Entrades

Som-hi!

Introducció

Hola, soc El Gat Saberut  (bé, en realitat em dic Marc, però m'agraden molt els gats i sempre m'han dit que soc una mica saberut, per tant...) El meu propòsit és explicar-te la història d'una manera atraient, amena i rigorosa. La idea és que puguis entendre el perquè de les coses i no només saber dates i noms estranys. Faré servir explicacions de context, mapes i cronologies. Aquest serà un espai molt especial en què serà possible satisfer la teva curiositat i aprendre de tot el que ens ha passat des del començament de la història fins ara. Aquest web està pensat principalment per a aquells que comencen a desenvolupar curiositat per la temàtica històrica i que encara pateixen amb articles espessos, plens de dates, noms i detalls enrevessats .  ❗Aquest web està en procés de creació de contingut base, que constarà dels principals temes per ordre cronològic. Desprès, començaré amb temes aleatoris més concrets. Paciència! Però, abans de començar, cal que tinguis en compte algu

Els cassites

Imatges
Els cassites van ser un poble d'origen desconegut que va establir una dinastia a Babilònia que va durar quatre segles. Sense gaires pretensions expansionistes, van assolir una estabilitat i prosperitat encomiables gràcies a la seva manera d'integrar-s'hi i respectar la població nativa. Després del saqueig de la Babilònia amorrita per part dels hitites vora l'any 1595 a.n.e., la ciutat va quedar buida de poder. Això va ser aprofitat pel País de la Mar (un petit regne del qual se sap poc situat a les desembocadures del Tigris i l'Eufrates), que va intentar consolidar-hi una dinastia pròpia, però sense èxit. Els cassites, que feia temps que pul·lulaven per la regió, els van fer fora i s'hi van quedar.  El terme cassita ve de l'accadi  kassu , que era la llengua franca de tot Mesopotàmia en aquella època. En canvi, sembla que a si mateixos també es deien galzu . Els cassites eren pastors de les muntanyes que es dividien en cases patriarcals i que tenien un rei.

Els hurrites

Imatges
Després de voltar per diferents zones al nord de la conca mesopotàmica a finals del tercer mil·lenni a.n.e., els hurrites es van assentar principalment a les vores del riu Khabur, un afluent de l'Eufrates, i entre el Khabur i el Tigris. Des d'allà, aquest poble va consolidar el seu poder fins a rivalitzar amb els hitites, assiris i egipcis. El mot hurrita sembla derivar de l' accadi hurri , que denota la seva procedència ( matí o est ) des del punt de vista accadi. Fins ara no s’han trobat fonts natives per a la història d'aquest poble. El que sabem es basa principalment en fonts assíries, hitites i egípcies , així com inscripcions de llocs propers a Síria. Sovint ni tan sols és possible establir la sincronia entre els governants de diferents regnes i ciutats hurrites, i encara menys donar dates absolutes. En canvi, tenim molta informació tècnica sobre l'agricultura i el paisatge agrícola de la regió, que va des de la tipologia de camps i cultius, fins a la forma

L'Epopeia de Gilgameix

Imatges
El Poema de Gilgameix (Guilgameix) està compost de dotze tauletes en què el protagonista apareix com un heroi mític, a qui la tradició li atribueix la construcció de les muralles d'Uruk.   Els sumeris transmetien de forma oral una sèrie de relats, poemes i cançons, que tenien un mateix denominador comú: el rei d'Uruk, Gilgameix. En un moment indeterminat, els escribes van començar a deixar-los escrits i a fer-ne còpies, afegint-hi detalls nous fins a completar una història al voltant d'aquest personatge. Hi ha diferents versions d'aquest conjunt final de poemes, encara que només se n'han reconstruït dos parcialment, per la qual cosa es consideren versions principals. Hi ha una versió redactada pels volts del 1800 a.n.e. trobada a la ciutat de Nippur, i una altra més tardana compilada al voltant del 1200 a.n.e. i que va aparèixer a les restes de la biblioteca d'Assurbanipal de Nínive, un rei que va governar Assíria al segle VII a.n.e. i que es va entestar en aple

Els hitites

Imatges
Els que avui coneixem com a hitites, van ser un poble que va formar un regne molt fort a Anatòlia (actual Turquia), entre els segles XVII i XII a.n.e., des d'on van estendre el seu domini durant cinc segles. La península d'Anatòlia estava esquitxada de petits regnes que en molts casos van ser dominats pels hitites o que, com a mínim, n'eren tributaris. Vora l'any 1800 a.n.e., un conjunt de tribus amb llengües indoeuropees es va assentar a Anatòlia, on sembla que ja hi havia un poble que era conegut pels assiris com a Hatti, que habitava al voltant d'Hattusa, la seva capital. Aquests habitants d'Hatti no eren de llengua indoeuropea i uns segles abans van contenir un atac de l'accadi Sargon , que no va poder envair la ciutat. Els acabats d'arribar, però, van formar petits regnes o ciutats-estat, i alguns d'ells van absorbir la població d'Hatti. No sabem si va ser una assimilació pacífica o forçosa, però la llengua que es va imposar va ser indoeurop

Els egipcis

Imatges
Els egipcis van ser un poble que va habitar les vores del riu Nil i que va desenvolupar una societat força tancada i conservadora, amb uns trets propis molt particulars que fan d'ella la civilització antiga més misteriosa i atraient per a molts. Juntament amb els sumeris, els egipcis van ser pioners en organitzar una vida urbana i crear un sistema d'escriptura propi. Va ser al tercer mil·lenni a.n.e. quan la societat egípcia va començar a consolidar-se. Les úniques zones de l'antic Egipte o no hi havia desert eren les més properes a les vores del riu Nil. Els seus marges, per contra, eren d'una terra molt productiva gràcies a les inundacions anuals del riu, que la deixaven en un estat òptim per ser conreada. De fet, no calia construir-hi canals ni sistemes de regadiu molt complexos, com passava a Mesopotàmia. Per això, en aquests marges s'hi construïen les ciutats i els pobles, perquè el Nil era la principal font de vida dels egipcis.  Cap a finals de l'estiu, e