El descobriment de l'anestèsia moderna

Antigament, en moltes cultures es feien servir diversos tipus d'herbes i drogues naturals com a anestèsics locals en intervencions quirúrgiques. També l'alcohol era un sedant habitual. Però aquests productes eren perillosos o poc efectius.

El 14 de novembre de 1804, Hanaoka Seishū, un metge japonès, es va convertir en la primera persona a realitzar una cirurgia exitosa amb anestèsia general. Hanaoka va aprendre la medicina tradicional japonesa, així com la cirurgia europea i la medicina xinesa. Després d'anys d'investigació i experimentació, finalment va desenvolupar una fórmula que va anomenar tsūsensan (també coneguda com a mafutsu-san), que combinava l'estramoni i altres herbes. Però aquesta troballa no va beneficiar la resta del món fins el 1854, ja que la política nacional d’aïllament que hi havia al país no ho va permetre.

Per altra banda, en 1844, un xarlatà dels EEUU que es feia passar per químic muntava espectacles on provocava el riure als assistents fent servir l'òxid de dinitrogen (també conegut com a gas del riure i antigament anomenat òxid nitrós). Les petades de riure provocaven l'admiració del públic. Però un dentista, Horace Wells de Hartford, Connecticut, es va adonar d'un detall: un home que havia inhalat el gas s'havia pegat una bona trompada a les cames i no semblava haver sentit dolor, tot i els blaus que li havien quedat. Lligant caps, Wells va relacionar el gas amb l'absència de dolor. Tot seguit, ho va experimentar amb si mateix. El va inhalar i va fer que li treguessin una dent que li molestava. No va sentir gens de dolor.

Horace Wells
Font

Després de repetir-ho amb èxit amb altres pacients, va organitzar l'any 1845 una demostració oficial a l'amfiteatre de l'Hospital General de Massachusetts, a Boston. L'acte va ser un fracàs perquè el pacient no deixava de queixar-se de dolor. Com que era obès i alcohòlic, la dosi es va quedar curta, cosa que Wells encara desconeixia que podia passar amb aquests antecedents. El resultat va ser una bona esbroncada dels observadors. Aquest fet va ensorrar la seva reputació com a dentista i va regressar a casa seva, a Hartford, totalment deprimit.

L'ajudant de Wells, William Morton, va continuar experimentant, aquest cop amb un altre gas, l'èter. A l'octubre de 1846 va poder organitzar al mateix escenari que Wells un altre acte en què va demostrar amb èxit l'efecte anestèsic d'aquest gas. Va operar un pacient que tenia un tumor al coll. Els assistents van quedar esbalaïts davant d'aquest avenç, que va ser publicat dos mesos després. Aquest amfiteatre ara es diu Ether Dome.

Rèplica de l’inhalador utilitzat per William Morton el 1846, en la primera demostració pública de cirurgia amb èter.
Font

Wells, en canvi, va patir una forta depressió i es va traslladar a la ciutat de Nova York al gener de 1848. Va deixar la seva dona i el seu fill petit a Hartford, va viure sol i va començar a autoexperimentar amb èter i cloroform, i es va tornar addicte a aquest últim. El 21 del mateix més, dia del seu 33é aniversari, va baixar drogat al carrer i va ruixar amb àcid unes prostitutes. Va ser detingut i enviat a la presó. Allà va demanar als guàrdies que l'acompanyessin a casa seva per recollir el seu equip d'afaitar. Es va suïcidar a la seva cel·la el 24 de gener, tallant-se l'artèria femoral esquerra amb una navalla després d'inhalar una dosi de cloroform.

En 1849, Crawford Long, cirurgià i farmacèutic, va publicar els resultats dels seus estudis sobre l'èter com a anestèsic, estudis fets, teòricament, abans dels experiments de Wells i Morton. Però cap dels dos en sabien res. Tot i que sembla que Long havia informat a diversos col·legues de la professió que havia administrat èter de manera similar en les seves operacions, a Morton se li atribueix la primera demostració pública i exitosa del efecte anestèsic d'aquest gas. Amb tot, sempre va haver-hi mala maror entre tots ells per demostrar qui havia sigut el primer. 

Crawford Long
Font

Com a anestèsic local, la cocaïna va ser el producte més eficaç en un principi, utilitzat per primera vegada el 1859 per Karl Koller, un oftalmòleg austríac company de Sigmund Freud, el famós neuròleg, també austríac, i fundador de la psicoanàlisi.

Avui dia, anestèsics més moderns i segurs han substituït els esmentats fins ara.

EL GAT SABERUT