Per què els catalans canvien de llengua i com solucionar-ho

Article fet en col·laboració amb Parla Catalana.

Qualsevol persona que arribi a Catalunya i tingui la voluntat d'aprendre la llengua pròpia del país es trobarà amb una pega important: pocs catalans se li adrecen en català. A més, s'adonarà que fins i tot els catalans canvien al castellà amb persones que entenen el català. Aquesta anomalia té diverses raons i és un problema a l'hora de fer una cosa que hauria de ser molt senzilla i natural: viure en català a Catalunya.

Si fem un tast d'història, de seguida ens adonem que els catalans han estat mal mirats pels castellans/espanyols durant segles. Els catalans sempre han volgut fer les coses a la seva manera, immersos en el comerç mediterrani durant l'edat mitjana, en la lluita per garantir les seves institucions i sobirania durant l'edat moderna i implicant-se de ple en la revolució industrial a l'edat contemporània. Aquests trets diferencials respecte a bona part de la resta de la península, units a la persistència en la llengua i cultura pròpies, han fet dels catalans un blanc fàcil de crítica i prejudicis.

Quan Barcelona va ser conquerida pels Borbons (per Felip V de Borbó, més concretament) després d'un llarg i dur setge, Catalunya va perdre tot el seu autogovern i totes les seves institucions. Amb els Decrets de Nova Planta passava a regir-se per les lleis castellanes. Des de llavors, el castellà es va anar imposant per llei en multituds d'àmbits. Alguns exemples d'això són els següents:

1715 La Consulta del Consell de Castelles escriu que a l'aula no hi ha d'haver cap llibre en català, i hi afegeix que s'ha d'esborrar de la memòria dels catalans tot allò que pugui conformar-se amb les seves abolides constitucions, usatges, furs i costums.

1799 Reial cèdula que prohibeix "representar, cantar y bailar piezas que no fuesen en idioma castellano". 

1801 Manuel de Godoy obliga que a cap teatre no es representi cap obra que no sigui en castellà.

1821 El Pla Quintana obliga a fer servir el castellà al sistema escolar. 

1837 Un edicte reial imposa càstigs als infants que parlen català a l'escola.

1838 Es prohibeix que els epitafis dels cementiris siguin en català.

1881 Llei d'enjudiciament civil que prohibeix l'ús del català al jutjat.

1896 La Dirección General de Correos y Telégrafos prohibeix parlar en català per telèfon a tot l'estat espanyol.

1923 Reial decret que prohibeix l'ús del català en actes oficials i obliga a portar tots els llibres i registres oficials en castellà.

 1924 Per Reial Ordre espanyola, se sancionaran els mestres que ensenyin en català.

1926 Reial decret que criminalitza a qui es resisteixi passivament a utilitzar el castellà i pena de "arresto mayor a prisión correccional" per a qui usi un idioma diferent de l'espanyol.

Amb tot, durant el segle XIX es va produir la Renaixença, un moviment cultural que buscava fer del català un altre cop una llengua literària i de cultura. La voluntat de la majoria era de voler fer servir la llengua pròpia amb naturalitat. I la llengua de la majoria era el català.

Durant el franquisme ja sabem com va anar la cosa. Fins i tot hi havia por de parlar català amb desconeguts, per si de cas eren funcionaris o fidels del règim que et poguessin buscar algun tipus de problema. A més, es va consolidar la idea que parlar català davant d'un castellà o adreçant-se a ell era de mala educació.

Per causa de tot plegat, avui dia els catalans tenen el costum implantat al cervell de canviar de llengua quan la resposta que reben és en castellà. Pensen que és de mala educació no fer-ho i per part d'alguns sectors castellans encara reben tal acusació. Això, per extensió, fa que s'adrecin a algunes persones directament en castellà si sospiten que han vingut de fora del país.

Aquesta situació genera la bestiesa següent: un catalanoparlant no pot viure en català les 24 hores a Catalunya, mentre que un castellanoparlant sí que ho pot fer. I en la majoria de casos, la part de temps que ho aconsegueix, fora de l'àmbit domèstic, és més aviat petita.

Se sap i es comprova que moltes persones arribades a Catalunya, i que fa dècades que hi viuen, no han fet gaire o cap esforç per aprendre català, tot i que l'entenen força bé. Una unió dels factors esmentats fins ara també fa possible que els nouvinguts avui dia no vegin la necessitat d'aprendre català, i que fins i tot vegin aquesta llengua com una nosa.

La realitat és que els catalans s'enfronten amb una sèrie de prejudicis propis i prejudicis d'altres persones del seu voltant. Arribats a aquest punt, es presenten situacions anòmales en la vida diària d'un catalanoparlant. No ser atès en català en una botiga, en un supermercat, per una companyia, empresa, etc, és habitual, mentre que un castellanoparlant mai tindrà aquest problema en la seva llengua. El catalanoparlant es veu amb l'obligació moral de canviar al castellà a cada poc, fet que evita que pugui tenir una vida normal en la seva llengua, al seu país. Ara hi afegim no tenir a l'abast la majoria del contingut que surt als cinemes, plataformes audiovisuals, etc. Si no som catalans, podríem fer un exercici d'empatia i comprensió, en comptes de titllar de fanàtics els catalanoparlants que volen viure 100% en català.

COM SOLUCIONAR AQUESTA SITUACIÓ?

Fugint de temes polítics, els catalanoparlants poden fer una cosa per millorar aquesta situació: parlar en català sempre.

Podem dir que, si ja tenim alguna amistat que hem conegut en castellà, és normal que sigui molt difícil canviar aquest hàbit lingüístic. O si se'ns presenta una situació en què cal ajudar algú que acaba d'arribar i no entén el català, és normal que fem servir el castellà si aquesta llengua és la que ens facilitarà la comunicació amb ell. Però, fora d'aquestes situacions concretes, no hi ha cap motiu perquè un catalanoparlant canviï de llengua en el seu dia a dia, tot i que segons l'Informe CAT 2021 el 80% ho fa "per respecte o per educació".

També cal dir que una majoria de la societat catalana, inclosos molts castellanoparlants, estan a favor d'augmentar la presència del català en tots els àmbits.





Podem adreçar-nos a qualsevol persona en qualsevol moment en català i mantenir la conversa en aquesta llengua encara que la resposta sigui en castellà. A la regió del Chaco, al nord d’Argentina, hi ha una àrea on es parlen tres llengües indígenes: la cohoté, la nivaclé i la chulupí. Els seus pobladors s'entenen entre ells parlant cadascun la seva llengua materna. Impera la comoditat i el respecte a l'interlocutor. A Catalunya es poden establir les converses català-castellà perfectament perquè el 95% de la població entén el català i pràcticament el 100% el castellà, segons totes les enquestes. Per què cadascú no pot parlar la llengua amb la qual se senti més còmode de forma natural? També cal dir que molts residents criats en castellà fan servir el català amb naturalitat, fent possible que un catalanoparlant a la seva terra no senti l'obligació de canviar al castellà.



Si ets catalanoparlant de mena, quan vagis a una botiga, a un supermercat, quan demanis un servei, etc, primer busca la manera de rebre l'atenció en català, potser triant abans el lloc per assegurar-te la jugada. Contracta els serveis de la llum, la internet, etc, en empreses que atenguin en la teva llengua. Quan vagis a comprar el pa o realitzar qualsevol encàrrec i t'atenen en castellà, mantingues el català amb naturalitat. Quan comencis converses amb desconeguts, fes-ho sempre en català i, si et responen en castellà, no canviïs de llengua. No fer-ho no és cap falta de respecte ni d'educació. Al principi segur que et sentiràs una mica estrany, perquè treure's el xip del prejudici autoimposat costa una mica, però de seguida veuràs que cada cop et serà més fàcil i que viuràs una altra normalitat.



Si ets castellanoparlant de mena, que no et faci mal que els catalanoparlants no canviïn al castellà. Recorda que, en realitat, són prejudicis, i els prejudicis no són bons. Tu vols parlar en castellà? Perfecte, però que no t'importi que hi hagi gent que continuï la conversa en català. T'ho has de prendre també com una cosa normal. Si ets empàtic i una mica sensible, segur que ho faràs molt bé.

Una tàctica que jo faig servir és la següent. En converses de colla, en què hi ha algun castellanoparlant, no faig això tan absurd i feixuc de canviar de llengua en funció de a qui m'adreço visualment. Interactuo en català amb tothom, fins i tot amb aquells que per diferents raons em relaciono privadament en castellà. D'aquesta manera les converses no s'acaben castellanitzant per la presència d'un o dos que no parlin català. 



La veritat és que aprendre català és el resultat normal d'una plena integració a Catalunya. Viure en aquesta llengua sense ser català t'ajuda a entendre molt millor el perquè de moltes coses, i t'ajuda a gaudir més de la cultura i de tot allò que és típic en aquest país. També és un valor afegit i, de vegades, un requisit més que normal en algunes feines. Saber català t'obre portes i et revalora com a persona. A més, el català és de les llengues més fàcils d'aprendre per a un castellanoparlant.

Mantenir les converses en català pot costar en un principi, però quan li agafes la manera és molt fàcil i satisfactori fer-ho. Per altra banda, ajudar els catalans a viure plenament en la seva llengua sense esperar que canviïn al castellà és una mostra d'empatia i bondat que diu molt de nosaltres.

Per últim, us deixo un vídeo amb suggeriments per poder viure més en català. Espero que us agradi! A sota del vídeo, hi ha un enllaç per si el voleu descarregar i compartir.


Descarrega el vídeo

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

El castellà a Catalunya al llarg del temps

La Hispània germànica i la conquesta musulmana

Els urartis

Els egipcis

Mesopotàmia