Que no diuen res les girafes?

-
Aquests animalots són ben especials. Per exemple, són els animals més alts del planeta. La seva llengua pot fer fins a 30 cm de llarg i és morada o negra perquè és rica en melanina. Acostumen a dormir dretes i poc: unes dues hores al dia en estonetes de 5 min. A l'hora de beure aigua d'un riu o d'un bassal, han d'obrir molt les potes per arribar-hi, perquè així eviten marejos. El seu cor és gros, d'uns 10 kg de pes i es creu que n'hi ha uns 70.000 exemplars al món, xifra que està disminuint progressivament. La seva edat ronda els 25 anys.


Dit això, durant força temps es pensava que eren mudes, perquè sempre estan tranquil·les i en silenci. La veritat és que no tenen cordes vocals i sempre s'ha cregut que es comuniquen amb infrasons que nosaltres no percebem. De tant en tant, també fan un grunyit que sembla espontani. Però més enllà d'aquest grunyit ocasional, els investigadors han aconseguit gravar una mena de taral·la que les girafes fan només a la nit. Aquest brunzit és de 92 Hz de freqüència; molt baix, però perceptible a l'oïda humana.


Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

Els fenicis

-
Imatge
Els fenicis van ser un poble no gaire nombrós, no gaire unit i no gaire guerrer. Amb tot, durant segles van ser, juntament amb els grecs, els amos del comerç mediterrani. Fenícia durant la seva expansió colonial Els fenicis no es deien a si mateixos fenicis. Aquest va ser un nom posat pels grecs que ve de phoínikes (porpres), pels valuosos tints de color porpra amb què comerciaven i que els van fer famosos en un principi. Els fenicis s'identificaven per la seva ciutat d'origen, per tant, eren tiris, sidonis, etc. L'únic terme usaven com a col·lectiu era el de cananeus , perquè pertanyien a la tradicionalment anomenada terra de Canaan. Fenícia no era una entitat territorial unida. Estava constituïda per ciutats-estat independents que tenien una cultura i llengua comunes. Les ciutats eren principalment costaneres i s'ubicaven en una franja litoral del Llevant protegida per les muntanyes del Líban. Aquestes ciutats estaven governades per un rei que tenia el suport d'un
Més informació

Els grecs

-
Imatge
Els grecs van ser un conjunt de pobles emparentats lingüísticament que es van assentar al sud dels Balcans i que van conformar una mateixa cultura i identitat. La seva civilització va ser clau en la història europea i va ser font d'inspiració per al món romà. Un cop passades les civilitzacions minoica i micènica i el col·lapse de l'edat de bronze , l'actual Grècia va quedar habitada per pobles emparentats entre si amb una identitat comuna, tot i que es governaven de forma independent. Aquestes tribus, que coneixem principalment com a aqueus, eolis, jonis i doris, s'autoanomenaven hel·lens i al seu país li deien Hèl·lade, en honor a Hel·len, heroi mític considerat avantpassat de tots els grecs.   Segons la mitologia grega, Hel·len es va casar amb Orseis, una nimfa de les muntanyes, amb la qual va tenir tres fills: Doros, Èol i Xutos, dels quals descendeixen les principals ètnies hel·lèniques: els doris (descendents de Doros), els eolis (descendents d'Èol) i els joni
Més informació

Els gats a l'edat mitjana

-
Imatge
En civilitzacions antigues com l' egípcia , la xinesa o la romana, els gats estaven molt ben considerats. Però a l' edat mitjana aquest punt de vista va fer un tomb. El gat va perdre la seva antiga posició gràcies als esforços de l' Església medieval per fomentar l'associació del gat amb els dimonis i la foscor. La seva natura independent hi va ajudar. A patir d'aquí, un gat podia ser torturat i assassinat com a prova de la devoció a Crist, o com a part d'algun ritual. Alguns papes els van condemnar i alguns pobles els van gairebé exterminar. El papa Inocenci VIII va declarar l'any 1484 que "el gat era l'animal preferit del diable i l'ídol de totes les bruixes". De tots els acusats de bruixeria a Europa durant l'edat mitjana, el 80% van ser dones i l'acusació gairebé sempre acabava amb la seva mort. Tot i que la imatge més popular és la d'una suposadament bruixa cremant-se a la foguera, era molt més habitual lligar la condemna
Més informació

La religió a l'edat mitjana

-
Imatge
La religió durant l'edat mitjana va ser una eina de control capaç d'influir en cada detall de la vida de les persones. Tot i que el cristianisme es va convertir finalment en la religió principal, la seva fragmentació va donar lloc a tres branques: l'Església catòlica, l'Església Ortodoxa i el protestantisme. També el naixement de l'Islam va ocasionar topades violentes que van generar inestabilitat. Però anem a pams. El 27 de febrer del 380, l'emperador romà Teodosi I va fer del cristianisme la religió oficial de l'Imperi. El pas es va fer mitjançant l'edicte de Tessalònica, tot i que anys enrere, l'any 313, Constantí I ja havia posat fi a la persecució d'aquesta religió per mitjà de l'edicte de Milà. Teodosi va ser, a més, el darrer emperador que va governar l'Imperi Romà sencer. Després d'ell, l'Imperi quedaria dividit en dos: l'Imperi Romà d'Occident i l'Imperi Romà d'Orient (conegut com a Imperi Bizantí). L'
Més informació

Els assiris

-
Imatge
Els assiris van ser un poble que com a potència es va anar consolidant a foc lent, fins que al segle VII a.n.e. va aconseguir controlar més territori que qualsevol altre imperi mesopotàmic. A més, van guanyar-se la fama de ser els més brutals a l'hora d'assetjar una ciutat i de tractar amb els conquerits. Amb tot, aquest poble va contribuir moltíssim al desenvolupament de la civilització humana amb immenses biblioteques plenes de tot tipus de coneixement. A finals del tercer mil·lenni a.n.e. Assur ja era una ciutat-estat autònoma, però sota la influència i segurament vassallatge de l' Imperi Accadi . El terme assiri ve precisament de la ciutat més sagrada i durant força temps capital. La llengua assíria pertany a les llengues anomenades afroasiàtiques, en concret a la branca semita, i seria el resultat d'una variant de l'accadi, llengua franca en aquella època que quedaria finalment dividida en dos dialectes: l'assiri i el babiloni. No hem de confondre Assíria a
Més informació