El Gat Saberut

La República Espanyola va tenir dues etapes, totes elles plenes d'incertesa, tensió i esperança. Aquesta és la seva història. Tant la primera com la segona República Espanyola van néixer en una societat profundament dividida. Els seus impulsors aspiraven a convertir Espanya en un estat democràtic, laic i modern. Les reformes despertaven grans esperances entre amplis sectors de la població, però també una forta oposició entre grups que veien amenaçats els seus interessos o les seves conviccions. Aquesta creixent polarització política i social, agreujada per la crisi econòmica internacional dels anys 30 i la radicalització ideològica que afectava bona part d'Europa, acabaria desembocant en la Guerra Civil Espanyola el 1936. LA PRIMERA REPÚBLICA (1873-1874) Durant bona part del segle XIX, Espanya va ser una monarquia que patia una gran inestabilitat política, amb conflictes civils, pronunciaments militars, canvis de règim i constants crisis de govern. L'exèrcit tenia un prota...

El 1936 Espanya es trencava en dues meitats incapaces de conviure. Un cop d'estat contra la Segona República resultava en una cruenta guerra civil plena de tragèdia i terror. La Guerra Civil Espanyola seria una lluita entre la legitimitat democràtica i l'ordre dictatorial. Coneguem-ne la seva història! ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Entre el juliol del 1936 i l'abril del 1939, l'estat espanyol va quedar dividit en dos bàndols que es van enfrontar en una guerra especialment dura, tant als camps de batalla com a la rereguarda. El conflicte va provocar centenars de milers de morts, una destrucció enorme, un exili massiu i l'inici d'una dictadura que es prolongaria durant 40 anys. La Guerra Civil Espanyola no va ser un conflicte entre la dreta i l'esquerra política, sinó més aviat entre republicans i antirepublicans, o, si volen precisar més, entre els defensors de la legalitat de la República i els que la volien destruir. Això es deu a la...

La independència d’Irlanda no va ser un fet puntual, sinó el resultat d’un procés llarg i complex que es va accelerar a inicis del segle XX. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides La independència d'Irlanda és un dels processos històrics més complexos de l'Europa contemporània. Té arrels profundes que combinen política, religió, identitat nacional i dominació colonial. Però, per entendre’l bé, cal remuntar-nos primer a molt abans del segle XX. LA IRLANDA MEDIEVAL Al segle X, Irlanda era una terra fragmentada políticament, molt rural i marcada per la convivència entre la cultura gaèlica tradicional i la influència creixent dels vikings a la costa. No existia un estat unificat, sinó una complexa xarxa de regnes, aliances i rivalitats. La població vivia principalment dispersa en petits assentaments. Els nuclis urbans eren escassos i petits. Durant segles, els irlandesos havien viscut en comunitats agrícoles dedicades al cultiu de cereals, la ramaderia bovina i l...

La Renaixença va ser un moviment que va enfortir l'ús de la llengua i cultura catalanes sobretot durant la segona meitat del segle XIX.  Des del segle XVI fins al XIX, la producció de literatura culta en català no va tenir gaire projecció pública, raó per la qual se'n parla d'aquesta època amb el nom de Decadència . Això va ser perquè el castellà va tenir una època de més esplendor, sobretot al segle XVII, fet que va ocasionar la moda literària d'usar aquesta llengua en comptes del català. A més s'hi afegia una empenta castellanitzadora de la monarquia, que volia imposar Castella com a centre polític peninsular.  Ara bé, la llengua clarament majoritària de la població de Catalunya encara era el català, per tant, totes les manifestacions adreçades a ella es feien en aquest idioma, com teatres, fullets polítics, catecismes, etc. El castellà se sentia tan sols als sectors propers a la cort reial i en boca dels funcionaris i soldats.  Amb l' entrada dels Borbons a ...