort de milions de persones. La fi de la guerra civil va deixar una Ucraïna finalment soviètica, però amb ganes de tornar a despertar ràpidament. De seguida va començar un període de renaixement identitari. A Moscou, això no li va agradar gens ni mica.  A partir de 1928, Stalin va perseguir, empresonar i executar els intel·lectuals del món científic i cultural acusant-los de nacionalistes i separatistes. Es va implementar una política russificació que superava els pitjors períodes de l'època tsarista. Però la situació empitjoraria moltíssim amb la gran fam de 1932-1933, coneguda pels ucraïnesos com a Holodomor , que significa literalment 'matar de gana'.  Stalin va decidir col·lectivitzar l'agricultura. Això significa

Capitalisme i socialisme són dos sistemes econòmics que han tingut una gran incidència en la política de finals del segle XIX i de tot el segle XX. Però, de què van exactament? El capitalisme és un sistema econòmic basat en la propietat privada dels factors de producció (terra, capital i treball). En aquest sistema, els individus i les empreses competeixen entre ells per obtenir beneficis. Els preus dels béns i serveis es determinen per l'oferta i la demanda en el mercat. El socialisme , en canvi, és un sistema econòmic basat en la propietat social dels factors de producció. En aquest sistema, els mitjans de producció són propietat de la societat en conjunt, o millor dit de l'estat, i la producció es planifica per satisfer les necessitats de la població. LA BURGESIA Durant la part final de l' edat mitjana i tota l' edat moderna , la burgesia es va consolidar com un poder que topava amb els interessos de la societat estamental de l'Antic Règim, en el qual les class

El sistema bipartidista de la Restauració Borbònica es basava en l'alternança pacífica en el poder dels dos principals partits, el Partit Liberal Conservador i el Partit Liberal Fusionista. Després del fracàs de la Primera República Espanyola (1873-1874), un nou borbó va ocupar el tron: Alfons XII. Així s'iniciava la Restauració Borbònica . Dos anys després es creava la Constitució de 1876 .  La majoria de conservadors es van aliar per crear el Partit Liberal Conservador , liderat per Cánovas del Castillo, mentre que els més progressistes formaven el Partit Liberal Fusionista , liderat per Mateo Sagasta. Entre tots dos van intentar arreplegar totes les tendències polítiques, deixant aïllats els carlins , republicans, socialistes i anarquistes. Els conservadors defensaven una posició més moderada en matèria social i econòmica i donaven suport a la centralització del poder i a l'autoritat de l'Església. Els progressistes, en canvi, defensaven l'ampliació del sufragi,

Les Guerres Carlines van ser una sèrie de conflictes civils que van tenir lloc a Catalunya i Espanya durant el segle XIX, mentre que el liberalisme intentava fer-se lloc en una societat totalment inestable. Com que Ferran VII no tenia fills barons, va decidir abolir la Llei Sàlica (que impedia que una dona regnés), per mitjà de l'anomenada Pragmàtica Sanció (1830). D'aquesta manera, la seva filla Isabel, nascuda pocs mesos després, es convertia en successora. Això no va agradar gens al seu germà, Carles Maria Isidre, que aspirava a ser rei. Tant ell com els seus seguidors consideraven il·legal la Pragmàtica Sanció i estaven decidits a lluitar pels drets successoris de la corona. Quan Ferran VII va morir el 1833, el conflicte va esclatar. Els principals suports de la causa carlina es trobaven a Euskadi, Navarra i les comarques de l'interior de Catalunya, València i Aragó. Ferran VII El 29 de setembre de 1833 Isabel II era proclamada reina, però com que era encara molt peti

Els ibers van ser un conjunt de pobles de branca lingüística no indoeuropea que van viure al llarg de la costa oriental i sud de la península Ibèrica. i en zones de l'interior, durant el primer mil·lenni a.n.e. Van tenir estrets contactes amb grecs i fenicis, cosa que va generar una sèrie de cultures molt enriquides. Amb la conquesta i colonització de la península per part dels romans, van desaparèixer com a cultura diferenciada. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Els pobles que habitaven la península Ibèrica abans de la romanització Els grecs anomenaven Ibèria a tota la costa mediterrània i atlàntica sud de la nostra península i, amb el temps, a la península sencera. La primera vegada que se'n parla dels ibers és en un text sobre geografia descriptiva de la Hispània preromana, anomenat Ora Marítima . Va ser escrit al segle IV a.n.e. pel poeta llatí Ruf Fest Aviè i es va basar en textos més antics, probablement del segle VI a.n.e., que tractaven de les rutes