El Gat Saberut

Quan parlem de dates, fem servir el sistema anno domini  amb dues expressions: abans de Crist (aC) i després de Crist (dC). Per tant, usem el naixement de Jesucrist com a punt de referència per comptar cap endavant o cap enrere. Això vol dir que Jesucrist va néixer l'any 1? Vegem-ho! Curiosament, Jesucrist no va néixer l'any 1, sinó abans. Els experts situen el seu naixement entre el 2 i el 7 abans de Crist (o abans de la nostra era). Com és possible aquesta paradoxa?  Al començament de l' edat mitjana (segle VI), Egipte  formava part de l' Imperi Romà d'Orient . Els cristians egipcis (anomenats coptes) solien comptar els anys partint del govern de Dioclecià (284-305), un antic emperador romà d'occident . Dioclecià havia reformat de dalt a baix l'administració imperial i havia perseguit durament els cristians. Així que els cristians egipcis, que necessitaven un sistema per calcular les seves festes, feien servir l'any 284 com a punt de referència. Aques...

Durant la festa de Nadal del 1914 va passar un fet extraordinari que encara avui dia és recordat amb admiració. Una treva espontània i sense precedents entre enemics. Feia pocs mesos que havia esclatat la Primera Guerra Mundial . Els camps de Flandes (Bèlgica) estaven travessats per trinxeres on lluitaven britànics, francesos i belgues contra els alemanys. Els dos fronts es trobaven a uns 250 metres, tot i que sovint la distància era molt més curta, i la situació era força complicada. La zona era propensa a les inundacions i durant el mes de desembre havia plogut força. La boira era persistent i feia molt de fred. Així que durant dies la intensitat dels enfrontaments va disminuir, com si tots dos bàndols així ho volguessin. Els soldats van començar a sortir de les trinxeres per fer reparacions o per ajudar els equips que portaven aliments. En alguns casos s'especificava l'alto el foc per recollir i enterrar soldats caiguts. A poc a poc s'estava creant una atmosfera idònia ...

A finals del segle XIX, la regió sud-africana estava colonitzada per britànics i neerlandesos. Durant les Guerres Bòers (1880-1881 i 1899-1902), tots dos poders colonials van lluitar entre si per aconseguir la supremacia. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides El 1652  el neerlandès Jan van Riebeeck i altres treballadors de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals van ser enviats a l'extrem sud de l'Àfrica per establir un port que servís d'enllaç per als vaixells que viatjaven a les colònies dels Països Baixos (que rebien el nom de Províncies Unides). Aquestes colònies situades entre l'Índic i el Pacífic eren conegudes com les Índies Orientals Neerlandeses. L'establiment del port va ser un èxit i donaria lloc a la Ciutat del Cap. Aquest era un indret important des del punt de vista marítim perquè era zona de pas entre l'oceà Atlàntic i l'Índic. Els Països Baixos van fomentar ràpidament l'arribada de colons, entre els quals hi havia...

Des de quan fem servir el topònim Palestina per anomenar la regió de l'antic Israel? Podem dir que Jesucrist era palestí? Descobrim-ho! En el primer segle, en època de Jesucrist, no existia cap regió anomenada Palestina. Hi havia dues províncies romanes: Judea i Síria, governades directament per Roma . A més, hi havia la Decàpolis, una lliga de ciutats hel·lenístiques dependents de Síria. I també territoris com Galilea, Perea i la Gaulanítida governats pels fills d'Herodes el Gran, fidels a Roma. Per últim, els nabateus tenien al sud un regne independent de Roma. No es troba ni en la documentació romana ni com a part de la seva administració l'ús de Palestina. Ni tan sols la gent comú usava aquest terme. L'actual Palestina en temps de Jesucrist D'on ve aleshores el nom de Palestina? Originalment, els hebreus ( antics israelites ) anomenaven Pélešet a la franja costanera on vivien els filisteus. Quan els filisteus van desaparèixer com a poble, entre els segles VI...

Fer cagar el tió és un costum que sorprèn moltíssim la gent que visita Catalunya i que ho veu per primera vegada. Quin és l'origen d'aquesta curiosa i escatològica tradició? La paraula tió , d'origen llatí, tenia el significat de 'tros de tronc per cremar a la llar' o 'torxa'. El costum actual de fer cagar el tió és pròpia de Catalunya i alguns pobles d'Aragó, i té el seu origen en les tradicions paganes de la zona d'abans del cristianisme. Tot i la manca de proves documentades, els experts poden seguir la pista dels orígens del costum de fer cagar el tió, de la mateixa manera que és possible saber quines són les arrels de molts costums nadalencs que provenen d'èpoques precristianes. La veneració de troncs ja existia abans del cristianisme en diferents regions. El costum del tió català va començar segurament a la regió pirinenca, incloent alguns pobles de l'actual Aragó. Amb la repoblació dels comtats catalans amb gent de les muntanyes, la tr...

Des de fa segles els cristians celebren Nadal cada any. Però, quin origen té realment aquesta festa. La resposta et deixarà bocabadat. Descobreix-la! Cada desembre, el món s'il·lumina amb llums de colors, pessebres i arbres decorats. Les famílies es reuneixen, es fan regals, i per un moment sembla que la vida adquireix un color especial, enmig del fred de l'hivern. La festa de Nadal és de les més antigues encara present a la societat occidental i cristiana. Tan antiga que amaga un origen ple de rituals ancestrals i pagans de diferents pobles. És una festa que no va néixer en un sol dia, sinó que és el resultat de segles d'història i del desig humà de trobar llum enmig de l'època més fosca de l'any. Tot plegat gràcies a una autèntica operació de màrqueting de l'Església primitiva, que havia de competir amb banquets pagans, herois mitològics i costums fortament arrelats. Nadal és una festa basada en el paganisme europeu. De fet, les dues celebracions que van assen...

Entre el 1200 i el 1000 a.n.e. les societats de la Mediterrània oriental i el Pròxim Orient van patir un trasbals general per causes desconegudes.   El col·lapse de l’edat del bronze és un dels episodis més fascinants (i encara debatuts) de la història antiga. Cap al 1200 a.n.e., diverses civilitzacions pròsperes de la Mediterrània oriental i del Pròxim Orient van entrar en crisi gairebé alhora. Ciutats cremades, palaus abandonats, xarxes comercials trencades i fins i tot la desaparició d’alguns pobles sencers, són el resultat d'un període que encara no entenem del tot. Durant segles, el món que havia funcionat amb una sorprenent interconnexió es va ensorrar. UN MÓN ANTIC MOLT CONNECTAT Abans del col·lapse, l’edat del bronze tardana era una època d’intensa globalització antiga. Entitats com Micenes , l’ Imperi hitita , Egipte , les ciutats cananees del Llevant o els centres comercials de Xipre i Ugarit estaven units per rutes comercials marítimes i terrestres. El bronze, una b...

A la Barcelona del segle XIX, quan la universitat era un espai reservat només per als homes, una dona va desafiar normes, prejudicis i traves legals per poder estudiar i exercir Medicina: Dolors Aleu i Riera. Coneguem-la! En la segona meitat del segle XIX, estudiar Medicina sent dona no era només una raresa: era un desafiament directe a les normes socials, acadèmiques i legals del moment. En aquest context hostil, ple de traves i mirades desconfiades, una dona va decidir no fer-se enrere. El seu nom era Dolors Aleu i Riera, i amb constància, intel·ligència i coratge va obrir una escletxa per on, amb el temps, passarien moltes altres. Aleu va néixer a Barcelona el 7 d’abril de 1857, en una família benestant. El seu pare, doctor en Farmàcia, era també una figura política rellevant, ja que havia estat cap de la policia municipal, tinent d’alcalde de Barcelona i governador general de Catalunya. Aquest entorn més la seva ferma voluntat li va permetre accedir a una educació que, en aquell mo...

En la segona meitat de l'edat mitjana, Catalunya va ser capaç de fer-se un lloc en el comerç mediterrani competint cara a cara amb les repúbliques italianes. Explorem com Barcelona es va convertir en una potència comercial i naval malgrat tenir-ho tot en contra. A principis del segle XI, el comerç mediterrani estava controlat per diverses potències. A la part oriental destacava Constantinoble, capital de l' Imperi Romà d'Orient , i també el Califat Fatimita d'Egipte. A la part occidental, en canvi, el domini era dels omeies del Califat de Còrdova, amb una presència cada cop més gran de les repúbliques italianes (Gènova, Venècia i Pisa). Ningú esperava que Barcelona comencés un període de prosperitat que la portés a presentar-se com a nova protagonista. BARCELONA, UNA POTÈNCIA EMERGENT  Al segle XI Barcelona estava governada per comtes enèrgics i bel·licosos, que gaudien d'assaltar les terres d'al-Àndalus en la recerca de botí. Cal destacar la famosa expedició ...