El Gat Saberut

El 14 d'octubre del 1066 es lliurava la batalla de Hastings entre l'exèrcit del duc Guillem de Normandia i l'exèrcit anglès del rei Harold. Amb la derrota dels anglesos, el camí quedaria obert perquè Guillem assumís el tron d'Anglaterra. L'era anglo-normanda naixia. El 5 de gener del 1066 moria sense descendència el rei anglès Eduard el Confessor, fet que va desencadenar una crisi successòria sense precedents. Eduard no havia deixat cap hereu directe, de manera que diversos aspirants es van llançar a reclamar el tron. El candidat anglès era Harold Godwinson, el poderós comte de Wessex i cunyat d'Eduard, qui va ser coronat rei d’ Anglaterra poc després de la mort d’aquest. Ara bé, la seva sobtada proclamació no acontentaria els altres pretendents. Des de Normandia, el duc Guillem, cosí llunyà d'Eduard el Confessor, afirmava que el difunt rei li havia promès la corona feia anys i que el propi Harold havia jurat respectar aquesta successió. Els normands eren d...

La seva geografia, plena de riquesa natural, i la seva posició geogràfica, al costat d'Europa, han fet de l'Àfrica una víctima idònia de l'ambició desmesurada de les principals potències industrials europees.  ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Podem ben dir que al llarg de la història contemporània els africans no han pogut gaudir gens de les seves riqueses. Vegem què hi havia a l'Àfrica abans de l'arribada massiva d'europeus amb els seus exèrcits i com va anar la seva colonització. ÀFRICA ABANS DE LA COLONITZACIÓ   Fins al segle XIX, l'Àfrica estava dominada per nombrosos estats d'origen tribal. Aquests solien ser monarquies basades en llinatges familiars molt antics i en una situació molt retardada en comparació als països europeus. En molts casos simplement eren tribus esquitxades pel territori amb una jerarquia molt bàsica. I, en general, les fronteres eren flexibles i permeables. De fet, només hi havia quatre estats mínimament mo...

El 10 d'octubre del 732, en un punt indeterminat entre les ciutats de Tours i Poitiers, dues civilitzacions es van mirar als ulls en un enfrontament èpic. D’una banda, els exèrcits musulmans d'al-Àndalus, que després d’haver travessat els Pirineus avançaven implacables pel cor de la Gàl·lia. De l’altra, els francs liderats per Carles Martell, un estrateg que estava destinat a fer història. Però, què va passar realment en aquella batalla? La batalla de Poitiers (també anomenada batalla de Tours) va ser un xoc entre dos mons i entre dues visions de la fe, el poder i la cultura. La tradició explica que un mur humà de soldats francs dirigits per Carles Martell, amb escuts i destrals, van aturar la cavalleria més temuda de l'època, encapçalada per Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí, valí d'al-Àndalus. La victòria franca no només frenaria l'avanç musulmà a Europa, sinó que consolidaria la fe cristiana al continent i facilitaria el sorgiment del poder carolingi. Què n'hi ha de c...

El 1914 va esclatar la pitjor guerra de la història de la humanitat fins aleshores. Uns 70 milions de soldats de desenes de països hi van lluitar, dels quals 20 milions van quedar ferits i 10 milions més no van tornar vius a casa. També uns 7 milions de civils van morir durant els combats. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Les raons d'aquest conflicte van tenir a veure amb les rivalitats econòmiques i colonials de les principals potències europees del moment, i els conflictes generats per les reivindicacions nacionalistes d'altres pobles. A la Primera Guerra Mundial, o Gran Guerra, s'hi van enfrontar dos blocs de països amb aliances des de feia temps: el bloc de la Triple Entesa (França, Regne Unit i Rússia, que rebrien l'ajuda d'altres països europeus i dels Estats Units , tots anomenats "els aliats") i el bloc de les "potències centrals" de la Triple Aliança ( Alemanya , l'Imperi Austrohongarès i Itàlia , amb el supor...

Després de la Segona Guerra Mundial , Europa va quedar dividida en dos blocs, un capitalista i l'altre comunista. Alemanya i la seva capital Berlín, també. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Quan Alemanya es va rendir, les principals potències aliades (Estats Units, Regne Unit, França i la Unió Soviètica) van decidir dividir el país en quatre zones autònomes d'ocupació, cada zona sota l'administració d'una d'elles. Com que Berlín estava a la regió soviètica, també es va dividir en quatre zones. El 23 de maig de 1949, les zones ocupades pels països occidentals es van unir per fundar la República Federal d'Alemanya (RFA) o Alemanya Occidental. El 7 d'octubre del mateix any, l'URSS va respondre fundant la República Democràtica d'Alemanya (RDA) o Alemanya Oriental. En el cas de la capital, Berlín, la secció pertanyent a la RFA va quedar totalment envoltada per territori de la RDA, com si fos una illa. Divisió d'Alemanya després de...

La tradició diu que l'inventor del telescopi va ser Hans Lipperhey, el primer en intentar patentar-lo el 2 d'octubre de 1608, però la història ha demostrat que en realitat aquest mèrit recau en la família Roget, establerta entre Barcelona i Girona. A l'octubre del 1608, almenys dos holandesos van reclamar ser els pares del telescopi: Hans Lipperhey i Jacob Metius. Tots dos fabricants de lents. Davant d'un cas estrany i per manca de proves, les autoritats els van denegar la patent, però van usar Lipperhey per fabricar altres versions del telescopi. L'aparell servia per veure de lluny, a una distància més que considerable, no per corregir la visió. Això era una cosa totalment innovadora. Girolamo Sirtori, un científic milanès, va aconseguir un d'aquests aparells i, mentre viatjava per Catalunya l'any 1609, es va reunir amb Joan Roget, un vell fabricant d'ulleres de Girona. Aquest home atrotinat per l'edat havia tingut un germà gran a Barcelona, mort l...

La Guinea espanyola és la colònia oblidada de la qual gairebé mai se'n parla. La seva història guarda una conquesta lenta, una resistència persistent i una colonització i explotació extrema que marcaria la seva identitat per sempre. Entre 1885 i 1968, Espanya va bastir a Guinea un sistema colonial que combinava l’ambició comercial amb la missió evangelitzadora, tot sotmetent els pobles natius a un règim paternalista i explotador. Aquesta és la història d’una colonització feta amb creus, fusells i plantacions de cacau, que encara avui ressona en la memòria guineana, i que sovint ha passat desapercebuda als llibres d’història. PRESÈNCIA I COLONITZACIÓ ESPANYOLA ENTRE 1778 I 1936 Realment, la presència espanyola a Guinea es va iniciar el 1778, quan Portugal va cedir a Espanya, per mitjà dels tractats de Sant Ildefons (1777) i El Pardo (1778), les illes de Fernando Poo (avui Bioko) i Annobon, a més de la franja costanera que va des del riu Níger fins al riu Ogooué, on hi havia també al...