Entrades

Som-hi!

Què trobaràs en aquest web?

Imatge
Hola, soc  El Gat Saberut! Aquest web funciona com un blog i té dos propòsits principals: 1️⃣ Explicar-te la història de la humanitat, i especialment de Catalunya, de forma amena i senzilla, amb explicacions de context, mapes i cronologies. Tot això evitant un to acadèmic, però mantenint el rigor. 2️⃣ Omplir-te el cap de temes de cultura general que t'ajudaran a descobrir el món en què vius. HA ARRIBAT L'HORA! Les divisions històriques de la història d'Europa i el Pròxim Orient, i que són les tradicionals, són les següents: Edat Antiga  Des de l'aparició de l'escriptura fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, l'any 476. Edat Mitjana  Des del 476 fins a l'arribada de Cristòfor Colom a Amèrica, l'any 1492. Edat Moderna  Des del 1492 fins a la Revolució Francesa, l'any 1789. Edat Contemporània  Des del 1789 fins a l'actualitat. Pel que fa a les dates antigues, faig servir l'expressió a.n.e. (abans de la nostra era) en comptes de ...

La família Roget, els inventors del telescopi

Imatge
La tradició diu que l'inventor del telescopi va ser Hans Lipperhey, el primer en intentar patentar-lo el 2 d'octubre de 1608, però la història ha demostrat que en realitat aquest mèrit recau en la família Roget, establerta entre Barcelona i Girona. A l'octubre del 1608, almenys dos holandesos van reclamar ser els pares del telescopi: Hans Lipperhey i Jacob Metius. Tots dos fabricants de lents. Davant d'un cas estrany i per manca de proves, les autoritats els van denegar la patent, però van usar Lipperhey per fabricar altres versions del telescopi. L'aparell servia per veure de lluny, a una distància més que considerable, no per corregir la visió. Això era una cosa totalment innovadora. Girolamo Sirtori, un científic milanès, va aconseguir un d'aquests aparells i, mentre viatjava per Catalunya l'any 1609, es va reunir amb Joan Roget, un vell fabricant d'ulleres de Girona. Aquest home atrotinat per l'edat havia tingut un germà gran a Barcelona, mort l...

La colonització espanyola de Guinea

Imatge
La Guinea espanyola és la colònia oblidada de la qual gairebé mai se'n parla. La seva història guarda una conquesta lenta, una resistència persistent i una colonització i explotació extrema que marcaria la seva identitat per sempre. Entre 1885 i 1968, Espanya va bastir a Guinea un sistema colonial que combinava l’ambició comercial amb la missió evangelitzadora, tot sotmetent els pobles natius a un règim paternalista i explotador. Aquesta és la història d’una colonització feta amb creus, fusells i plantacions de cacau, que encara avui ressona en la memòria guineana, i que sovint ha passat desapercebuda als llibres d’història. PRESÈNCIA I COLONITZACIÓ ESPANYOLA ENTRE 1778 I 1936 Realment, la presència espanyola a Guinea es va iniciar el 1778, quan Portugal va cedir a Espanya, per mitjà dels tractats de Sant Ildefons (1777) i El Pardo (1778), les illes de Fernando Poo (avui Bioko) i Annobon, a més de la franja costanera que va des del riu Níger fins al riu Ogooué, on hi havia també al...

Les Guerres de l'Opi

Imatge
Les Guerres de l'Opi van ser dos conflictes armats entre la Xina i la Gran Bretanya a mitjans del segle XIX. Els britànics volien forçar la Xina perquè obrís de bat a bat el seu comerç d'importació i, com que no ho aconseguien i necessitaven plata urgentment, van convertir els xinesos en drogoaddictes per mitjà del tràfic il·legal d'opi. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides En aquella època, la Xina estava governada per la dinastia Qing, d'origen manxú, la darrera dinastia imperial. Els manxús havien sigut una confederació de tribus que en el passat eren coneguts amb el nom de jurtxets. El 1644 havien derrocat la famosa dinastia Ming.  Els Qing van expandir els seus dominis fins a Taiwan, Tibet i Mongòlia. La Xina tenia una economia tancada i autosuficient, que només mantenia algunes relacions comercials amb Europa per mitjà de l'Imperi Britànic. Els xinesos exportaven a través del port de Canton (Guangzhou) grans quantitats de te (n'eren els p...

El gran terratrèmol de Lisboa del 1755

Imatge
A mitjan segle XVIII, Lisboa era una de les ciutats més pròsperes i opulentes d’Europa, però un gran terratrèmol deixaria la ciutat gairebé ensorrada del tot. Aquesta és la història d'una de les pitjors catàstrofes de l'edat moderna. Capital d’un imperi colonial que s’estenia per Amèrica, Àfrica i Àsia, Lisboa rebia enormes quantitats d’or i riqueses, sobretot del Brasil, fet que finançava una vida cortesana fastuosa i la construcció de magnífics edificis. Els viatgers de l’època quedaven meravellats davant dels palaus, les esglésies replenes de joies i art, i els nous monuments que reflectien l'esplendor lisboeta. Però tot canviaria l'1 de novembre del 1755, quan un terratrèmol va sacsejar la ciutat i commocionar el món sencer, marcant un abans i un després en la història portuguesa. Bona part de la ciutat quedaria en runes. LISBOA A MITJANS DEL SEGLE XVIII La Lisboa de mitjans del segle XVIII vivia un moment d’esplendor gràcies a l’impuls econòmic colonial. Portugal, ...

Martí Luter i la Reforma Protestant

Imatge
El 1517 Martí Luter va iniciar un moviment religiós que va donar lloc a la divisió del catolicisme i al sorgiment de nombroses esglésies anomenades protestants . Luter va néixer a la ciutat alemanya d'Eisleben (Saxònia) l'any 1483 en un ambient humil, però no pobre. Els seu pare, Hans Luther, posseïa diverses mines de coure, i la seva mare, Margarethe Lindemann, era filla d'una família de comerciants. El seu pare pensava que, si el fill tenia una bona educació, podria arribar a ser advocat i ascendir en la jerarquia social a una posició més elevada. Esperonat per ell, Luter va entrar a la universitat d'Erfurt el 1501, amb 17 anys. Malauradament, tenia dificultats en els estudis i va abandonar la carrera de dret, que finalment consideraria sense sentit. Es va interessar en la filosofia, però no la trobava satisfactòria i topava amb les seves creences bàsiques sobre Déu. Al juliol del 1505 la vida de Luter va canviar dràsticament. Enmig d'una forta tempesta, un llamp ...

La Cort Comtal i l'Assemblea de Pau i Treva de Déu

Imatge
Quan Catalunya agafava forma, es va veure la necessitat de crear dues institucions, la Cort Comtal i l'Assemblea de Pau i Treva de Déu, que significarien l'origen del parlamentarisme català, un dels primers del continent europeu. LA CORT COMTAL L’ambient és greu però viu, carregat d’una barreja de fum de torxes i encens, ja que una part de la sala està il·luminada per brases i espelmes. De tant en tant, el so d’un pergamí que es desplega, una veu que s’alça amb reverència o el so d’un calçat sobre pedra trenquen el silenci. Alguns murmuris entre nobles, altres assentint amb el cap, i el comte que escolta i, quan ho creu convenient, pren la paraula amb autoritat. Es discuteixen qüestions de justícia feudal, creació de lleis, concessions de terres, drets sobre camins o ponts, recaptació d’imposts, aliances matrimonials, conflictes entre vassalls o una futura campanya militar.  Cort Comtal (IA) La Cort Comtal, l'òrgan de govern del comte, es va formar vora l'any 1000, en è...

Curiositats dels orígens del RCD Espanyol

Imatge
Un equip que compta només amb un 3% de seguidors del total dels futbolers de Catalunya, però capaç d'aixecar tanta passió com polèmica. Parlem del RCD Espanyol. Com es va crear aquest equip i com va evolucionar durant les seves primeres dècades d'existència? El 1897 un grup d'universitaris barcelonins de famílies molt acomodades van crear la Sociedad Gimnástica Española , dedicada a la pràctica de diversos esports. El grup estava encapçalat per Àngel Rodríguez, fill de l'andalús Rafael Rodríguez Méndez, catedràtic de la Universitat de Barcelona. El 1900, davant l'esclat del futbol a la ciutat, van crear la Sociedad Española de Foot-ball . Després de jugar alguns partidets de prova, el 3 de gener de 1901 es va crear la primera Junta Directiva formada per Àngel Rodríguez (president), Jordi Serra Serra (vicepresident), Antoni Ros Vila (secretari), Octavi Aballí Aballí (tresorer), i els vocals Enric Montells Gatell, Telesforo Álvarez Quevedo i Marcel·lí Martino Arroyo. ...

La Marxa sobre Roma

Imatge
La Marxa sobre Roma va ser una manifestació organitzada pels feixistes italians que tindria el seu clímax entre el 27 i 28 d'octubre de 1922 amb l'objectiu de donar un cop d'estat i establir per la força la seva ideologia. Inicialment, Mussolini era socialista, republicà i ateu, però va anar modelant la seva ideologia de forma oportunista. Com que veia que els socialistes italians no serien capaços de fer una revolució com la de Rússia (1917), va començar a abandonar els seus ideals de jove. El 23 de març de 1919 va fundar els Fasci Italiani di Combatitimento , una organització formada per veterans de la Primera Guerra Mundial amb un sentiment extremadament nacionalista. Tot i que Itàlia formava part del bàndol vencedor, havia patit dures derrotes al camp de batalla i no havien aconseguit quedar-se territoris que sentien seus, com Ístria, una península de la mar Adriàtica que avui està repartida sobretot entre Croàcia i Eslovènia. A aquells primers anys de postguerra se...